Compartir: 
Un any de transició cap a cotes de creixement més sosteniblesUn any de transició cap a cotes de creixement més sosteniblesUn any de transició cap a cotes de creixement més sosteniblesUn any de transició cap a cotes de creixement més sosteniblesUn any de transició cap a cotes de creixement més sosteniblesUn any de transició cap a cotes de creixement més sostenibles

L’economia espanyola manté unes perspectives favorables. Les últimes dades disponibles suggereixen que l’economia espanyola tancarà el 2018 amb un creixement del 2,5%, i, de cara al 2019, preveiem que l’economia continuarà creixent a un ritme elevat, tot i que una mica més moderat que el registrat l’any anterior. Més concretament, esperem un avanç del 2,1%, un registre similar a les previsions d’altres entitats, com les del Banc d’Espanya, que, en l’últim informe trimestral, situa el creixement per al 2019 en el 2,2%. Aquesta moderació del ritme d’expansió és deguda a l’esvaïment dels factors de suport que han donat un major impuls al creixement en els últims anys (preu baix del petroli, compressió dels tipus d’interès i acceleració del creixement global) i a una menor embranzida cíclica. Així i tot, el creixement s’estabilitzarà en cotes elevades i més coherents amb el potencial de l’economia, que situem al voltant de l’1,8%. Per components, preveiem que la demanda interna continuarà sent el principal motor de creixement, gràcies a la bona evolució del mercat laboral i al bon clima de confiança, mentre que esperem que les exportacions es recuperin, si més no parcialment, d’uns trimestres que han avançat per sota del que s’esperava. Així i tot, la força que la demanda interna exercirà sobre les importacions ens empeny a preveure que la contribució neta del sector exterior al creixement serà molt limitada.

Els indicadors d’activitat apunten a un bon tancament d’any, i el model de previsió del PIB de CaixaBank Research prediu un creixement del 0,61% intertrimestral en el 4T 2018, un registre similar al del 3T. El balanç del conjunt d’indicadors és positiu i s’ha reflectit en una previsió de creixement que ha anat de menys a més al llarg del mes. Més concretament, els últims indicadors han flexionat a l’alça tant pel que fa al sentiment (al novembre, el PMI de manufactures va pujar 0,8 punts, fins als 52,6 punts, i la confiança del consumidor va pujar 0,6 punts, fins als –6,6 punts), com pel que fa a l’activitat al sector manufacturer (la producció industrial va créixer, a l’octubre, el 0,8% interanual en termes desestacionalitzats, +1 p. p. en relació amb el mes anterior) i al consum (a l’octubre, les vendes al detall van repuntar amb força i van créixer el 4,5% en termes desestacionalitzats, 3 p. p. per damunt del registre del setembre). A més a més, aquesta bona evolució no s’ha vist entelada per l’alentiment de les exportacions (el 3,0% interanual al setembre, –2 p. p. en relació amb el mes anterior).

El mercat laboral continua generant ocupació i es confirma la recuperació dels salaris. L’afiliació a la Seguretat Social va créixer el 2,9% interanual al novembre, de manera que, des del novembre del 2017, el nombre d’afiliats ha augmentat en 527.869 persones, una xifra molt significativa que ajuda a explicar el bon comportament de la demanda interna i el bon clima de confiança en l’economia. No obstant això, en relació amb el 3,1% de l’octubre, el registre del novembre va ser sòlid, però referma la nostra expectativa que la generació d’ocupació es moderarà de forma gradual en els propers trimestres. Per la seva banda, les últimes dades de l’INE mostren que els costos laborals per hora efectiva van repuntar i van créixer el 2,5% interanual en el 3T, un registre clarament superior a l’1,2% del 2T i a la mitjana del 2017 (el 0,0%) i relativament en línia amb la dada del 3T per al conjunt de la zona de l’euro (el 2,2%). D’aquesta manera, es confirma una recuperació progressiva dels salaris, que preveiem que tindrà continuïtat en els pròxims trimestres. És més, en aquest sentit, el Govern va aprovar, en l’últim Consell de Ministres, un augment del salari mínim interprofessional fins als 900 euros (el +22,3%) i un increment salarial per als empleats públics el 2019 del 2,25% fix (amb el 0,25% addicional per als empleats de l’Administració central), al qual es podria sumar el 0,25% addicional si el creixement del PIB fos superior al 2,5%.

La taxa d’estalvi cau lleugerament en el 3T i se situa en el 4,7% de la renda bruta disponible (RBD), 0,2 p. p. per sota del registre del trimestre anterior. El comportament de l’estalvi reflecteix la bona evolució del consum privat, que, en termes nominals, va créixer el 4,0% interanual en el 3T. Així i tot, la recuperació gradual de l’RBD, que va créixer el 2,7% interanual, 0,6 p. p. per damunt del registre del 2T, va permetre que la caiguda de la taxa d’estalvi fos menor que en trimestres anteriors. De cara als pròxims trimestres, preveiem que les llars moderaran lleugerament el creixement del consum i utilitzaran la millora prevista dels ingressos, gràcies a l’augment de l’ocupació i dels salaris, per començar a recompondre el seu matalàs d’estalvi.

Els béns energètics continuen pesant sobre el superàvit per compte corrent. El saldo per compte corrent es va situar en els 12.254 milions d’euros a l’octubre (l’1,02% del PIB), un registre inferior al del mes d’octubre del 2017 (l’1,80% del PIB). Aquesta diferència, de –8.522 milions d’euros, s’explica, gairebé en la seva totalitat, pel deteriorament del saldo comercial de béns energètics, la contribució dels quals va tornar a ser negativa i es va deteriorar a l’octubre en 0,12 p. p. del PIB en relació amb el mes anterior. De cara al final de l’any, el descens registrat en el preu del petroli al novembre i al desembre podria aportar un cert alleujament al deteriorament de la balança comercial.

El preu de l’habitatge continua creixent amb fermesa en el 3T, amb un augment del 7,2% interanual (segons els preus de compravenda de l’INE), 0,4 p. p. més que el trimestre anterior i per damunt de la mitjana del 2017 (el 6,2%). Aquesta dada és coherent amb els sòlids indicadors de demanda (les compravendes) i d’oferta (la inversió residencial) disponibles per al 3T, que suggerien un bon dinamisme del mercat de l’habitatge. No obstant això, el valor de l’indicador contrasta amb el registre de creixement dels preus que va publicar el Ministeri de Foment (sèrie basada en els preus de taxació) per al 3T, que va presentar una moderació del creixement dels preus de l’habitatge. Aquest comportament divergent no ens hauria de sorprendre si tenim en compte que les dues sèries es nodreixen de fonts de dades diferents, tot i que cal destacar que l’indicador de l’INE, en utilitzar els preus de transacció dels habitatges proporcionats per les dades de notaria, en lloc dels de taxació, hauria de ser un indicador més fiable de l’evolució dels preus al mercat immobiliari. De cara als propers trimestres, preveiem que, gràcies al bon comportament de la demanda i a les condicions financeres acomodatícies, els preus continuaran creixent amb solidesa, tot i que ho faran a un ritme una mica per sota de les cotes assolides en els últims trimestres.

 

Compartir: