Anàlisi sectorial

El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència: segons les dades de l’INE, el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels a l’estiu del 2020 va ser el 16% inferior al de l’any anterior. No obstant això, no sembla que aquesta enorme rebaixa en els preus hagi jugat un paper determinant en la revitalització de la demanda d’algunes regions. El canvi de preferències a l’hora de viatjar que ha comportat la pandèmia ha propiciat que els turistes apostin per destinacions pròximes, familiars i poc congestionades i no donin tanta prioritat al preu i a l’efecte crida generat per la gran rebaixa de preus hotelers.

El transport aeri és un dels grans punts de suport de la cadena de valor del sector turístic. Per aquest motiu, i d’una manera similar a la de la resta del sector, ha patit una caiguda molt profunda de l’activitat el 2020 arran de la COVID-19. Les companyies aèries travessen una etapa que combina elevats costos de capital, per les seves grans estructures, i una falta gairebé total d’ingressos operatius. Les necessitats evidents de liquiditat de les aerolínies europees han empès alguns governs a injectar capital públic per evitar-ne el col·lapse. El 2021 es presenta com l’any d’inflexió que necessita el sector turístic: l’avanç de les campanyes de vacunació i l’aprovació de mesures com el passaport sanitari seran claus perquè el transport aeri iniciï el camí cap a la recuperació i torni a ser un dels puntals del sector.