Compartir: 

Una arrencada d’any prometedora. Les dades d’activitat i de confiança del primer terç de l’any suggereixen que l’ac­­ce­­leració del creixement mundial es consolidarà el 2017. Així, la previsió de CaixaBank Research per al 2017 se situa ja en el 3,5%, 1 dècima per damunt del mes anterior i 4 dè­­cimes per damunt de la dada del 2016. És destacable que l’evolució positiva és força generalitzada i afecta tant les economies avançades com les emergents. Cal afegir, però, que ara només falta que les dades de creixement efectivament produïdes del 1T (l’anomenat hard data) confirmin aquest panorama il·lusionant, ja que la major part de les da­­des que sustenten aquest escenari d’acceleració són qua­­litatives (basades en enquestes a consumidors i a em­­preses). Aquest escenari positiu ha anat acompanyat per l’evolució recent dels mercats financers: durant la segona meitat de l’abril, la represa de la senda alcista de les borses, després d’una breu fase temporal de risk-off, confirma que la dinàmica constructiva basada en les encoratjadores ex­­pectatives de creixement es manté intacta. A les economies emergents, la bona dada de creixement del PIB de la Xina en el 1T (el 6,9% interanual) apuntala les perspectives esperançadores, tot i que cal tenir en compte que aquest resultat s’ha obtingut gràcies a un augment de l’estímul fiscal que difícilment es podrà mantenir en els propers trimestres.

No obstant això, l’horitzó no està lliure de riscos. En aquests últims mesos, els riscos de naturalesa política han copat una bona part de l’atenció mediàtica. I, així i tot, malgrat que aquests riscos (proteccionisme, populisme, incertesa sobre les polítiques de l’Administració Trump i tensions geopolítiques) es mantenen oberts, convé no perdre de vista els riscos de naturalesa estrictament econòmica, entre els quals destaquen el creixent nivell del deute global (la Xina encarna de forma paradigmàtica aquest risc pel seu elevat deute corporatiu) i l’impacte de l’augment dels tipus d’interès que s’espera que dugui a terme la Fed sobre les economies emergents amb més vulnerabilitats exteriors.

Els EUA aixequen el peu de l’accelerador, però de forma temporal. L’economia nord-americana va créixer en el 1T me­­nys del que s’esperava, el 0,2% intertrimestral, llastada per l’afebliment del consum privat. Creiem, però, que es tracta d’un alentiment temporal, ja que l’avanç robust de la inversió i els bons indicadors d’activitat i de confiança del 1T fan pensar que el ritme de creixement tornarà a agafar impuls en els propers trimestres. Al mateix temps, s’han produït novetats en el pla fiscal. En concret, l’Administració Trump va presentar, al final d’abril, els grans trets d’una ambiciosa reforma tributària en què es planteja una simplificació i una reducció dels tipus impositius (per exemple, l’impost de societats passaria del 35% al 15%). Així i tot, planen dubtes sobre quin serà finalment l’abast de l’impuls fiscal, ja que, malgrat l’eliminació de les deduccions, la im­­plementació de la reforma comportaria un augment notable del dèficit públic, de manera que les negociacions seran intenses i és probable que l’Administració Trump hagi de fer concessions.

Es consolida l’enfortiment de l’economia europea en un entorn amb riscos polítics canviants. La majoria d’in­­di­­­­ca­­dors de sentiment apunten a la consolidació de la recu­­peració econòmica, al mateix temps que la inflació es va normalitzant. Així i tot, els riscos polítics es mantenen latents amb dos focus d’incertesa prominents. El primer és el brexit, ja que les negociacions amb la UE poden provocar repunts puntuals de volatilitat. El segon són les eleccions als països core de la zona de l’euro, malgrat que els riscos muten: la probable victòria de Macron a França i la pèrdua d’em­­bran­­zida de la ultradreta a Alemanya reforçaran el procés de construcció europea, però la incertesa no trigarà a despla­­çar-se cap a Itàlia, on se celebraran eleccions parlamentàries en el 1T 2018.

L’economia espanyola certifica, en el 1T, el seu moment dolç. El PIB es va accelerar fins al 0,8% intertrimestral en els tres primers mesos de l’any, 1 dècima més que en els dos trimestres anteriors. Atesos els indicadors disponibles, el motor de l’expansió va tornar a ser la demanda interna, que manté un vigor considerable, malgrat que les exportacions també han evolucionat de forma molt favorable en els primers mesos de l’any. Els factors de suport temporals (tipus d’interès baixos i preu del petroli baix) i les reformes estructurals són els veritables artífexs de la bona marxa d’una economia que encadena ja tres anys de creixement sostingut. Aquesta dinàmica positiva permetrà un creixement econòmic notable, que CaixaBank Research situa en el 2,8% per al 2017, i deixarà la seva empremta al mercat laboral, amb la creació de 430.000 nous llocs de treball enguany. Així i tot, la taxa d’atur, que per motius estacionals va augmentar 0,2 p. p. en el 1T i es va situar en el 18,8%, continua sent la gran assignatura pen­­dent de la nostra economia. L’actual estat de gràcia de l’economia espanyola també té importants repercussions en l’àmbit de les finances públiques. Així, la conjuntura econòmica favorable donarà suport a la reducció del dèficit públic, de manera que l’objectiu per al 2017, fixat en el 3,1%, és factible.

Compartir: