El complex entorn internacional del 2025 –marcat per l’enduriment de la política aranzelària dels EUA, per la desacceleració del comerç global i per un nivell d’incertesa elevat– feia presagiar un fort deteriorament del saldo per compte corrent de l’economia espanyola, que venia mostrant un comportament excel·lent amb superàvits ininterromputs des del 2012. Aquests factors ens van empènyer a revisar a la baixa, cap a la meitat del 2025, la previsió del superàvit del compte corrent fins al 2,3% del PIB. No obstant això, el balanç ha estat millor del que es preveia, gràcies a altres factors més favorables, com la contenció dels preus internacionals de l’energia i el dinamisme de les exportacions de serveis, tant dels turístics com, sobretot, dels no turístics. En conseqüència, el desgast de la balança per compte corrent va ser molt limitat i va llançar un superàvit del 2,9% del PIB, amb prou feines 3 dècimes menys que el registre històric del 2024.

Per partides, el 2025, el dèficit de la balança de rendes es va situar en el 0,8% del PIB, lleugerament per sota de l’anotat l’any anterior (l’1,0%), però molt similar a la mitjana registrada des del 2014. Aquesta balança, que presenta un dèficit crònic arran de la posició deutora de l’economia espanyola amb l’exterior,1 està vinculada, principalment, al pagament d’interessos i dividends als inversors estrangers (rendes primàries) i a les transferències corrents procedents de la UE, entre les quals destaquen els fons NGEU (rendes secundàries). Amb informació encara incompleta (gener-setembre), la intensa correcció del dèficit de les rendes primàries (el –0,2% del PIB vs. el –0,4% d’un any abans), arran de la caiguda dels tipus d’interès, contrasta amb l’estabilització del dèficit de les rendes secundàries (el –0,7% del PIB).

Pel que fa al dèficit comercial de béns, va augmentar amb força, fins al 2,8% del PIB (el 2,1% el 2024),2 llastat pel fort deteriorament del saldo de béns no energètics en un context caracteritzat per una demanda interna més dinàmica, que va impulsar les importacions, sobretot les de béns d’equipament, i per una desacceleració de la demanda externa, en línia amb l’escàs vigor de la zona de l’euro, la principal destinació de les nostres exportacions. També van contribuir al comportament menys favorable de les exportacions la fortalesa de l’euro (es va apreciar gairebé el 14% enfront del dòlar) i la major competència internacio­nal, intensificada per les tensions aranzelàries globals i per les estratègies de diversificació de mercats. Tot això explica l’escàs creixement de les exportacions espanyoles no energètiques, amb prou feines l’1,8%, un ritme molt inferior al de les importacions (el 6,7%). En el cas de la balança energètica, el seu comportament va ser més favorable, i el seu dèficit tradicional va registrar una correcció intensa, en sintonia amb l’abaratiment de les importacions (el preu del barril de petroli Brent va caure el 18,6% en dòlars).

Un dels elements més destacats del panorama internacional del 2025 va ser l’augment dels aranzels per part dels EUA. L’exposició del sector exportador espanyol a l’economia nord-americana és reduïda (amb dades del 2024, les exportacions de béns espanyoles cap als EUA representen l’1,1% del PIB, en relació amb el 3,2% de la UE), la qual cosa ha esmorteït l’impacte directe.3 No obstant això, a la forta caiguda de les vendes als EUA (el –8,0%), sobretot d’olis, de productes químics i de derivats del petroli, s’afegeixen les vigoroses importacions (el +7,0%), impulsades, en els últims anys, per la partida energètica.4 Això comporta una notable ampliació del dèficit comercial amb els EUA, que, al seu torn, explica una part substancial del deteriorament del saldo comercial total (vegeu el segon gràfic).

Quant a la balança de serveis, continua anotant superàvits rècord. D’una banda, el turisme va tornar a ser el motor de la balança corrent i va demostrar una gran resiliència malgrat la desacceleració econòmica global, amb un superàvit que es va mantenir molt a la vora dels màxims històrics (el 4,2% del PIB vs. el 4,3% anterior).5 De l’altra, la depre­ciació del dòlar enfront de l’euro no va reduir l’arribada de viatgers nord-americans, un dels mercats amb una despesa mitjana més elevada.6 Ben al contrari, va ser el mercat que més va contribuir al creixement de la despesa total i, dins els no europeus, el que més va aportar al creixement de l’entrada de turistes (vegeu el tercer gràfic).