Al complex escenari econòmic global s’hi podria sumar un nou focus de preocupació: la salut de les finances públiques. Aquesta vegada, el detonant no seria un país emergent o del sud d’Europa. La nova Administració nord-americana ha aprovat un pla fiscal que, segons les estimacions inicials, mantindria el dèficit públic dels EUA en nivells molt elevats els propers anys, al voltant del 7% del PIB, i podria situar el deute públic en una preocupant trajectòria ascendent: en els cinc propers anys, podria augmentar 15 p. p., fins al 130% del PIB. A tot això se suma el deteriorament de les perspectives de creixement de la primera economia mundial a conseqüència de la política econòmica posada en marxa. Des del novembre del 2024, el creixement previst per a enguany s’ha reduït en més de 0,5 p. p., i les perspectives de creixement a mitjà termini també s’estan deteriorant.

L’experiència dels últims anys mostra que la confiança en la sostenibilitat de les finances públiques es pot esvair ràpidament. Així ha succeït recentment al Regne Unit, quan Liz Truss va anunciar un pla fiscal amb fortes retallades d’impostos que posaven en dubte les finances públiques britàniques. Fa ja més de 10 anys, durant la crisi financera global, el repunt de les primes de risc dels mal anomenats PIIGS també va ser sobtat i pronunciat. A més a més, és important considerar que, durant aquests episodis, augmenta l’aversió al risc dels inversors, de manera que el tensionament de les condicions financeres acostuma a ser generalitzat i no se sol diferenciar de forma apropiada la situació de cada economia. Això obliga a redoblar els esforços quan els vents són favorables.

En aquest context, el deute públic espanyol se situa lleugerament per damunt del 100% del PIB, un nivell superior al de la majoria d’economies desenvolupades (el 75% presenta un nivell inferior), tot i que per sota del de grans economies com França, Itàlia, els EUA i el Japó. El deute públic espanyol és dels que més va augmentar durant la pandèmia (22 p. p. entre el 2019 i el 2020), però, després de l’ajust dels últims anys, s’acosta ja als nivells del 2019 (es troba 4 p. p. per damunt).

Les dues palanques clau perquè el deute públic continuï baixant són el dèficit públic i el creixement econòmic. El dèficit públic va tancar el 2024 en el 3,2% del PIB, un nivell sensiblement inferior al que presenten els EUA, França i el Regne Unit (en el 7,3%, el 5,8% i el 5,7%, respectivament) i que permet que el deute es vagi reduint, tot i que ho faci de manera gradual i sempre que el creixement continuï sent dinàmic. En aquest sentit, cal destacar que, fins a la data, el ritme d’avanç del PIB espanyol ha destacat entre el conjunt d’economies desenvolupades, el 90% de les quals van presentar xifres pitjors el 2024, i, a més a més, és generalitzat per sectors. Segons l’Indicador Sectorial de CaixaBank Research, més del 50% dels sectors presenten un ritme de creixement superior a la mitjana històrica, i cap sector creix a un ritme inferior a l’1%. La robustesa de l’economia espanyola és especialment rellevant en el context actual. Tot això ha propiciat que la prima de risc del deute públic espanyol hagi mantingut una trajectòria descendent i que se situï per sota de la de França i de la d’Itàlia.

Per reforçar aquesta posició, els propers anys, el dèficit públic s’hauria de continuar reduint i el creixement econòmic hauria de continuar sent relativament dinàmic. En aquest sentit, és clau que el creixement de la productivitat presenti una millora en relació amb les xifres de l’última dècada. Entre el 2014 i el 2024, el creixement del PIB per hora treballada només va créixer, de mitjana, el 0,5% anual. No obstant això, les últimes xifres són esperançadores. Entre el 2022 i el 2024, el creixement de la productivitat s’ha doblat, fins a assolir l’1,0% anual de mitjana.

Pel que fa al dèficit públic, tot indica que, a curt termini, es continuarà ajustant, gràcies al bon ritme de creixement que s’espera que mantingui l’activitat econòmica. No obstant això, a mitjà termini, la pressió sobre la despesa pública augmentarà, per l’increment de la despesa en defensa, en salut i en prestacions socials, la qual cosa dificultarà l’ajust. En aquest sentit, els ingressos públics a Espanya es troben a prop de la mitjana dels països desenvolupats. D’altra banda, també s’observa que gairebé tots els països desenvolupats amb un PIB per capita superior al d’Espanya presenten una major eficiència del sector públic, segons l’indicador del Banc Mundial que mesura la qualitat dels serveis públics i l’efectivitat de les polítiques públiques. En aquest àmbit, determinant per impulsar el progrés econòmic i per reduir la desigualtat, el recorregut de millora és ampli.