Compartir: 
La dependència del finançament extern de l’economia espanyolaLa dependència del finançament extern de l’economia espanyola

En els últims anys, l’economia espanyola ha fet importants progressos per corregir els principals desequilibris ma­­cro­­econòmics que es van gestar en l’anterior etapa expansiva. No obstant això, una de les assignatures pendents és l’elevada dependència del finançament exterior: tot i que l’economia, en agregat, s’ha començat a desendeutar, el deu­­te extern brut amb prou feines ha baixat. En concret, representava el 167,5% del PIB en el 4T 2016, un nivell molt similar al del 2012 (vegeu el primer gràfic).1 El que sí s’ha produït en aquest període, tal com ho veurem tot seguit, és un canvi important en la composició sectorial del deute extern.

El principal factor que explica que el deute extern del total de l’economia no hagi disminuït en els últims anys és l’evolució del deute públic. En concret, de l’augment del deute públic de 63,8 p. p. del PIB entre el 2007 i el 2016, aproximadament la meitat (32,2 p. p.) es troba en mans estrangeres. De tota manera, cal remarcar que l’augment del deute públic extern no ha estat constant en aquest període, sinó que, el 2012, es va reduir de forma sobtada, ja que, amb la crisi del deute sobirà europeu, es va esvair l’apetència dels inversors internacionals pels títols de deute públic perifèric. De llavors ençà, el percentatge de deute públic en mans estrangeres ha augmentat de manera notable, fins a situar-se al voltant del 50% en l’actualitat (vegeu el segon gràfic).

En clar contrast, el procés de despalanquejament del sector privat està molt avançat.2 Entre el 2T 2010, quan va assolir el nivell màxim, i el 4T 2016, el deute de les societats no financeres s’ha reduït en 31,4 p. p. del PIB. La major part d’aquest desendeutament ha estat domèstic, ja que, en aquest mateix període, el deute extern del sector només ha reculat en 9,9 p. p. En conseqüència, el percentatge de deute empresarial en mans estrangeres es troba en nivells màxims (al voltant del 39%).3 Aquest increment s’explica tant per l’evolució dels préstecs empresarials com dels bons corporatius. Pel que fa als préstecs, que constitueixen el gros del deute corporatiu, el pes del fi­nançament exterior és cada vegada més elevat: el 2016, el 26% dels préstecs tenien com a contrapartida la resta del món, percentatge que cal comparar amb el 21% del 2012. D’altra banda, els bons corporatius, malgrat que només representen el 2,7% del total del deute empresarial, guanyen protagonisme, tant pel major volum d’emissions com per l’increment de les compres per part dels no residents. En concret, el percentatge de bons corporatius en mans estrangeres ha augmentat del 9,1% del 2012 al 35,7% del 2016.

Finalment, les institucions financeres van reduir de forma significativa el deute extern entre el 2T 2011 i el 4T 2012 (–26,2 p. p. del PIB), arran de la crisi del deute sobirà europeu, un procés que ha prosseguit de forma més gradual fins al 4T 2016, amb un descens d’11,1 p. p. addicionals. Així mateix, el deute total de les institucions financeres també ha baixat en aquest període a un ritme similar, de manera que el deute extern del sector financer, en percentatge del deute total del sector, s’ha mantingut estable al voltant del 45%. Així i tot, cal apuntar que, al sector financer, una part important del finançament prové del BCE, gràcies a les polítiques implementades en els últims anys i canalitzades a través del Banc d’Espanya.

Per al conjunt de l’economia, malgrat que, des del 2012, el deute total ha començat a recular, continua sent molt elevat, i el deute extern amb prou feines s’ha reduït. De tota ma­­­­­nera, de cara al futur, s’espera que la dependència del finançament exterior es continuï reduint, la qual cosa propiciarà que l’economia espanyola sigui menys vulnerable a canvis en el sentiment inversor.

1. En aquest article, analitzem el deute extern en termes bruts. També és habitual avaluar la posició externa d’una economia a partir de la posició d’inversió internacional neta (PIIN). Vegeu el Focus «La posició externa de l’economia: com corregir-la?», publicat a l’IM09/2016.

2. El deute extern privat correspon gairebé íntegrament a deute empresarial. El deute extern de les llars és baix (només el 0,2% del seu deute són préstecs de la resta del món).

3. A més dels bons corporatius i dels préstecs, el deute extern empresarial inclou la inversió directa exterior en forma de préstecs intragrup.

Compartir: