La innovació és una variable clau per augmentar el creixement de potencial de les economies. En aquest article, analitzem l’evolució a Espanya de l’índex d’innovació construït per la Comissió Europea per aclarir una mica aquesta qüestió. Aquest índex1 es construeix a partir de 32 indicadors agrupats en 12 dimensions, com ara: atracció de talent, inversió en recerca i desenvolupament, i ús de tecnologies de la informació. El 2023, de les 38 economies europees analitzades, el valor més baix de l’índex el presentava Ucraïna (índex de 33 punts) i el més alt, Suïssa (índex de 151 punts). Així mateix, la mitjana de l’índex a la UE, de 108,5 punts el 2023,2 se situava l’11% per sota dels EUA, el paradigma de la innovació.

Els resultats, que es poden observar al tercer gràfic, mostren que Espanya està clarament millor que la UE en la fracció de treballadors amb competències digitals avançades i relativament a prop en ocupació en feines intensives en coneixement. En canvi, dues dimensions on hem de millorar (ja que ens trobàvem molt enrere) és en el grau d’innovació en pimes i en despesa en R+D invertida pel sector privat. El fet que Espanya estigui comparativament millor en competències digitals avançades i en ocupació tecnològica injecta un missatge esperançador de cara a reduir la bretxa amb Europa. En qualsevol cas, però, tres reflexions són ineludibles. Primer, és essencial que no hi hagi skill mismatches, de manera que s’aconsegueixi aparellar aquestes habilitats amb llocs de treball amb un potencial innovador elevat. Fins a la data, l’evidència indica que alinear les habilitats de l’oferta de treball amb el que demanen les empreses és una assignatura pendent de l’economia espanyola.3 Segon, és essencial una major inversió en R+D per fer el salt qualitatiu al qual aspirem. I, tercer, és imprescindible que, en un país en què les pimes són una part molt important del teixit productiu, els avanços en innovació es difonguin àmpliament pel teixit empresarial i que les pimes guanyin escala.4