El sector agroalimentari continua sent un dels principals motors de les exportacions espanyoles.5 El 2024, Espanya va exportar més de 36,2 milions de tones de productes agroalimentaris, per un valor de 74.231 milions d’euros, la qual cosa representa el 20,5% del volum i el 19,3% del valor total dels béns exportats. Aquestes dades consoliden Espanya com una potència global en exportació agroalimentària.

En el context europeu, Espanya ocupa la quarta posició tant en volum com en valor, amb el 7,7% i el 10,2% del total, respectivament, per darrere dels Països Baixos, d’Alemanya i de França, però per davant d’Itàlia.

A nivell mundial, segons les dades de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) del 2023 (últim any disponible), Espanya es posiciona en el vuitè lloc en termes de valor, amb una quota del 3,4% del total, molt per damunt d’altres categories com el comerç de mercaderies, que representa només l’1,8%. A més a més, ha experimentat un lleuger increment d’1 dècima en relació amb la mitjana del període 2014-2019. Només tres països han aconseguit augmentar la seva quota en aquest interval, i, entre els europeus, només Itàlia ha registrat una millora superior, que contrasta amb la pèrdua observada en grans potències com Alemanya, França i els Països Baixos.

En termes de la balança comercial, el sector agroalimentari espanyol acumula gairebé tres dècades (des del 1996) de superàvits, la qual cosa mostra la seva clara orientació exportadora. El 2024, el superàvit va assolir els 18.449 milions d’euros, la qual cosa equival a l’1,2% del PIB, un registre superior als anteriors a la pandèmia (el 0,9% del PIB, de mitjana, el 2014-2019), però una mica inferior a les extraordinàries xifres del 2020-2021 (l’1,5% del PIB).

A la vista de les dades més recents, les exportacions agroalimentàries espanyoles prolonguen la senda positiva iniciada l’any passat. Així, en el 1S 2025, van créixer el 5,0% interanual en volum i el 5,6% en valor, fins als 37,1 milions de tones i els 76.371 milions d’euros en l’acumulat de 12 mesos fins al juny, respectivament. Es tracta de taxes de creixement que, en els dos casos, superen àmpliament les de les exportacions totals de béns en el mateix període (el –2,5% en volum i l’1,0% en valor). D’aquesta manera, les exportacions agroalimentàries superen els registres prepandèmics (mitjana del 2014-2019), tant en volum (el +8,7%) com, sobretot, en valor (el +69,6%).

Aquesta bona evolució reflecteix la recuperació de la producció després dels anys de sequera i té el mèrit de fer-ho en un context internacional complex, marcat per la incertesa derivada de les tensions geopolítiques i per l’amenaça aranzelària dels EUA, que han generat un augment del proteccionisme global i un retorn al bilateralisme, en detriment del paper central que l’OMC ha exercit en les relacions comercials internacionals en les últimes dècades. Tal com veurem a l’article «Les exportacions agroalimentàries el 2025: resistència al tsunami proteccionista», en aquest mateix informe, el sector agroalimentari espanyol ha d’afrontar la tessitura actual mitjançant la recerca de mercats alternatius i, en el marc de la UE, a través d’acords bilaterals.

En termes de valor, les exportacions agroalimentàries han mostrat un to positiu gairebé generalitzat al llarg del 1S 2025: només anoten caigudes quatre grups de productes, que representen el 12,5% del valor total. Entre ells, es troben els olis i els greixos, les exportacions dels quals es redueixen el 15,3% interanual a causa de la forta caiguda dels preus, però creixen el 5,9% en volum, gràcies a la forta recuperació de la producció.6 També de manera positiva destaquen el cacau i les llavors oleaginoses, que augmenten el 67,7% i el 32,6% interanual, respectivament, en sintonia amb la pressió alcista dels preus internacionals.

Les fruites també mostren una tendència alcista, perquè, en el 1S 2025, han crescut tant en valor (el 13,3%) com en volum (el 2,1%). En tot cas, el de les fruites és l’únic dels principals grups agroalimentaris que encara no ha recuperat els nivells d’exportació en volum de la mitjana del 2014-2019 (es troba el 9,2% per sota).

Si prenem una perspectiva temporal més àmplia7 i calculem la contribució de cada grup de productes al creixement de les exportacions agroalimentàries entre el període 2014-2019, abans de la pandèmia, i l’acumulat de 12 mesos fins al juny del 2025, observem un dinamisme gairebé generalitzat de les exportacions agroalimentàries en els últims anys. Com s’observa als gràfics anteriors, destaquen, sobretot, les exportacions de carns, de begudes, de productes de forn i de llegums i hortalisses, que expliquen, en conjunt, gairebé el 80,0% del creixement global de les exportacions (el 8,7%). En canvi, han restat creixement els cereals i, amb especial intensitat, les fruites.

Per destinacions, els nostres socis de la zona de l’euro, que són, de fet, els nostres principals clients (reben al voltant del 63,0% de les nostres exportacions agroalimentàries), són els responsables d’una gran part del creixement acumulat (aporten 5,2 punts), sobretot Alemanya, Portugal i, en menor mesura, França i Itàlia.

Fora de la zona de l’euro, destaca el paper del Marroc, que es converteix en el segon país que més ha contribuït al creixement de les exportacions agroalimentàries espanyoles (només per darrere de Portugal), malgrat que només  ocupa el novè lloc –el segon no europeu, per darrere de la Xina– en el ranking de destinacions (vegeu el gràfic de la pàgina següent). Gràcies a l’extraordinari creixement dels últims anys de les exportacions al país, el Marroc ha guanyat 1,3 punts de quota, fins al 2,4% del total, i ha desallotjat els EUA del top 10 de destinacions. Pel costat negatiu, cal esmentar les exportacions al Regne Unit, que es van enfonsar després del brexit (el –14,4% acumulat des del 2021) i han perdut 1,4 punts de quota des del 2014-2019, tot i que continua sent la primera destinació fora de la zona de l’euro del top 10.

Com ja s’ha esmentat, la primera destinació no europea de les nostres exportacions agroalimentàries és la Xina. Després dels extraordinaris ritmes de creixement de les vendes a aquell país el 2019 i el 2020, motivats, fonamentalment, per l’impacte de la pesta porcina africana sobre la cabanya xinesa,8 les taxes s’han normalitzat (en el 1S 2025, han crescut el 4,7% interanual) i el seu pes ha augmentat fins al 2,5% (0,1 p. p. més que en la mitjana del 2014-2019).

El següent país no europeu en el ranking són els EUA. En aquest cas, l’embranzida de les exportacions espanyoles observada en els últims anys, sobretot d’olis i de llegums i hortalisses (vegeu el gràfic següent), es pot veure interrompuda per la política aranzelària de l’Administració Trump.9 De tota manera, l’impacte de la pujada d’aranzels sembla assumible per part de l’economia espanyola en el seu conjunt10 i pel sector agroalimentari en particular, tot i que és cert que hi ha alguns productes potencialment més exposats, com veurem tot seguit.