Els factors clau que impulsen les millores de productivitat a nivell regional europeu
En el tercer article del Dossier «Les claus de la productivitat europea» analitzem en profunditat quines són i quina contribució quantitativa tenen els factors econòmics clau que impulsen la productivitat a nivell regional europeu.
En aquest article, analitzem en profunditat quins són i quina contribució quantitativa tenen els factors econòmics clau que impulsen la productivitat a nivell regional europeu. Després de constatar a l’article precedent que existeixen diferències destacables en l’evolució de les principals variables relacionades amb la productivitat,1 ara toca identificar quines tenen un impacte positiu més rellevant.
- 1
Vegeu l’article «Condicionants de la dispersió de la productivitat regional a Europa», en aquest mateix Dossier.
Com fer un salt en productivitat?: una primera aproximació descriptiva
L’objectiu d’aquest article és caracteritzar els patrons que presenten les regions europees més exitoses (outperformers), enteses com aquelles que han mostrat un millor comportament en relació amb les seves homòlogues amb un punt de partida similar, la qual cosa ha permès que milloressin la posició en el rànquing de la distribució de productivitat europea en els 20 últims anys. Al següent article, fem una anàlisi similar posant el focus en els canvis de decil de les regions espanyoles.2
Per analitzar els moviments entre regions europees en els últims anys, les agrupem en 10 decils, de menor a major productivitat.3 Entre el 2004 i el 2023,4 el 61% de les regions europees (137 de 224) han canviat de decil. D’elles, 70 han pujat i 67 han baixat.5 Entre les que han millorat, destaquen Alemanya (17 pugen de 38, de les quals pugen les 8 regions de l’Est), Àustria (7 de 9), Polònia (11 de 17) i Dinamarca (3 de 5). En canvi, França no registra cap pujada, i Itàlia, amb prou feines 2 (de 21 regions). Entre les que han reculat, surten destacades Grècia (on totes les 13 regions han caigut de decil, i 11 d’elles, més d’1 decil) i Itàlia (amb 16 caigudes, el 76% de les seves regions, i dins d’elles el Sud [Mezzogiorno], on 6 de 8 han perdut posició). També França, amb 14 caigudes de decil (de 21), destaca negativament.6
Comencem amb una anàlisi descriptiva que ajuda a tenir una evidència visual de quines són les principals variables de la nostra mostra7 per a les quals una bona (dolenta) posició relativa inicial el 2004 és especialment rellevant per pujar (baixar) de decil entre el 2004 i el 2023.8,9 En el cas de les regions que pugen de decil, les principals variables en què són millors inicialment que les regions amb una productivitat similar són, principalment, els components geogràfics i els relacionats amb el capital humà i amb la innovació:10 la densitat de població, el percentatge d’ocupació en sectors de tecnologia capdavanters, el percentatge de la població amb estudis secundaris o superiors i la inversió en R+D. Tenir una dimensió empresarial major que la de les regions en nivells de productivitat similars ajudarà una regió europea a guanyar posicions posteriorment en la distribució de la productivitat. En sentit contrari, un dels dos principals factors que anticipen baixades posteriors de decil és una qualitat institucional insuficient, la qual cosa posa en relleu la importància d’unes institucions saludables que assegurin un bon playing field per evitar perdre posicions. L’altre factor és un percentatge baix d’ocupació en empreses de més de 10 treballadors.
- 2
Vegeu l’article «Les claus perquè les CA espanyoles millorin la productivitat», en aquest mateix Dossier.
- 3
El 10% de les regions amb un nivell de productivitat inferior formen el primer decil. El 10% següent correspon al segon decil. Així, successivament. Finalment, el 10% de les regions europees amb un nivell de productivitat més elevat corresponen al desè decil.
- 4
En realitat, utilitzem els períodes 2003-2005 i 2022-2024 utilitzant, per a cadascun, la mitjana de la productivitat i les variables explicatives dels anys disponibles, als quals, per simplicitat, es farà referència a la resta de l'article com 2004 i 2023, respectivament.
- 5
Malgrat que el nombre total de moviments cap amunt i cap avall entre el 2004 i el 2023 és el mateix, això no implica necessàriament que el nombre de regions que han millorat coincideixi amb el de les que han empitjorat. Això és degut al fet que algunes regions han experimentat més d’un ascens o descens al llarg del període. A més a més, no tots els moviments són d’un sol decil. En alguns casos, el salt ha estat de diversos decils. Per tant, des d’un punt de vista estrictament matemàtic, és possible que el recompte de regions que han pujat no coincideixi amb el de les que han baixat, malgrat que el nombre total de moviments estigui equilibrat.
- 6
Les dades d’Espanya es comenten detalladament a l’article «Les claus perquè les CA espanyoles millorin la productivitat», en aquest mateix Dossier.
- 7
Aquestes variables s’expliquen en tot detall a l’article «Condicionants de la dispersió de la productivitat regional a Europa», en aquest mateix Dossier.
- 8
En general, és un augment d’un decil al següent, tot i que hi ha alguns casos (16 sobre 70) en què, al cap de 20 anys, s’està dos o més decils més amunt.
- 9
En concret, es calcula la diferència normalitzada o puntuació zeta (normalitzar permet comparar magnituds per a les diferents variables) el 2004 de la mitjana dels determinants de la productivitat entre les regions europees que pugen/baixen de decil entre el 2003-2005 i el 2022-2024 i les que no canvien de decil per a cada decil, i, finalment, es pondera tenint en compte quantes regions pugen de decil en cada decil en relació amb el total de la mostra.
- 10
Realitzem aquesta comparativa per decil i després ponderem en funció del nombre de regions que milloren en cada decil en relació amb el total de regions que milloren a tota la mostra.
Aquesta anàlisi, en considerar tota la distribució de la productivitat, pot ocultar que els factors que diferencien inicialment les regions que progressen de les que s’estanquen varien significativament en funció del nivell inicial de productivitat. En els decils 1-3, destaca que les regions que han pujat de decil en els 20 últims anys presentaven inicialment una densitat molt més gran. En canvi, en els decils 8-10, les diferències més notables entre regions que progressen i les que s’estanquen s’observen en educació i, en menor mesura, en qualitat institucional i en productivitat de les regions veïnes. Finalment, en els decils 3-7, que és on se situen les comunitats autònomes espanyoles, les regions que han aconseguit pujar de decil destaquen per més densitat i àrea metropolitana, per més percentatge de població amb educació secundària o superior, per més percentatge d’hores treballades a la indústria i per més qualitat institucional. La importància dels condicionants geogràfics en aquests decils intermedis suggereix que, a l’Espanya buida, l’absència d’economies d’aglomeració és un obstacle significatiu per progressar en el rànquing europeu de la productivitat.
Les claus per progressar: geografia, institucions i capital humà i innovació
En aquesta segona part de l’article, passem a caracteritzar amb tècniques economètriques més sofisticades com són les regions més exitoses o outperformers. Aquestes regions han aconseguit distingir-se per una millora de la productivitat en relació amb les seves homòlogues en el punt de partida. Per caracteritzar-les, estimem una regressió lineal múltiple amb les regions que han millorat la seva posició relativa utilitzant com a variable dependent el seu creixement de la productivitat entre el 2004 i el 2023 en relació amb el creixement mitjà de la productivitat d’aquelles regions que s’han estancat però que, el 2004, estaven en el mateix decil (a aquesta variable l’anomenem, a partir d’ara, creixement diferencial de la productivitat). Tot seguit, estudiem, a partir de la descomposició de la variància, el pes dels condicionants demogràfics,11 institucionals,12 tecnològics i capital humà13 i d’estructura productiva,14 presentats a l’article anterior, per explicar el creixement diferencial de la productivitat per a les regions que han millorat la seva posició relativa.15
Els resultats (vegeu l’últim gràfic) mostren que les quatre categories de variables incloses en la nostra anàlisi tenen un pes molt important a l’hora d’explicar que algunes regions hagin aconseguit en els 20 últims anys «enlairar-se» en termes de productivitat i créixer més que altres regions que estaven inicialment en una posició similar. En concret, en conjunt, aquestes quatre categories expliquen gairebé el 85%16 del creixement diferencial de la productivitat dels outperformers.
- 11
Densitat, percentatge de la població vivint en àrees metropolitanes (definides com àrees urbanes funcionals), percentatge de la població vivint en zones urbanes i en ciutats i productivitat de les regions frontereres.
- 12
Índex EQI.
- 13
Inversió en R+D, percentatge de l’ocupació en ús d’alta tecnologia i percentatge de la població amb nivells educatius secundaris o superiors.
- 14
Hores treballades sobre el total a la indústria, hores treballades sobre el total als serveis, estoc de capital físic i percentatge de treballadors en empreses de més de 10 treballadors.
- 15
Aquest mètode també es coneix com descomposició de Shapley. En concret, utilitzem com a regressors els nivells del 2004 de les variables explicatives i les interaccions del seu nivell el 2004 amb el seu creixement diferencial (és a dir, per a cada regió que ha pujat de decil, el seu creixement menys el creixement mitjà de les que s’han estancat i partien del mateix decil) per incorporar efectes de convergència. Els resultats són similars si, en lloc del nivell inicial, considerem el nivell inicial relatiu al nivell inicial de les que es van estancar per decil.
- 16
També incloem efectes fixos país, per als països amb més regions que pugen de decil, per capturar factors idiosincràtics a nivell de país no absorbits en la resta de les variables. Aquests efectes fixos tenen una contribució del 6,4% a la variància total.
Destaquen, en especial, els condicionants geogràfics i les institucions. En particular, els geogràfics expliquen al voltant d’una quarta part del creixement diferencial de la productivitat. Quan mirem quines variables d’aquesta dimensió són estadísticament significatives per al creixement diferencial de la productivitat, destaquen el fet de tenir inicialment una densitat elevada i el creixement del percentatge de la població de la regió vivint en àrees urbanes, la qual cosa suggereix la importància de les economies d’aglomeració, un concepte encunyat pels economistes per subratllar que la proximitat física de les persones, dels treballadors, de les empreses, etc., ens enriqueix.17 D’aquí la importància que les polítiques públiques ajudin a crear pols urbans vibrants i dinàmics.
Així mateix, la variable de la qualitat institucional EQI explica al voltant d’una quarta part del creixement diferencial de la productivitat a les regions que han millorat la seva posició relativa entre el 2004 i el 2023, la qual cosa reforça la importància de tenir en compte les variables institucionals a l’hora d’analitzar el creixement de la productivitat de les regions europees. Aquest resultat entronca amb la literatura econòmica, abanderada pels premis Nobel Daron Acemoglu i James Robinson, que documenta la importància per al creixement econòmic d’unes institucions fortes que respectin els drets de propietat i que estimulin la inversió i el floriment d’una classe mitjana àmplia.
Tot seguit, les variables relacionades amb el capital humà i amb la innovació expliquen al voltant d’una cinquena part del creixement diferencial de la productivitat a les regions que han millorat la posició relativa entre el 2004 i el 2023. Més de dos terços corresponen a la inversió en R+D i a l’ocupació en sectors d’alt valor tecnològic.
Finalment, les variables que conformen l’estructura productiva de les regions expliquen una mica menys d’una cinquena part del creixement diferencial de la productivitat a les regions que han millorat la posició relativa entre el 2004 i el 2023.18 De les variables d’aquesta categoria, cal destacar una relació positiva i estadísticament significativa entre l’ocupació en empreses de dimensió gran el 2004 i el creixement diferencial de la productivitat. Això no hauria de sorprendre, atesa l’abundant literatura que documenta una relació positiva entre la dimensió de les empreses i la productivitat: les empreses grans són més longeves, exporten més, diversifiquen més les seves fonts de finançament i són més innovadores.19
- 17
Vegeu l’article «El factor urbà del mercat laboral», al Dossier de l’IM06/2016.
- 18
El 100% inclou aquí el 9,2% d’altres factors no inclosos en la nostra anàlisi, així que és sobre el total de la variància explicada (90,8%) i de la no explicada (9,2%).
- 19
Vegeu el Focus «L’especialització sectorial penalitza la productivitat de l’economia espanyola», a l’IM11/2023.