L'FMI incrementa lleugerament la previsió de creixement global per al 2014, gràcies a la millora de les economies desenvolupades. L'economia mundial creixerà el 3,7% el 2014, una dècima per damunt de la previsió de l'octubre. L'acceleració en la projecció per als EUA es basa en el menor ajustament fiscal previst el 2014 i en el repunt de l'activitat de la segona meitat del 2013. La previsió per al Japó també s'incrementa, amb el suport d'una política fiscal en clau expansiva. Per la seva banda, la zona de l'euro entrarà en terreny positiu després de dos anys de recessió. En canvi, la previsió per al conjunt d'emergents no varia, tot i que amaga diferències significatives entre països. Precisament, tal com s'ha posat de nou de manifest en el tram final de gener, els problemes d'algunes economies emergents són un dels principals riscos en l'escenari de millora econòmica global.

ESTATS UNITS

L'avanç del 2,7% interanual en el 4T 2013 confirma la recuperació nord-americana i situa el creixement en l'1,9% per al total de l'any. Malgrat que, en termes intertrimestrals, s'ha produït un cert alentiment (el 3,2% intertrimestral anualitzat en el 4T, enfront del 4,1% en el 3T), la tendència de fons és de recuperació. Destaca la millora significativa del consum privat i del sector exterior. No obstant això, la inversió productiva no ha mostrat el vigor esperat i ha tornat a decebre, sobretot si es té en compte la bona evolució dels beneficis empresarials el 2013 (+6,5%). Per la seva banda, la inversió residencial ha patit una reculada esperada, la qual no hauria de tenir continuïtat. També segons les previsions, el consum públic ha restat embranzida al creixement econòmic, mentre que les existències encara tenen una contribució excessiva, que s'haurà de revertir el 2014.

La xifra del PIB dóna suport a la decisió de la Fed de tirar endavant el tapering (reducció de 10.000 milions de dòlars en la compra de bons) i encaixa amb el missatge que transmetia fa unes setmanes en l'estudi de camp que elabora regularment (el Beige Book), en comentar que l'expansió econòmica es continuava propagant per tots els estats del país. Per ser coherents amb aquest missatge, el nostre escenari central preveu una acceleració en el creixement per al 2014 (fins al 3,0%), amb el suport de la demanda interna. En particular, el consum intern guanyarà tracció, gràcies a un ajustament i a una incertesa fiscals menors i a la millora dels mercats laboral i immobiliari. Així mateix, esperem un augment significatiu de la inversió, afavorida per l'esmentada bona evolució dels beneficis empresarials.

Els indicadors d'activitat més recents confirmen el pols ferm de l'economia nord-americana, tot i que amb matisos. L'índex de sentiment del consumidor va pujar al gener i es va situar en els 80,7 punts, encoratjat per la millora del mercat laboral i per les bones perspectives econòmiques del 2014. Els empresaris també continuen sent moderadament optimistes. Així, l'índex ISM de sentiment empresarial de manufactures roman clarament per damunt del llindar dels 50 punts (límit entre expansió i recessió), amb 57,0 punts al desembre. Un patró similar va mantenir l'ISM de serveis, que es va situar en els 53,0 punts. Paral·lelament, les vendes al detall van avançar el 0,2% intermensual (sense benzina ni automòbils, partides inestables). Per la seva banda, el mercat immobiliari manté el bon to. L'índex Case-Shiller de preus, que engloba 20 àrees metropolitanes, va tornar a sorprendre amb el registre del novembre, ja que va avançar el 13,7% interanual, el ritme interanual més intens des del 2006. Igualment, les vendes de cases de segona mà van augmentar al desembre l'1% en relació amb el mes anterior. Aquest increment va situar el total de transaccions en 5,09 milions per al 2013, el 9% per damunt de la xifra assolida el 2012 i la millor dada des del 2006.

Els matisos apunten al mercat laboral, que, al desembre, va oferir una xifra anormalment baixa de creació d'ocupació. L'estadística oficial estima en 74.000 els nous llocs de treball creats, clarament per sota de les previsions dels analistes i de la mitjana mensual de 182.000 registrada durant el període 2012-2013. Sens dubte, el temporal de neu i fred que va afectar mig país explica una part d'aquesta feblesa. Simultàniament, la taxa d'atur ha baixat del 7,0% al 6,7%. Aquesta notícia, aparentment bona, queda enterbolida pel fet que, en la seva major part, el descens s'explica per l'increment de persones desanimades que han abandonat la recerca activa de feina. Això es reflecteix en la taxa de participació (ràtio entre la força laboral i la població més gran de 16 anys) del desembre, que se situa en el 62,8%, dues dècimes per sota del registre del novembre.

JAPÓ

El creixement es modera al Japó. L'economia nipona va créixer per damunt del seu potencial en la primera meitat del 2013, gràcies a una política monetària expansiva sense precedents (primer pilar de l'Abenomics). No obstant això, en la part final de l'any, les exportacions i la inversió (principals motors de l'avanç recent) van perdre força, la qual cosa va propiciar que la balança comercial per al conjunt del 2013 fos de nou deficitària (el 2,4% del PIB), malgrat la forta depreciació del ien (el 18% en relació amb el dòlar), que, en fer-les més atractives en termes de preus, hauria d'haver impulsat visiblement les exportacions. No obstant això, la nostra previsió és que el Japó no perdrà impuls, sinó que mantindrà un ritme raonablement bo (a la zona de l'1,5%) el 2014. En aquest sentit, les comandes de maquinària del novembre apunten a una recuperació de la inversió.

La deflació es va esvaint. Sembla que l'expansió monetària dóna fruits en matèria de preus. L'IPC del desembre va pujar l'1,6% interanual, i l'IPC subjacent (que exclou l'energia i els aliments) es va incrementar el 0,7%, màxim des de l'agost del 1998. En aquest context, els salaris, que havien tingut un avanç gairebé nul fins a l'octubre, van repuntar al novembre, de manera que, d'ara endavant, podrien donar suport al consum intern.

XINA

El PIB de la Xina avança un significatiu 7,7% interanual en el 4T i tanca el 2013 amb un creixement, també, del 7,7%. Tot i que, en termes intertrimestrals, l'avanç es va situar lleugerament per sota del registrat en el 3T (l'1,8%, enfront del 2,2%), la xifra final és coherent amb l'objectiu a nual de l'Executiu (del 7,5%) i es desmarca de les notícies negatives procedents del gegant asiàtic durant l'estiu. Tot plegat en un context de preus fermament continguts: la taxa d'inflació continua oscil·lant al voltant del 2,5%.

Els indicadors d'activitat més recents mostren encara un biaix inversor-exportador. Sense el detall del PIB per components de demanda, aquesta és la conclusió que es desprèn dels indicadors parcials. Canviar el patró de creixement cap a un model basat en el consum intern requereix nombroses mesures i temps per transformar la realitat econòmica d'un país tan complex. Així, les exportacions del desembre, tot i mantenir-se per sota de les expectatives del consens, van situar el creixement anual en el 7,9%, gairebé el mateix ritme d'avanç que el 2012. Per la seva banda, la inversió en capital fix urbà va augmentar el 19,6% el 2013, lleugerament per sota del 20,7% del 2012.

Alguns riscos importants continuen presents a la primera economia asiàtica: endeutament públic i sector financer. Pel que fa al problema fiscal, el Govern ha augmentat la transparència i el control sobre les finances de les administracions locals. En segon lloc, també ha adoptat mesures per controlar el crèdit, tant en l'àmbit bancari com en el creixent shadow system. I és que el crèdit al sector privat s'ha disparat des del 120% del PIB del 2007 fins al 178% al començament del 2013. Sens dubte, un major control creditici hauria d'ajudar a contenir el preu dels habitatges (un altre risc significatiu) i la despesa dels governs locals, extensament finançats mitjançant crèdits bancaris a vehicles especials d'inversió.

ALTRES GRANS EMERGENTS

Noves onades depreciadores enterboleixen el panorama a diversos països emergents. El peso argentí ha patit la depreciació més important des del 2002, més del 20,5% en relació amb el dòlar entre el 21 de gener i el moment de màxima feblesa, després de la decisió del banc central de limitar les intervencions en la seva defensa. El descens del 30% de les reserves internacionals des del maig explica aquest canvi de política. En última instància, la depreciació és deguda a l'enquistament dels desequilibris econòmics i, en especial, a la inflació (al voltant del 10% des del 2010, segons les xifres oficials, les quals, molt possiblement, la infraestimen). Turquia, afectada també per pressions inflacionistes i per importants desequilibris externs, ha estat una altra de les economies que ha patit convulsions severes de la divisa, amb una depreciació superior al 6,7% entre el 21 de gener i el moment de màxima feblesa. Davant d'aquesta situació, el banc central del país ha reaccionat amb rapidesa i contundència i ha dut a terme una pujada generalitzada de tipus. Per la seva banda, l'Índia, el Brasil i Sud-àfrica han tornat a sorprendre amb sengles pujades de tipus (fins al 8,00% a l'Índia, el 10,50% al Brasil i el 5,5% a Sud-àfrica) per defensar les respectives divises i frenar la inflació.