Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Alentiment del comerç mundial i inversió

La feble evolució del comerç a nivell mundial és un dels principals focus de preocupació, en especial als països desenvolupats. El comerç va créixer a un ritme molt superior al del PIB durant els anys anteriors a la crisi. No obstant això, després dels vaivens que es van produir durant la fase culminant de la recessió, el rumb que ha pres el co­­merç global és molt poc dinàmic. Molts països desenvolupats observen amb temor aquest nou patró, ja que, davant una demanda interna que no acaba d’aixecar el vol, miraven cap a l’exterior com una possible font de creixement. El debat està servit: aquest canvi de tendència que s’ob­­serva en el comerç global es mantindrà en els propers anys o és temporal?

Com es tracta d’un fenomen relativament nou, el debat entre els economistes sobre els factors que poden canviar el patró del comerç a nivell mundial encara està obert, però hi ha un cert consens sobre la idea que deriva de la confluència de diversos elements, entre els quals destaquen un augment del proteccionisme i un alentiment en la formació de cadenes de valor globals.

Un altre element que sembla molt important per entendre l’evolució recent del comerç és la pobra evolució de la inversió en els últims anys, de forma relativament generalitzada als països desenvolupats, però també en algun país emergent.1 En concret, diferents estudis atribueixen al voltant del 50% de la desacceleració del comerç mundial al menor creixement de la inversió.2

Als països desenvolupats, la pobra evolució de la inversió en els últims anys és deguda a diversos factors, com l’elevat palanquejament que presentava el sector corporatiu, la menor capacitat creditícia del sector financer a l’inici de la recessió i el repunt de la incertesa pels diferents shocks que s’han produït. De tota manera, amb més o menys intensitat en funció del país, aquests elements han perdut força en els últims anys i, malgrat tot, la inversió no s’ha refet. És per això que diversos estudis consideren que, a més d’aquests factors temporals, la menor fermesa de la inversió també és deguda a l’impacte que tenen les noves tecnologies. Per exemple, els sectors més vinculats a les noves tecnologies, que són els que més creixen, inverteixen molt menys que els sectors industrials clàssics.3 Així, tot i que s’espera que la inversió guanyi dinamisme a curt termini, a mesura que els factors temporals esmentats més amunt continuïn perdent força, també s’han ajustat a la baixa les perspectives de creixement a llarg termini.

Pel que fa als països emergents, el canvi de patró de la inversió s’observa, sobretot, a la Xina. El gegant asiàtic du a terme un profund canvi del model productiu, s’allunya del patró inversor-exportador i fomenta el consum de les llars i el sector serveis. L’impacte sobre el comerç global d’aquest canvi no és menor, ja que el país asiàtic ha estat un dels artífexs dels creixents fluxos comercials (tant en primeres matèries com en manufactures). El dinamisme de la inversió xinesa, centrada en infraestructures, va com­­portar que el país es convertís, en la dècada dels 2000, en el principal demandant de la majoria de metalls bàsics, fins a consumir, en molts casos, gairebé el 50% de la producció mundial. No obstant això, l’alentiment de la ten­­­dència inversora del gegant asiàtic ha comportat una frenada de la demanda de primeres matèries i, en conseqüència, dels fluxos comercials globals. Tot i que es tracta d’un factor menys rellevant que el del feble dinamisme inversor als països desenvolupats, el seu caràcter estructural tindrà implicacions duradores sobre el comerç.

En definitiva, la feblesa del component inversor ha estat un element clau en l’alentiment dels fluxos comercials globals. D’aquesta anàlisi se’n deriven dues conclusions. A curt termini, la recuperació de la inversió als països desenvolupats donarà de nou suport als fluxos comercials a nivell mundial. No obstant això, a mitjà termini, el canvi de model productiu de la Xina i el protagonisme creixent de les noves tecnologies en limitaran el recorregut a l’alça.

1. La inversió és un dels components del PIB amb una intensitat importadora més elevada. Per exemple, per a la mitjana de països de l’OCDE, per cada euro d’inversió gastat, 32 cèntims corresponen a consums intermedis importats.

2. Diferents estudis mostren que la feblesa de la inversió podria explicar entre el 40% i el 75% de l’alentiment del comerç mundial. Vegeu, per exemple, IMF, «Global Trade: What’s Behind the Slowdown», WEO, capítol 2, octubre del 2016; OECD, «Cardiac arrest or dizzy spell: why is world trade so weak and what can policy do about it?», Economic Policy Paper, núm. 18, setembre del 2016.

3. Per a una discussió més detallada de l’impacte de les noves tecnologies sobre la inversió, vegeu els articles del Dossier «L’economia digital», publicat a l’IM07/2015.

Compartir: