En el 2T, el PIB va créixer el 0,6% en relació amb el trimestre anterior, va compensar la caiguda del 0,4% registrada en el 1T i va recuperar taxes de creixement trimestrals en línia amb la mitjana observada en els últims anys. La demanda interna va ser el principal motor del creixement i va aportar 0,8 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, amb un protagonisme especial de la inversió, que va augmentar el 2,1% intertrimestral. En canvi, la demanda externa va restar 0,2 p. p., a causa d’un avanç de les importacions (el 0,7% intertrimestral) superior al de les exportacions (el 0,2% intertrimestral).

S’espera que el 3T sigui robust, impulsat pel consum privat i afavorit per la reducció dels tipus impositius sobre la renda, pels pagaments retroactius i per les transferències extraordinàries als pensionistes. Aquestes mesures representen un increment de 900 milions d’euros en la renda de les llars, equivalent al 0,3% del PIB nominal. No obstant això, en el 4T, es podria observar una correcció, similar a la registrada entre el 4T 2024 i el 1T 2025, quan es normalitzi l’ingrés familiar.

La inflació va tornar a repuntar a l’agost i es va situar en el 2,8%, 2 dècimes per damunt del mes anterior. La inflació subjacent es va mantenir estable en el 2,5%, però els aliments sense elaborar van repuntar 9 dècimes, fins al 7,0%, a causa de l’encariment d’alguns productes, com el cafè i la carn de boví, i dels augments salarials al sector agrícola. A més a més, la persistent inflació als serveis, per damunt del 4%, contribueix a la rigidesa de la subjacent.

En el 2T, l’ocupació va assolir un nou màxim des del 2011, amb un creixement interanual del 2,9%, la taxa més elevada en un 2T des del 2017 (sense el període de la pandèmia). La indústria manufacturera, la consultoria, les activitats científiques i tècniques i l’allotjament i la restauració van ser responsables de més del 65% de l’augment. La taxa d’atur va recular fins al 5,9%, la més baixa d’ençà que es tenen registres (llevat del període de la pandèmia).

L’índex de preus residencials va tancar el primer semestre amb una pujada inter­anual del 14,9%, mentre que la valoració bancària va assolir els 1.945 euros/m² al juliol, el 18,7% més que l’any anterior. Les transaccions es mantenen elevades, tot i que s’anticipa una estabilització de les vendes i un comportament més contingut dels preus.

La balança corrent acumula fins al juny un superàvit de 577 milions d’euros, tot i que amb una forta caiguda del 80% en relació amb el mateix període del 2024, a causa del deteriorament del saldo de béns. No obstant això, l’augment del superàvit de la balança de serveis (el +5,8%), en especial del turisme, compensa parcialment l’empitjorament del saldo de la balança de béns.