Compartir: 
Sembla que el bon inici del 2018 continuaràSembla que el bon inici del 2018 continuaràSembla que el bon inici del 2018 continuaràSembla que el bon inici del 2018 continuaràSembla que el bon inici del 2018 continuaràSembla que el bon inici del 2018 continuaràSembla que el bon inici del 2018 continuaràSembla que el bon inici del 2018 continuaràSembla que el bon inici del 2018 continuarà

La marxa de l’economia espanyola continua per la senda de la robustesa. Segons l’avanç de l’INE, el creixement del PIB del 1T 2018 es va mantenir en un sòlid 0,7% intertrimestral (el 2,9% interanual). L’economia espanyola suma ja tres anys creixent al voltant del 3,0%, emparada per les fortaleses internes, per la recuperació de la competitivitat, per un quadre macro més sanejat i per uns vents de cua externs que, tot i que van perdent intensitat, ho fan d’una forma més gradual del que s’anticipava. Així, mentre el creixement de la zona de l’euro continua amb una bona velocitat de creuer i beneficia el sector exterior espanyol, els efectes negatius de l’encariment del petroli són mitigats per l’apreciació de l’euro. Així mateix, les condicions financeres continuen sent molt acomodatícies, i el BCE adopta una actitud d’extrema cautela en la retirada dels estímuls monetaris. A això s’afegeix la millora de la qualificació creditícia del deute sobirà espanyol, la qual cosa dona suport a la reducció de la prima de risc en relació amb el bund alemany, que, a l’abril, es va situar per sota dels 70 p. b., el mínim des del 2009. Així, el passat 13 d’abril, l’agència Moody’s va millorar la nota d’Espanya (de Baa2 a Baa1) i es va sumar als moviments que Fitch i S&P ja havien fet al març. Tots aquests factors van propiciar que l’FMI revisés a l’alça les previsions de creixement per a l’economia espanyola, del 2,4% al 2,8% el 2018 i del 2,0% al 2,2% el 2019, percentatges coherents amb les previsions de CaixaBank Research, que es mantenen sense canvis en el 2,8% i en el 2,4%, respectivament.

La inversió manté el to i el consum privat es mostra molt dinàmic. Pel que fa a l’oferta, la confiança empresarial és elevada, amb uns indicadors d’activitat del 1T 2018 que mantenen el repunt del final de l’any, on va haver-hi una forta despesa en inversió productiva. Al març, els índexs PMI, de manufactures i de serveis, van cedir una mica més d’un punt, però no canvia el panorama, ja que es mantenen en nivells similars als d’anys anteriors i coincidents amb fases expansives de l’activitat econòmica. Pel que fa a la demanda, l’indicador sintètic del consum privat mostra una clara tendència a l’alça. Així mateix, la robustesa de les vendes al detall, que van avançar l’1,9% interanual al març, per damunt de la mitjana del 2017, i la millora de la confiança dels consumidors a l’abril s’afegeixen als factors que reforcen la nostra convicció que el consum privat, que té un pes del 57% en el PIB, té una evolució vigorosa en aquesta primera meitat de l’any.

Malgrat la lleugera desacceleració, el mercat laboral manté una tendència de fons favorable. L’EPA del 1T 2018 evidencia que es continua creant ocupació a bon ritme, el 0,5% intertrimestral en termes desestacionalitzats, un registre similar al del 4T 2017, però una mica inferior a la mitjana dels tres primers trimestres del 2017 (el 0,7%). Les dades d’afiliació a la Seguretat Social del març també apunten una lleugera desacceleració, amb un augment del 3,3% interanual, una mica per sota del 3,6% corresponent a la mitjana del 2017. Aquesta continuïtat en la creació de nous llocs de treball permetrà continuar reduint la taxa d’atur, que, malgrat haver baixat 2 p. p. en l’últim any, se situa encara en un elevat 16,7%. Per la seva banda, l’increment de salaris pactat en els convenis col·lectius al març va ser de l’1,5%, lleugerament per damunt de l’1,3% corresponent al mateix període del 2017.

La solidesa de l’activitat es dona en un entorn de pressions inflacionistes molt moderades. La inflació general de l’abril va ser de l’1,1%, malgrat l’encariment del preu del petroli, que va superar el nivell dels 70 dòlars per barril, el 35,1% per damunt del nivell del mateix període del 2017. Els efectes inflacionistes d’un petroli més car ens empenyen a revisar a l’alça la previsió d’inflació mitjana per al 2018, de l’1,5% a l’1,6%. La quantia d’aquesta revisió és moderada, en comparació amb la magnitud de l’increment del cru, a causa de tres efectes compensadors. El primer d’aquests efectes és el tipus de canvi, ja que un euro més fort enfront del dòlar fa que, en termes d’euros, l’apreciació del petroli es quedi en el 14,6%. En segon lloc, aquesta moderació de la inflació s’explica, també, pels últims descensos en el preu de l’electricitat, que, al març, es va situar l’1,4% per sota del nivell del mateix període de l’any anterior. La tercera compensació és el component subjacent de l’IPC (l’IPC general sense energia ni aliments no elaborats, que pesa el 81,2% de l’índex), que s’ha mostrat molt moderat en els últims mesos. Així, malgrat que l’efecte calendari de la Setmana Santa, que va caure al març, mentre que, el 2017, va fer-ho a l’abril, va comportar els lògics increments en el preu dels paquets turístics i dels serveis de transport privat per carretera, la seva repercussió va ser menor, ja que la inflació subjacent va tenir una pujada mínima, de l’1,1% del febrer a l’1,2% del març, la qual cosa indica que les tensions inflacionistes, incloses les que es podrien derivar de les pujades de salaris, semblen, de moment, controlades.

La balança per compte corrent acabarà el 2018 en positiu, malgrat un petroli més car. L’augment recent del preu del petroli també va fer que la previsió de CaixaBank Research de superàvit corrent el 2018 es rebaixés en 1 dècima més i quedés en l’1,7% del PIB, 0,2 p. p. per sota del registre del 2017. La revisió és continguda, ja que l’increment de la factura energètica és compensat per la fortalesa de les exportacions de béns i de serveis i per la bona evolució prevista de la balança de rendes, que es continua beneficiant dels baixos tipus d’interès del deute espanyol (per a més detalls sobre aquest tema, vegeu el Focus «El compte corrent espanyol segueix una trajectòria favorable», en aquest mateix Informe Mensual). Les dades de duanes del febrer reforcen la tesi que es mantindrà el superàvit corrent, ja que les exportacions de béns van créixer el 7,1% interanual (en l’acumulat de 12 mesos) i les exportacions no energètiques, més coherents amb les tendències de fons, van avançar el 6,1%, una xifra una mica inferior als màxims del 4T 2017, però superior a la mitjana del 4,3% del període comprès entre el gener del 2013 i el febrer del 2018. Aquesta bonança exportadora compensa l’auge de les importacions, arran de l’encariment de la factura energètica i d’una major demanda interna de la resta de béns (les importacions de béns no energètics van créixer el 6,8% interanual en l’acumulat de 12 mesos, una xifra que també supera la mitjana de 5,3% dels últims anys, però que evidencia una certa desacceleració). Pel que fa a la balança de serveis, les exportacions de serveis no turístics creixen per damunt de les importacions, mentre que el sector turístic manté els valors del seu millor any. El repte del sector turístic per al 2018 serà mantenir o superar els registres del 2017, que va ser un any excepcionalment bo. Així, al febrer, van arribar 4,2 milions de turistes internacionals, el 2,6% més que el 2017, que van efectuar una despesa el 4,7% superior a la del febrer del 2017. Aquest increment de la despesa s’explica per la major afluència de turistes de fora d’Europa, que, per persona i per dia, gasten més que els turistes europeus.

El vigor de l’economia afavoreix la correcció dels desequilibris fiscals. El 2017, el dèficit públic va ser del 3,1% del PIB, 1,2 p. p. menys que el 2016. Aquesta bona dada fa factible complir l’objectiu de dèficit del 2018, del 2,2% del PIB (per a més detalls, vegeu el Focus «L’ajust dels comptes públics, a mercè de la millora econòmica», en aquest mateix Informe Mensual). Les dades d’execució pressupostària mostren que, en els dos primers mesos del 2018, el dèficit del conjunt de les Administracions públiques es va ajustar en 1 dècima en relació amb el mateix període del 2017, de les 9 necessàries per assolir l’objectiu al final de l’any. Així mateix, el dèficit de l’Estat, del qual ja s’han publicat dades fins al març, es va reduir 1 dècima, fins al 0,4% del PIB. Aquest major equilibri de les finances públiques coincideix amb la millora gradual de la situació financera de les llars i de les societats no financeres, que continuen reduint el deute, que acumula una reducció en relació amb els màxims de 23,8 i de 36,9 p. p. de PIB, respectivament, de manera que, en el 4T 2017, es va situar en el 61,3% i en el 96,8%. Unes finances públiques i privades més sanejades són un suport per apuntalar la capacitat de creixement de l’economia a mitjà termini.

El mercat immobiliari continua en la senda alcista, amb unes compravendes d’habitatge que, al gener, van créixer el 17,4% interanual (acumulat de 12 mesos) i van superar les 480.000, un nivell que no s’assolia des del 1T 2009. Coincidint amb aquest increment de l’activitat, l’índex de preus de l’habitatge que publica l’INE, basat en transaccions, va pujar el 7,2% interanual i perfila una tendència d’acceleració. Els increments més importants es van donar a la Comunitat de Madrid, a Catalunya i a les Balears, amb taxes interanuals del 12,3%, del 10,0% i del 9,1%, respectivament. Pel costat de l’oferta, cal esperar que la construcció mantingui la recuperació i contribueixi de forma positiva al creixement econòmic més enllà del 2018. Una mostra d’això són els visats d’obra nova, que malgrat que, al gener, es van incrementar el 24,4% interanual (acumulat de 12 mesos), encara tenen camí per recórrer, ja que els nivells actuals se situen en el 30,2% del nivell corresponent al període comprès entre els anys 1993 i 1997, els dos inclosos, previ a la bombolla immobiliària.

Compartir: