Compartir: 
La demanda interna s'afegeix al creixementLa demanda interna s'afegeix al creixementLa demanda interna s'afegeix al creixementLa demanda interna s'afegeix al creixementLa demanda interna s'afegeix al creixementLa demanda interna s'afegeix al creixementLa demanda interna s'afegeix al creixementLa demanda interna s'afegeix al creixementLa demanda interna s'afegeix al creixement

Millora de l'escenari de creixement per a enguany. Les dades econòmiques més recents permeten encarar el 2014 amb un optimisme renovat. Els indicadors d'activitat del gener han mantingut la trajectòria ascendent amb què van abandonar el 2013, que va finalitzar amb un avanç del PIB del 0,3% intertrimestral en el 4T. A més a més, el creixement té unes bases cada vegada més sòlides: la recuperació de la demanda interna presenta un recorregut notable i el sector exterior continua gua­nyant competitivitat. Ateses aquestes perspectives, l'FMI va ampliar de forma significativa les previsions de creixement per al 2014, del 0,2% al 0,6% anual, una de les revisions més substancials entre els països desenvolupats. Així i tot, les nostres perspectives de creixement per a enguany són majors. El dinamisme de la demanda interna dels últims mesos, lleugerament superior a les previsions anteriors, ens empeny a revisar el creixement del PIB fins a l'1,0% anual (enfront del 0,8% anterior). En aquest escenari, l'economia espanyola tornarà a crear llocs de treball per primera vegada des del 2007, amb un increment de l'ocupació del 0,6% anual. Tot plegat sense oblidar el suport del sector exterior al creixement, que permetrà un nou avanç del superàvit corrent fins a l'1,6% del PIB el 2014. No obstant això, cal considerar amb cautela la millora de les perspectives econòmiques. Malgrat deixar enrere la recessió més severa de les últimes dècades, canalitzar una via sostenible de creixement a llarg termini i corregir els desequilibris presents en l'economia no serà, ni de bon tros, una tasca senzilla.

La recuperació de la demanda interna consolida la sortida de la recessió. El perfil de creixement dels últims mesos mostra un reequilibri dels suports a l'economia. Segons el Banc d'Espanya, l'avanç del PIB en el 4T 2013 va ser degut, exclusivament, a la contribució de la demanda interna (de 0,3 p. p.). Aquest comportament contrasta amb la feblesa de l'últim període recessiu. Així, la recuperació de les vendes al detall i de la producció industrial en els últims mesos de l'any passat apuntaria a una contribució significativa del consum i de la inversió al creixement del 4T.

La confiança manté la tendència ascendent al començament del 2014 i augura nous augments de consum i d'inversió. La millora de les expectatives dels agents econòmics és imprescindible per mantenir l'avanç gradual de la demanda interna. En aquest sentit, destaca l'increment de la confiança dels consumidors al gener, la qual, reforçada per la millora de les perspectives al mercat laboral, podria propiciar decisions de consum que, fins ara, havien estat ajornades. Això continuarà reduint la taxa d'estalvi en el 4T 2013, després de recular en una dècima en el trimestre anterior, fins al 10,5% de la renda bruta. Pel que fa a la inversió, l'avanç significatiu de la confiança industrial hauria de consolidar la recuperació de la inversió en els pròxims trimestres, una bona notícia si tenim en compte la intensa reculada registrada en els últims anys.

Es confirma el canvi de tendència del mercat laboral: l'economia espanyola torna a crear ocupació en el 4T 2013. La reactivació del mercat laboral continua sent una prioritat per a l'economia espanyola. A diferència del que ha succeït en els últims anys, l'enquesta de població activa del 4T 2013 va aportar notícies positives. Així, malgrat el descens del nombre d'ocupats en aquest trimestre, en 65.000 treballadors, si tenim en compte els factors estacionals (el 4T sol ser un període de destrucció neta de llocs de treball), l'ocupació va créixer el 0,3% intertrimestral, el primer augment des del 1T 2008. De cara al 2014, esperem que el creixement de l'economia (per damunt del 0,3% intertrimestral durant tot l'exercici) generi ocupació neta, amb un augment dels llocs de treball del 0,6% anual (vegeu el Focus «La creació d'ocupació arribarà a diferents velocitats», publicat a l'Informe Mensual del mes de novembre). En aquestes circumstàncies, la taxa d'atur disminuirà el 2014 fins al 25,2% (enfront del 26,4% registrat en el conjunt del 2013).

La recuperació del consum no és suficient per allunyar els temors de deflació. La dada del gener mostra un descens de la inflació, del 0,3% al desembre fins al 0,2%. La caiguda dels preus energètics explicaria una gran part d'aquesta reculada. De cara als pròxims mesos, esperem que el major dinamisme del consum privat permeti que la inflació reprengui la via alcista. No obstant això, hi ha tres factors que poden continuar mantenint el ritme de creixement dels preus en nivells moderats. Primer, el manteniment de la pressió a la baixa dels preus energètics en els pròxims mesos. Segon, la feble evolució dels preus dels béns industrials, que, al desembre del 2013, es van reduir el 0,5% interanual. I, finalment, la moderació salarial observada en els últims anys també podria continuar frenant l'avanç dels preus. El 2013, els salaris mitjans pactats als convenis col·lectius van créixer, de mitjana, el 0,6% anual, lluny del 3,6% registrat el 2008. Per tot plegat, esperem que la inflació es mantingui en nivells relativament reduïts durant el 2014 i que se situï per sota de la dada de la zona de l'euro.

El despalanquejament avança a bon ritme. El 2010, el sector privat espanyol presentava un dels deutes més elevats dels països de la zona de l'euro. De llavors ençà, i malgrat la difícil conjuntura econòmica, tant les llars com les empreses no financeres han aconseguit reduir de forma significativa els nivells de deute fins al 78,2% (el 87,5% en el 2T 2010) i el 130,8% del PIB (el 144,0% en el 3T 2010), respectivament, i han assolit nivells similars als del 2007. Atès que el desendeutament del sector privat encara no ha finalitzat, esperem que continuï frenant el consum i la inversió dels agents econòmics. No obstant això, el canvi de tendència de l'economia i la caiguda de la càrrega d'interessos dels últims mesos ajudaran a reduir l'impacte del despalanquejament sobre el creixement.

Desacceleració temporal del sector exterior al final del 2013. Després d'un inici del 2013 prometedor, la demanda externa va perdre força en els últims mesos de l'any, amb una contribució nul·la al creixement del PIB en el 4T 2013. Malgrat la bona campanya turística del 2013, amb l'arribada rècord de 60,7 milions de visitants estrangers, el superàvit de la balança corrent va frenar el ritme de creixement presentat al llarg de tot l'any. Al novembre, el saldo acumulat en els dotze últims mesos es va reduir lleugerament, fins als 7.792 milions d'euros, resultat que fa perillar la nostra previsió de superàvit per al conjunt de l'any, de l'1,1% del PIB. El comportament de la balança comercial explicaria aquest menor impuls. Al novembre, les exportacions de béns es van reduir el 2,2% interanual, llastades pel descens generalitzat de les vendes fora de la zona de l'euro i, en particular, als EUA (–15,2% interanual). De tota manera, tot fa pensar que es tracta d'un descens temporal. Així, la previsió d'exportació de les empreses espanyoles va augmentar de forma significativa en el 4T 2013, i l'Amèrica del Nord va ser, justament, un dels mercats amb unes perspectives més positives de comerç. La consolidació del creixement a la zona de l'euro també contribuirà a la recuperació de les exportacions.

El programa d'assistència bancària finalitza de forma satisfactòria. En línies generals, el balanç que fan la Comissió Europea i el BCE és positiu: la supervisió financera ha millorat i el sector bancari presenta uns balanços més sanejats. Aquesta millora ha permès recuperar els canals de finançament a l'engròs tradicionals: al gener, les emissions de deute bancari van tenir una bona acollida, situació que augura una menor dependència del finançament de l'Eurosistema, que, al desembre, s'havia reduït fins als 201.865 milions d'euros. A més a més, segons l'informe de la CE, el crèdit al sector privat tocarà fons el 2014. En aquest sentit, les dades del novembre del 2013 mostren un menor ritme de caiguda del crèdit, del 12,6% interanual (enfront del 13,0% de l'octubre). Malgrat aquests signes de millora, la CE aconsella mantenir l'esperit reformador per consolidar la reestructuració del sector.

L'esforç de consolidació fiscal s'ha de mantenir. L'ajust del saldo públic va perdre força al final del 2013. Les últimes dades disponibles apunten a una desviació de l'objectiu de dèficit, que estimem en 2 dècimes, fins al 6,7% del PIB (el 7,2% si incorporem les pèrdues per ajudes a la banca). Un ajust menor a l'exigit per part de l'Estat i de les comunitats autònomes explicaria aquesta desviació. Aquest comportament contrasta amb el marge de maniobra que encara presentava la Seguretat Social al novembre, amb un dèficit acumulat del 0,3% del PIB (1,1 p. p. per sota de l'objectiu). No obstant això, la descomposició dels ingressos que mostra aquesta bona dada respon, en part, a l'augment de les transferències corrents (principalment per part de l'Estat), que van passar dels 11.533 milions d'euros entre el gener i el novembre del 2012 als 18.808 milions d'euros l'any passat. De cara al 2014, la recuperació de l'economia i el descens gradual del cost de finançament del deute públic espanyol haurien de facilitar el compliment de l'objectiu de dèficit, fins al 5,8% del PIB.

Compartir: