Documents de treball


  • Vulnerabilitat de les economies emergents

    Document de treball 02/13

    Àlex Ruiz
    • Tot sovint, es tendeix a valorar amb massa complaença la capacitat de resposta de les economies emergents davant una hipotètica aturada sobtada de l'entrada de capitals privats. Tanmateix, l'episodi de 2008-2009 va fer palès que aquesta complaença podria ser infundada. La situació actual presenta prou analogies amb aquest episodi per justificar una revisió del balanç de riscos en aquest àmbit.

    • A fi de verificar que s'està infravalorant un risc que pot tenir efectes econòmics significatius, el document de treball:

      • Identifica les dues vulnerabilitats (o desequilibris) clau que determinen tant la probabilitat de patir una aturada sobtada de l'entrada de capitals com la gravetat d'aquesta: un nivell insuficient de reserves i un grau d'endeutament extern excessiu.

      • Valora si els actuals nivells de reserves internacionals protegirien d'un episodi similar al que es va produir en 2008-2009.

      • Identifica països emergents que, en funció de l'anàlisi anterior, registren un perfil de risc enfront d'una hipotètica aturada sobtada de l'entrada de capitals.

    • Els resultats obtinguts apunten que les grans economies emergents, amb una major capacitat de produir afectació sistèmica, es beneficien d'una situació de reduïdes vulnerabilitats externes. En un contrast clar, els nivells de reserves i de deute extern d'altres economies emergents suggereixen que la seva vulnerabilitat enfront d'una aturada sobtada de l'entrada de capitals és, potencialment, més significativa.

  • Sareb: claus estratègiques

    Document de treball 01/13

    • Bona part de les crisis bancàries se salden amb la creació d'alguna mena de societat de gestió d'actius que permeti accelerar la reestructuració d'aquells sectors econòmics més afectats per la crisi. A Espanya, l'acord d'assistència financera amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) ha facilitat els fons necessaris per adoptar aquesta solució, establint les bases per completar la reestructuració del sistema bancari.

    • El "banc dolent" espanyol (Sareb) gestionarà els actius problemàtics de les entitats que necessiten injeccions de capital públic, amb l'objectiu de maximitzarne el valor de recuperació al llarg d'un període de 15 anys. En completar el procés de transferència d'actius, el seu balanç sumarà uns 56.500 milions d'euros i operarà amb uns fons propis d'uns 4.500 milions d'euros. D'aquests, el 25 % serà capital i el 75 %, deute subordinat. Al final de 2012, la Sareb havia captat 3.800 milions (el 55 % provinents d'inversors privats). La participació pública s'instrumenta a través del FROB.

    • S'estima que actius per un valor brut d'aproximadament uns 130.000 milions d'euros sortiran del balanç dels bancs (gairebé un 32 % de tot el crèdit al promotor concedit pel sistema bancari a desembre de 2011). Els actius reals (adjudicats i en garantia de préstecs) vinculats a aquesta cartera d'actius estaran compostos en un 40 % per edificis acabats, en un 13 % per edificis en construcció, en un 26,5 % per sòl urbà i en un 9 % per altres sòls. La resta d'actius són préstecs sense garantia real.

    • Els preus de transferència concedeixen a la Sareb un marge de comercialització que sembla raonable en el cas de l'habitatge acabat, però que és molt ajustat en el cas del sòl. Amb aquests preus, satisfer els objectius de rendibilitat anunciats dependrà de manera crucial de la qualitat del crèdit al promotor traspassat i de la seva gestió. Així, si es materialitza la probabilitat acumulada d'impagament de l'escenari advers d'Oliver Wyman, i suposant una ràtio LTV (loan-to-value, préstec/valor de l'actiu) del crèdit traspassat del 80 %, la Sareb hauria aconseguir un marge mitjà del 23 % al llarg del període en la venda d'habitatges i sòl.

    • Addicionalment, la Sareb podria patir la pressió afegida del calendari d'amortització del deute avalat, que s'haurà de negociar amb la troica. Per gestionar la diferència de venciments, la Sareb pot segmentar amb molta cura els seus actius en diferents Fons d'Actius Bancaris i donar entrada a nous inversors.

    • En qualsevol cas, la gestió del crèdit promotor serà el factor clau del procés. Els deutors poden mirar de renegociar els seus préstecs per apropiarse d'una part dels descomptes aplicats per la Sareb a les entitats cedents. La Sareb haurà de dissenyar amb molta atenció els acords de servei per minimitzar aquest risc, ja que els ingressos del crèdit al promotor sa seran imprescindibles per cobrir potencials pèrdues en la venda de sòl.

  • Ajust de capacitat en el sistema financer espanyol

    Document de treball 09/12

    Inmaculada Martínez Carrascal
    • A Espanya, entre el 2001 i el 2008 el nombre d'oficines bancàries va augmentar un 18 %. El creixement no va ser homogeni entre tipus d'entitats: el sector de les caixes va augmentar el seu nombre d'oficines en un 26 % i els bancs en un 6 %.

    • El creixement d'oficines va estar clarament associat al creixement del crèdit. Les províncies amb major expansió creditícia van presentar creixements d'oficines superiors a la mitjana.

    • La crisi ha posat de manifest que aquest increment del negoci no era sa: les províncies amb més creixement del crèdit són les que presenten una taxa de morositat més alta. Aquesta relació es compleix també a nivell d'entitat, de manera que els grups que més van créixer són també els que presenten més actius problemàtics. Les caixes nacionalitzades se situen en aquest grup.

    • Després del boom creditici, el sistema bancari espanyol ha començat a ajustar la seva estructura: des dels nivells màxims i fins al juny del 2012, s'ha reduït el nombre d'oficines i empleats en un 14 % i un 13 %, respectivament.

    • La reducció d'oficines està sent generalitzada, afecta la pràctica totalitat de les entitats, i de manera més intensa les nacionalitzades o que s'han fusionat.

    • A curt termini, els processos de reestructuració exigits per la Comissió Europea per a les entitats receptores d'ajudes i l'eliminació de duplicitats de xarxes en entitats fusionades contribuiran a reduir encara més la capacitat instal·lada.

    • La comparació del nivell d'estructura del sistema financer espanyol amb el d'altres països mostra un excés en el nombre d'oficines, encara que el nombre d'empleats està en línia amb la resta. El major nivell de competència, major percentatge de pimes i menor penetració d'Internet ajuden a explicar, en part, que hi hagi més oficines a Espanya. De tota manera, assolir una estructura comparable a la d'altres països requeriria una reducció del nombre d'oficines de prop d'un 35 % des dels màxims.

    • L'ajust en l'estructura dels sistemes financers és un procés generalitzat dins de la Unió Europea i tampoc no sembla que s'hagi acabat. En alguns països, l'ajust en oficines ha estat proper al 50 %, però són països amb característiques diferents a Espanya i el seu ajust des dels màxims no es pot extrapolar.

    • En el futur immediat, l'oficina bancària mantindrà la seva importància com a punt d'assessorament i element potenciador de la vinculació del client, mentre que altres operacions transaccionals més habituals s'aniran traslladant cap a altres canals.

  • L'estalvi i l'eficiència energètics: un impuls per a la competitivitat de l'economia espanyola

    Document de treball 08/12

    Pere Miret
    • Encara que el 2011 els preus del petroli no van arribar al rècord de 147 dòlars per barril del juliol de 2008, les cotitzacions es van situar en nivells elevats. D'aquesta manera, la pujada es pot considerar un nou xoc petrolier, que va contribuir a la recessió recent de l'economia espanyola, quan feia relativament poc temps que havia sortit de la gran recessió del 2008-2009.

    • Una alça del preu del cru de 10 dòlars pot suposar una pèrdua lleugera de producte interior brut (PIB). A més, l'impacte diferencial dels preus del petroli té un efecte sobre la competitivitat en preus de l'economia espanyola, en la mesura que el diferencial d'inflació tendeix a ampliarse.

    • Malgrat que des de la primera crisi del petroli el 1973 la dependència del cru de l'economia espanyola fins al 2010 va baixar el 37%, continua sent relativament alta, del 46%, amb la qual cosa està més exposada a les pujades del preu de l'or negre. La intensitat energètica primària, mesurada com la quantitat d'energia primària necessària per a la generació d'una unitat de PIB, en el mateix període va disminuir l'1,7%, molt menys que en els països més desenvolupats.

    • La intensitat energètica és un indicador aproximat de l'eficiència energètica i pot estar distorsionat per efectes de canvis estructurals. Això no obstant, la lectura d'indicadors que intenten mesurar directament l'eficiència energètica no proporciona resultats gaire més favorables per als guanys d'eficiència de l'economia espanyola. De fet, hi ha un ampli potencial de millora de l'eficiència a l'economia espanyola.

    • Reduir la factura energètica exterior, que el 2011 va suposar quasi el 4% del PIB, és un repte important de l'economia espanyola. La millor manera de reduir el consum d'energia sense abaixar el nivell de l'activitat econòmica és l'eficiència energètica.

    • Els diferents plans d'estalvi i de millora de l'eficiència energètica governamentals realitzats els últims anys en el marc de les directrius comunitàries han contribuït a redreçar una evolució desfavorable i han tingut un impacte positiu.

Pàgines