Documents de treball


  • L'estalvi i l'eficiència energètics: un impuls per a la competitivitat de l'economia espanyola

    Document de treball 08/12

    Pere Miret
    • Encara que el 2011 els preus del petroli no van arribar al rècord de 147 dòlars per barril del juliol de 2008, les cotitzacions es van situar en nivells elevats. D'aquesta manera, la pujada es pot considerar un nou xoc petrolier, que va contribuir a la recessió recent de l'economia espanyola, quan feia relativament poc temps que havia sortit de la gran recessió del 2008-2009.

    • Una alça del preu del cru de 10 dòlars pot suposar una pèrdua lleugera de producte interior brut (PIB). A més, l'impacte diferencial dels preus del petroli té un efecte sobre la competitivitat en preus de l'economia espanyola, en la mesura que el diferencial d'inflació tendeix a ampliarse.

    • Malgrat que des de la primera crisi del petroli el 1973 la dependència del cru de l'economia espanyola fins al 2010 va baixar el 37%, continua sent relativament alta, del 46%, amb la qual cosa està més exposada a les pujades del preu de l'or negre. La intensitat energètica primària, mesurada com la quantitat d'energia primària necessària per a la generació d'una unitat de PIB, en el mateix període va disminuir l'1,7%, molt menys que en els països més desenvolupats.

    • La intensitat energètica és un indicador aproximat de l'eficiència energètica i pot estar distorsionat per efectes de canvis estructurals. Això no obstant, la lectura d'indicadors que intenten mesurar directament l'eficiència energètica no proporciona resultats gaire més favorables per als guanys d'eficiència de l'economia espanyola. De fet, hi ha un ampli potencial de millora de l'eficiència a l'economia espanyola.

    • Reduir la factura energètica exterior, que el 2011 va suposar quasi el 4% del PIB, és un repte important de l'economia espanyola. La millor manera de reduir el consum d'energia sense abaixar el nivell de l'activitat econòmica és l'eficiència energètica.

    • Els diferents plans d'estalvi i de millora de l'eficiència energètica governamentals realitzats els últims anys en el marc de les directrius comunitàries han contribuït a redreçar una evolució desfavorable i han tingut un impacte positiu.

  • Matèries primeres: Què va canviar en l'última dècada?

    Document de treball 06/12

    Eduardo Pedreira, Miguel A. Canela
    • En l'última dècada, el comportament cíclic de les matèries primeres ha registrat canvis significatius. Quan s'analitza el període comprès entre els anys 1960 i 1999, l'evidència empírica mostra que les matèries primeres van desplegar una asimetria negativa, és a dir que, de mitjana, els períodes contractius solien durar més temps que els expansius, i la caiguda en els preus durant les recessions solia ser més gran que l'increment que es registrava durant els períodes de creixement.

    • Això no obstant, quan l'anàlisi es realitza incloent-hi el període més recent (fins al 2010), les dades mostren que la asimetria negativa pràcticament desapareix, pel fet que en els darrers anys la asimetria ha estat marcadament positiva.

    • A més del canvi en el comportament dels cicles individuals, s'estudia si existeix algun grau de correlació o sincronització (comoviment) en l'evolució cíclica de les diferents matèries primeres. Els resultats que es documenten indiquen que el comoviment trobat és significatiu i que no és constant en el temps.

    • Si bé l'objectiu de la nota no és investigar quines són les variables que han impulsat aquest canvi, es pot assenyalar que la reducció de la volatilitat en els principals fonaments econòmics, la irrupció de la Xina en el comerç mundial o la major integració i l'ampli desenvolupament dels mercats de capitals internacionals, són alguns dels factors que expliquen aquest nou comportament.

  • Inversions financeres a Espanya: impacte de la inestabilitat en els mercats

    Document de treball 05/12

    Inmaculada Martínez Carrascal
    • El compte financer de la balança de pagaments de l'economia espanyola mostra una sortida de fons de 259.000 milions d'euros durant el període juliol 2011 - maig 2012 per al conjunt d'institucions financeres, resta de sector privat i AAPP.

    • La sortida de fons es concentra en les institucions financeres, i es deu fonamentalment a la reducció dels dipòsits, títols de deute i repos que hi manté la resta del món. Aquesta disminució respon al tancament dels mercats majoristes de deute i interbancari, que dificulta el finançament normal de les entitats.

    • Les entitats financeres estan substituint aquests fons majoristes estrangers pel recurs al Banc Central Europeu, el qual que no es podrà reduir fins que retorni la normalitat als mercats de deute i interbancari.

    • En canvi, les dades no avalen la hipòtesi que el finançament del Banc Central Europeu s'estigui utilitzant per cobrir una sortida massiva de dipòsits de residents.

    • Les AAPP també pateixen una sortida de fons per la reducció de la inversió estrangera en deute públic espanyol.

    • La sortida de fons del país de la resta del sector privat (famílies i empreses principalment) va ser molt reduïda fins a l'abril, però els canvis normatius i en el context competitiu durant la segona meitat del 2011 van tenir un impacte important en la composició dels seus actius financers.

    • Les famílies van augmentar un 80% les seves tinences de deute públic, fins als 20.000 MM€, el màxim de la sèrie històrica. També van augmentar la seva inversió en les institucions financeres del país, reduint el seu volum de dipòsits i augmentant la seva inversió en títols de deute i accions de les entitats espanyoles. En canvi, van desinvertir 10.900 MM€ a la resta del món.

    • Les empreses van realitzar una inversió neta de 6.200 MM€ a l'exterior durant el període juliol 2011 - març 2012, que es va concentrar en el segon semestre de l'any. La seva desinversió al país es va concentrar en les institucions financeres, si bé durant el primer trimestre de l'any la seva inversió neta en aquest sector va tornar a ser positiva (7.000 MM€).

    • La caiguda observada en la xifra de dipòsits totals de les institucions no separar paraula financeres s'explica majoritàriament per la caiguda dels dipòsits de no residents, que inclouen el finançament interbancari de l'exterior.

    • En el cas dels dipòsits d'empreses i famílies residents a Espanya, els mesos de màxima caiguda en els dipòsits van coincidir amb augments d'inversió en valors de renda fixa (pagarés).

  • Hi ha bombolla immobiliària a la Xina?

    Document de treball 04/12

    Clàudia Canals, Mercè Carreras-Solanas
    • La importància del sector immobiliari dins l'economia xinesa, amb un pes del 12% del PIB, i l'abast del propi gegant asiàtic en el món, fa de l'estudi de l'existència o no d'una bombolla en aquest sector una qüestió d'interès global.

    • Segons fonts oficials, durant la darrera dècada i, a nivell agregat, els preus han crescut al voltant del 9% anual en termes reals, totalment en línia amb el creixement del país i, per tant, lluny de despertar temors per una possible bombolla immobiliària.

    • Tanmateix aquest índex agregat amaga grans disparitats entre àrees geogràfiques. Els resultats del nostre estudi suggereixen l'existència de bombolles localitzades a les ciutats de Shanghai, Shenzhen i Hangzhou, totes elles a la costa sudest del país, i a Beijing.

    • Aquest estudi analitza els factors principals en l'evolució dels preus dels immobles: el gran augment dels ingressos de les famílies; el procés d'urbanització i la migració cap a les grans ciutats costeres; el fort estímul fiscal i la relaxació de les condicions creditícies davant la crisis global; la dependència dels governs locals en la venda de sòl i el paper de les empreses estatals en la compra d'aquest sòl; i per últim, el baix tipus d'interès, la manca d'inversions alternatives i les expectatives de preus.

    • Finalment, estimem que un fre en l'activitat immobiliària comprometria aproximadament 1,75 punts percentuals el creixement. Així doncs, considerant que l'avenç potencial del PIB es situa al voltant del 8,5% anual, en un escenari de fort ajust immobiliari el creixement es veuria reduït fins el 6,75%, una taxa que podem qualificar com un aterratge relativament suau de l'economia. Això, sempre i quan, altres riscos a la baixa no s'hi afegissin.

Pàgines