Canàries
L’economia canària ha mostrat una gran capacitat de recuperació després de la pandèmia i està sent una de les més dinàmiques del país. Des de CaixaBank Research, estimem un creixement del PIB el 2024 del 3,6% (3,2% a Espanya), gràcies, principalment, a l’empenta del turisme que, a la vegada, va impulsar la creació d’ocupació i la despesa en consum. De cara al 2025, les nostres previsions apunten a un alentiment del creixement del PIB, fins al 2,8%, però encara per sobre de la mitjana (2,4%).
- Canàries té 2,26 milions d’habitants, el 4,6% del total, i és la setena regió més poblada d’Espanya. És una de les comunitats amb un creixement demogràfic més elevat en les darreres dues dècades i una de les menys envellides, ja que només el 18,3% de la població té més de 65 anys (20,7% de mitjana).
- El PIB canari (54.194 milions d’euros) suposa el 3,6% del PIB espanyol, la vuitena regió amb més pes en el total.
- El PIB per capita (24.345 euros) és el tercer més baix del país i un 21,4% inferior a la mitjana. La regió s’ha anat allunyant de la mitjana, a causa del fort creixement demogràfic, juntament amb un dinamisme més baix de la seva economia.
- L’especialització productiva canària destaca per la seva gran dependència del sector turístic, que es reflecteix en el gran pes del comerç, transport, hostaleria i oci (38,9% del PIB, 10 punts més que en el conjunt d’Espanya); també destaca el sector públic (21,0% vs. 17,4%). Per contra, la indústria manufacturera té un pes molt reduït (2,8% vs. 11,9%).
- En línia amb el menor protagonisme de la indústria, el pes de les exportacions de béns en el PIB és el més baix de totes les regions (4,3%); gairebé el 60,0% són productes energètics (combustibles per a avituallament d’avions i vaixells). En canvi, Canàries destaca per la rellevància de les seves exportacions de serveis turístics: el 2024, la despesa dels turistes estrangers a la regió es va aproximar als 23.000 milions d’euros, el 18,1% de la despesa en tot el territori espanyol, i la contribució –directa i indirecta– del turisme al PIB canari supera el 35%.
Taula d’indicadors estructurals
1993 |
2003 |
2013 |
2023 |
||||
PIB per capita |
Euros |
9.655 |
17.480 |
18.160 |
24.345 |
||
100 = Espanya |
96,0 |
91,9 |
82,5 |
78,6 |
|||
Població |
Milers d’habitants |
1.549 |
1.804 |
2.098 |
2.239 |
||
Creixement mitjà anual en el decenni (%) |
0,9 |
1,5 |
1,5 |
0,7 |
|||
% sobre el total d’Espanya |
3,9 |
4,2 |
4,5 |
4,6 |
|||
% de població > 65 anys |
9,9 |
12,1 |
14,6 |
17,8 |
|||
Pes de les exportacions de béns sobre el PIB |
% |
… |
2,3 |
6,9 |
4,3 |
||
|
L’economia canària ha mostrat una gran capacitat de recuperació després de la pandèmia i està sent una de les més dinàmiques del país. Des de CaixaBank Research, estimem un creixement del PIB el 2024 del 3,6% (3,2% a Espanya), gràcies, principalment, a l’empenta del turisme que, a la vegada, va impulsar la creació d’ocupació i la despesa en consum.
De cara al 2025, les nostres previsions apunten a un alentiment del creixement del PIB, fins al 2,8%, però encara per sobre de la mitjana (2,4%). Tot i que el seu vigor s’esmorteirà després d’uns anys de rècord, el turisme continuarà sent el principal motor de l’activitat; a més, la incertesa geopolítica i els conflictes bèl·lics com el del Pròxim Orient poden afavorir Espanya en general, i Canàries en particular, davant d’altres competidors. Així mateix, esperem que s’acceleri l’execució dels fons europeus, fet que impulsarà la inversió productiva i l’activitat econòmica.
El mercat laboral canari està sent el més dinàmic del país, amb un creixement mitjà dels afiliats del 3,6% el 2024 (2,4% en la mitjana espanyola) i del 3,3% interanual l’abril d’enguany (vs. 2,3%) gràcies, bàsicament, a la creació d’ocupació en transport, sanitat i hostaleria, en contrast amb la caiguda de l’ocupació en el sector públic. Pel cantó menys positiu, la taxa d’atur és una de les més altes d’Espanya: es va situar en el 13,5% en el 1T 2025 (vs. 11,4%).
Després de la commoció causada per la pandèmia, l’activitat turística s’està recuperant amb força, especialment l’arribada i la despesa de turistes estrangers, que el 2023 ja superaven àmpliament els nivells del 2019; en canvi, les pernoctacions totals (nacionals i estrangers) ho van fer un any més tard. Aquest any ha arrancat bé, tot i que amb ritmes una mica més modestos que en el passat. En el 1T, els turistes estrangers que van arribar a les illes van créixer un 2,1% interanual, fins als gairebé 4,4 milions, i la despesa ho va fer un 5,5%, fins a fregar els 7.000 milions d’euros.
La reactivació del turisme i el bon comportament de l’ocupació estan impulsant el consum. Així, el comerç al detall (en volum) va créixer el 2024 un 5,6%, el ritme més alt de totes les regions (2,1% en el conjunt d’Espanya), i un altre 3,4% interanual el gener-abril d’enguany, encara molt per sobre de la mitjana del país (2,6%). Per la seva banda, les matriculacions de turismes mostren un comportament menys favorable: després de ser una de les poques regions que va anotar una caiguda el 2024 (–6,5% vs. 7,1% a Espanya), es recupera els primers mesos del 2025, en créixer un 10,3% interanual fins a l’abril (vs. 12,2%).
L’elevat dinamisme de la indústria canària dels últims anys es deu, en part, a l’empenta del turisme i el consum, que van impulsar els sectors de l’alimentació, manufactures o subministraments per a l’hostaleria. La producció industrial es va frenar l’any passat, però va seguir creixent per sobre de la mitjana (1,6% vs. 0,7%); aquest debilitament s’ha prolongat en el 1T 2025, amb un creixement de tan sols el 0,3% interanual, lluny de l’1,5% a Espanya.
Taula d’indicadors
Mitjana 2014-2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2023 |
2024 |
2025 |
Última dada |
||
Activitat i preus |
PIB real* |
2,6 |
–18,8 |
8,6 |
12,1 |
5,1 |
3,6 |
2024 |
|
2,8 |
–10,9 |
6,7 |
6,2 |
2,7 |
3,2 |
||||
Comerç al detall |
3,0 |
–13,9 |
3,2 |
8,5 |
5,3 |
5,6 |
3,4 |
abril-25 |
|
2,3 |
–5,2 |
3,6 |
0,8 |
2,9 |
2,1 |
2,6 |
|||
Índex de producció industrial |
–0,8 |
–10,4 |
2,7 |
4,7 |
6,0 |
1,6 |
0,3 |
març-25 |
|
1,8 |
–9,2 |
7,1 |
2,3 |
–1,6 |
0,7 |
1,5 |
|||
Índex d’activitat de serveis |
4,2 |
–29,9 |
28,7 |
33,0 |
6,6 |
5,4 |
5,6 |
març-25 |
|
5,1 |
–15,6 |
22,0 |
18,3 |
2,2 |
3,0 |
5,3 |
|||
Índex de preus al consum |
0,5 |
0,5 |
2,2 |
7,5 |
4,6 |
2,8 |
1,8 |
abril-25 |
|
0,7 |
–0,3 |
3,1 |
8,4 |
3,5 |
2,8 |
2,2 |
|||
Mercat laboral |
Afiliats a la Seguretat Social |
4,0 |
–4,0 |
1,2 |
7,2 |
4,3 |
3,6 |
3,3 |
abril-25 |
3,2 |
–2,1 |
2,5 |
3,9 |
2,7 |
2,4 |
2,3 |
|||
Afiliats no afectats per ERTO |
4,0 |
–18,7 |
7,8 |
17,4 |
5,4 |
4,0 |
3,4 |
abril-25 |
|
3,2 |
–9,2 |
7,3 |
7,3 |
3,4 |
2,7 |
2,5 |
|||
Taxa d’atur |
25,3 |
22,7 |
23,5 |
17,6 |
16,1 |
13,8 |
13,5 |
1T 2025 |
|
18,8 |
15,5 |
14,9 |
13,0 |
12,2 |
11,3 |
11,4 |
|||
Taxa d’atur de menors de 25 anys |
48,7 |
52,1 |
57,0 |
43,3 |
33,0 |
28,3 |
32,1 |
1T 2025 |
|
42,5 |
38,3 |
44,5 |
24,4 |
28,8 |
24,1 |
26,5 |
|||
Sector públic |
Dèficit públic |
0,2 |
0,5 |
0,5 |
–1,3 |
0,4 |
0,9 |
–– |
2024 |
–0,9 |
–0,2 |
0,0 |
–1,1 |
–0,9 |
–0,1 |
–– |
|||
Deute públic autonòmic |
16,3 |
17,1 |
15,5 |
13,3 |
12,0 |
11,4 |
–– |
4T 2024 |
|
23,9 |
26,9 |
25,3 |
23,1 |
21,7 |
21,1 |
–– |
|||
Mercat immobiliari |
Preu habitatge |
4,0 |
1,2 |
5,7 |
9,1 |
5,3 |
8,0 |
–– |
4T 2024 |
5,3 |
2,1 |
3,7 |
7,4 |
4,0 |
8,4 |
–– |
|||
Compravenda d’habitatge |
4,5 |
–20,5 |
22,8 |
34,5 |
–15,1 |
4,7 |
11,0 |
març-25 |
|
9,7 |
–16,9 |
34,8 |
14,8 |
–10,2 |
9,9 |
20,7 |
|||
Sector exterior i turisme |
Exportacions de béns |
2,3 |
–33,4 |
7,4 |
71,3 |
–28,5 |
12,1 |
31,8 |
març-25 |
3,9 |
–9,4 |
20,1 |
22,9 |
–1,4 |
0,2 |
2,6 |
|||
Pernoctacions turístiques |
0,4 |
–69,7 |
44,4 |
112,5 |
7,0 |
4,1 |
3,5 |
març-25 |
|
3,0 |
–69,2 |
78,3 |
73,3 |
7,1 |
4,4 |
–2,9 |
Nota: * La dada de PIB de 2024 de les comunitats CA és una estimació elaborada per CaixaBank Research.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, el Banc d’Espanya, el Ministeri de Treball, el Ministeri d’Hisenda i DataComex.
A continuació s'inclouen un seguit de gràfics comparatius dels principals indicadors de les diferents comunitats.