Compartir: 
Els mercats financers es mostren erràticsEls mercats financers es mostren erràticsEls mercats financers es mostren erràticsEls mercats financers es mostren erràticsEls mercats financers es mostren erràticsEls mercats financers es mostren erràticsEls mercats financers es mostren erràticsEls mercats financers es mostren erràticsEls mercats financers es mostren erràtics

Un entorn financer més volàtil. Després de romandre en un entorn de molt baixa volatilitat durant els últims anys, en els primers mesos del 2018, la inestabilitat ha tornat als mercats financers arran de les expectatives d’una política monetària menys acomodatícia i dels temors a un gir proteccionista a nivell global. Així, després dels repunts dels tipus d’interès sobirans al gener i de les correccions borsàries del febrer, al març les principals borses internacionals van mantenir un comportament erràtic i van continuar patint pèrdues. No obstant això, mentre que, al febrer, les correccions borsàries van ser desencadenades per l’expectativa d’un enduriment més sever de la política monetària de la Fed, al març, les pèrdues van ser conseqüència dels anuncis d’augments aranzelaris per part de l’Administració Trump, tant al principi com al final del mes. De fet, les reunions dels bancs centrals d’aquest mes van ser rebudes sense turbulències pels inversors. Tant la Fed com el Banc Central Europeu (BCE) van emfatitzar el bon funcionament de l’activitat de les seves economies, de manera que, als EUA, la Fed va realitzar un nou increment dels tipus d’interès de referència i, a la zona de l’euro, el BCE, que es troba en una fase molt més inicial de la retirada de l’estímul, va donar pistes sobre l’apropament del final del programa de compra d’actius. Així, en el conjunt del mes, els missatges de confiança dels bancs centrals, amb el suport d’un entorn macroeconòmic positiu, van contrastar amb l’augment dels temors proteccionistes i la sensibilitat de les cotitzacions financeres als factors de risc geopolític i comercial.

La política monetària, el proteccionisme i la geopolítica dominen el mapa de riscos. Les correccions de les borses dels últims mesos il·lustren el predomini de la geopolítica, del proteccionisme i de la retirada dels estímuls monetaris com a factors de risc per a l’escenari macrofinancer global. D’una banda, l’episodi de correccions borsàries del febrer va ser desencadenat per un augment dels temors inflacionistes als EUA i pel consegüent reajustament de les expectatives dels inversors al voltant de la política monetària de la Fed, que va exacerbar els dubtes sobre la sostenibilitat de les elevades cotitzacions de la borsa nord-americana en un entorn de tipus d’interès més alts. De l’altra, al març, els temors a un entorn global més proteccionista expliquen les pèrdues patides per les borses. Els dos factors, juntament amb una bateria de conflictes geopolítics a nivell internacional, que han estat analitzats en les últimes edicions d’aquest Informe Mensual, continuaran condicionant l’escenari en els propers trimestres, de manera que cal tenir present la possibilitat que l’entorn financer es mantingui més volàtil malgrat la solidesa del creixement econòmic mundial.

Les borses tornen a patir pèrdues. Al març, els principals índexs borsaris van seguir una dinàmica erràtica i marcada per tres episodis de reculades. Les primeres pèrdues es van produir entre el final de febrer i el començament de març, amb els anuncis de la introducció d’aranzels sobre les importacions d’acer i d’alumini per part del Govern nord-americà, després dels quals les borses internacionals van acumular una setmana amb reculades al voltant del 3,5%. Cap a la meitat del mes, els parquets van patir un segon episodi de pèrdues, que es va concentrar en les empreses tecnològiques (arran de les notícies que vinculaven esdeveniments polítics, com les passades eleccions presidencials als EUA i el brexit, amb la recopilació de dades personals procedents de les xarxes socials). Aquest episodi, més breu, va provocar una caiguda de l’índex nord-americà NASDAQ superior al 2,5%, però va afectar menys la resta d’ín­­dexs i amb prou feines va incidir sobre les borses emergents. No obstant això, al final del mes, els índexs borsaris internacionals van patir un tercer episodi de pèrdues generalitzades a les economies avançades i a les emergents, vinculat aquest cop a nous anuncis d’imposar aranzels sobre les importacions procedents de la Xina per part de l’Administració Trump. En aquest últim episodi, els índexs borsaris nord-americans van acumular reculades superiors al 3,5%, mentre que, a la Xina, les pèrdues es van apropar al –5,0%. La resta de parquets internacionals van recular al voltant del 2,0%. Així, totes les principals borses internacionals van tancar el mes clarament en negatiu (S&P 500: –2,7%; Eurostoxx 50: –2,3%, i índex MSCI per al conjunt dels emergents: –2,2%).

