Compartir: 

Estiu de placidesa macroeconòmica i financera. Els indicadors publicats al llarg dels mesos de juliol i agost continuen reflectint un bon ritme d’avanç de l’activitat global i reforcen l’escenari d’acceleració del creixement mundial: l’economia va camí de créixer el 3,5% el 2017, una acceleració apreciable en relació amb el 2016 (el 3,1%). No obstant això, aquest entorn de fermesa macroeconòmica i de baixa volatilitat continua envoltat d’importants fonts de risc a nivell internacional. A saber, les tensions geopolítiques són una font de preocupació que, aquest estiu, ha quedat de nou il·lustrada amb l’escalada diplomàtica entre els EUA i Corea del Nord. A més a més, en la fase de maduresa del cicle econòmic en què es troben els EUA, els inversors es comencen a mostrar sensibles a la publicació d’indicadors econòmics per sota del que s’esperava. Un exemple d’això és la feblesa, en els últims mesos, del dòlar i dels tipus d’interès sobirans nord-americans, que no acaben de remuntar malgrat la clara intenció de la Fed de mantenir la normalització monetària i la bona dada de creixement del PIB dels EUA en el 2T (el 2,2%). Finalment, cal no oblidar que, malgrat el bon ritme de creixement que manté l’economia de la Xina, persisteixen els dubtes sobre el seu sistema financer. Així, l’economia mundial encara l’últim tram de l’any amb bones perspectives, però l’entorn dista de ser favorable a la complaença.

La zona de l’euro apuja una marxa. En aquest entorn internacional globalment positiu, però amb importants focus de risc, el creixement de la zona de l’euro guanya finalment fermesa després d’anys de titubeig. En concret, en el 2T 2017, el PIB de la zona de l’euro va avançar el 2,2% interanual i va superar la barrera del 2% per primera vegada des de la sortida de la recessió del 2011-2013 i va donar continuïtat a la major fortalesa mostrada en els últims trimestres. A més a més, aquesta major fortalesa és generalitzada entre països i sectors, com ho il·lustra el ritme de creixement més sòlid a les principals economies de la zona de l’euro en el 2T (Alemanya, el 2,1%; França, l’1,7%, i Itàlia, l’1,5%). La millora del to de la zona de l’euro és deguda a la confluència de diferents elements. Als factors de suport dels últims trimestres (és a dir, les condicions financeres acomodatícies i un preu del petroli en nivells relativament baixos), s’han afegit una reducció de les fonts de risc domèstic i una major confiança en la recuperació. Això ens ha empès, des de CaixaBank Research, a revisar a l’alça les perspectives de creixement de la zona de l’euro fins al 2,2% per al 2017 i el 2,0% per al 2018. Així ho ha llegit també el Banc Central Europeu (BCE), que, al llarg del primer semestre de l’any, va millorar repetidament el mapa de riscos.
A més a més, al juliol, aquesta bona progressió ha dut l’entitat a comunicar que, a la tardor, prepararà un redisseny de la política monetària. Tot plegat indica que, al llarg del 2018, el BCE acompanyarà la consolidació del creixement amb una retirada gradual del programa de compra d’actius. No obstant això, més enllà d’aquesta millora de les perspectives a curt termini, la zona de l’euro s’enfronta al repte de potenciar una acceleració del creixement a llarg termini i d’il·lusionar els ciutadans amb una economia més vigorosa i amb un projecte polític més integrador. En aquest sentit, les negociacions del brexit, que, inicialment, van aparèixer com un cop a la integració europea, obren la possibilitat que s’intensifiquin les propostes per potenciar el projecte europeu. Precisament, al Dossier d’aquest mes, «El moment d’Europa», el lector trobarà una anàlisi de la situació en què es troba el procés de construcció política i econòmica d’Europa.

L’economia espanyola avança a un ritme robust. L’activitat de l’economia espanyola manté una excepcional trajectòria de creixement, com ho testifica l’avanç del 3,1% inter­anual del PIB en el 2T, i encadena nou trimestres consecutius amb taxes de creixement superiors al 3%. En els últims anys, aquesta bona dinàmica s’ha basat en factors interns (reformes estructurals i guanys en competitivitat) i externs (condicions financeres acomodatícies i un preu del petroli en cotes relativament baixes), als quals, recentment, cal afegir una major fermesa de les economies veïnes de la zona de l’euro. Així, l’escenari de CaixaBank Research contempla que el creixement es mantindrà en cotes elevades en els propers trimestres, tot i que s’anirà desaccelerant a mesura que l’efecte d’alguns factors de suport transitoris (el preu del petroli i l’apreciació de l’euro) vagi perdent intensitat. Aquesta fortalesa de l’activitat de l’economia espanyola es reflecteix també al mercat laboral, amb un descens acumulat de 2,8 p. p. en la taxa d’atur en l’últim any. Així mateix, el creixement econòmic facilita l’assoliment de l’objectiu de dèficit (del 3,1% el 2017). Però, en aquest context propici, lluny de ser complaents, seria desitjable continuar impulsant una agenda de reformes que permeti, en el futur, afrontar amb més solidesa conjuntures menys favorables.

Compartir: