Anàlisi sectorial

Entre 2019 i 2025, la indústria manufacturera espanyola ha aconseguit créixer a un ritme similar al del conjunt del PIB, tot i l’impacte de la pandèmia i de la crisi energètica. Aquest bon comportament contrasta amb l’estancament i el retrocés del sector industrial a les principals economies europees, i trenca amb la tendència de les dues dècades anteriors, quan el seu pes en el PIB d’Espanya es va reduir del 16,7% al 10,8%. En aquest article examinem algunes de les forces que expliquen aquest punt d’inflexió en el sector industrial espanyol, on destaquen el paper dels preus de l’energia i de la productivitat.

La resiliència de l’economia espanyola en els últims anys s’ha basat en les millores del mercat laboral, tant quantitatives (forta creació d’ocupació) com qualitatives (l’ocupació creada és més estable). D’una banda, s’ha produït una disminució de la temporalitat, un factor que tradicionalment alimentava la precarietat laboral i les desigualtats socials i frenava la inversió en capital humà, i per tant condicionava el potencial de creixement de l’economia; de l’altra, en alguns sectors clau per a la nostra economia, això ha anat acompanyat d’una millora de la productivitat. No obstant això, la millora incipient de la productivitat que s’observa a escala agregada no és generalitzada entre els diferents sectors.