La Fed dona continuïtat a l’enduriment de la política monetària amb una nova pujada de tipus. Seguint el que havien anticipat els inversors i els analistes, en la reunió del març, el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) va apujar el tipus de referència objectiu en 25 p. b. i el va situar en l’interval 1,50%-1,75%. Els membres del FOMC van presentar una valoració més ferma de l’entorn macroeconòmic i van revisar a l’alça la senda esperada dels tipus d’interès, amb una projecció mitjana de tres pujades el 2018 i de tres més el 2019, que els situarien en l’interval 2,75%-3,00% al desembre del 2019. A més a més, en la reunió, també es va presentar l’actualit­­za­­ció trimestral del quadre macroeconòmic de la Fed, en què es van revisar substancialment a la baixa les previsions de la taxa d’atur (que, en els propers anys, se situarà folgadament per sota del seu nivell a llarg termini). Els mercats van rebre els resultats de la reunió sense moviments importants. De fet, segons els contractes de futurs, les cotitzacions financeres incorporen plenament l’expectativa d’un total de tres pujades de tipus el 2018 (d’acord amb les projeccions de la Fed), tot i que, per al 2019, encara reflecteixen l’expectativa d’un o dos increments, una mica per sota de la senda indicada per la Fed.

El BCE fa un nou pas cap al final del programa de compres d’actius. En la seva reunió del març, el Consell de Govern (CG) del BCE va decidir reflectir l’augment de confiança en la recuperació de la inflació amb una comunicació menys acomodatícia, que és una manera d’indicar als inversors que s’han de preparar per a una política monetària menys expansiva en el futur. En particular, el CG va destacar que el bon funcionament de l’ac­­ti­­vi­­tat de la zona de l’euro en els últims trimestres i uns indicadors que evidencien la continuïtat d’aquesta dinàmica positiva generen més confiança sobre l’escenari de recuperació gradual de la inflació. Per aquest motiu, el BCE va decidir, en primer lloc, revisar lleugerament a l’alça les previsions de creixement per al conjunt de la zona de l’euro. A més a més, en segon lloc, el CG va eliminar de la comunicació oficial la referència explícita a la possibilitat d’augmentar les compres d’actius i, així, va començar a reorientar la comunicació per, a poc a poc, transmetre als inversors l’expectativa d’una política monetària futura menys acomodatícia. No obstant això, el BCE també va reiterar el seu compromís de mantenir inalterats els tipus d’interès durant un període llarg de temps. Això, juntament amb el fet que, mitjançant la reinversió dels venciments, mantindrà una presència important als mercats fins i tot després d’acabar les compres netes d’actius, reforça l’expectativa d’una retirada molt gradual de l’estímul monetari. Així, amb aquests missatges de teló de fons, les primes de risc sobiranes dels països de la perifèria de la zona de l’euro es van moure a la baixa, i, en particular a Espanya, els tipus d’interès del deute sobirà es van beneficiar de la revisió de la nota creditícia per part d’S&P, que va millorar la qualificació en un graó (de BBB+ a A–) i va mantenir la perspectiva positiva.

El dòlar s’afebleix enfront de les principals divises avançades. En el conjunt del mes de març, el dòlar va reprendre una lleugera dinàmica de depreciació, amb una reculada del 0,7% enfront de la cistella de les principals divises internacionals. Així, l’euro es va apreciar el 0,9% enfront del dòlar nord-americà, fins a situar-se al voltant dels 1,23 dòlars, mentre que el ien japonès va avançar el 0,4% en el seu canvi amb el dòlar i la lliura esterlina es va apreciar més de l’1,8%, fins als 1,40 dòlars. Pel que fa a les divises emergents, mentre que el peso mexicà es va apreciar per damunt del 3,5% enfront del dòlar, el real brasiler i la lira turca es van depreciar més del 2,0% i el 3,9%, respectivament. En el cas de Turquia, a més a més, al començament del mes, Moody’s va rebaixar la nota creditícia sobirana (de Ba1 a Ba2) i va emfatitzar el deteriorament de la qualitat institucional i els desequilibris macroeconòmics del país.

El preu del petroli repunta amb força. Malgrat que, en les primeres setmanes de març, el preu del petroli es va mantenir estable al voltant dels 64 dòlars per barril, en els 10 últims dies del mes, el preu del cru va repuntar amb força i es va situar en 70 dòlars per barril. Aquest augment, proper al 8,0%, va ser impulsat per la publicació de dades que mostraven una reducció més ràpida de les existències nord-americanes de cru i per una intensificació de les especulacions sobre la imposició de sancions econòmiques a l’Iran per part dels EUA.

 

Compartir: