Les claus perquè les CA espanyoles millorin la productivitat
Tanquem el Dossier «Les claus de la productivitat europea» identificant els factors que frenen el creixement de la productivitat en l’economia espanyola, i aquells que podrien impulsar-la, centrant-nos en l’evolució de la productivitat de les diferents comunitats autònomes i en els seus determinants comparats amb altres regions europees.
L’estudi de la productivitat és fonamental per valorar la situació i el potencial de creixement de qualsevol economia, però és especialment rellevant en el cas de l’espanyola. La nostra economia es caracteritza, des de fa molt de temps, per un creixement de la productivitat relativament baix, quelcom que encara no està clar que hagi canviat en els anys més recents.
Per exemple, el creixement del PIB per empleat ha crescut el 0% entre el 4T 2019 i el 3T 2025, una dada inferior al 0,3% mostrat entre el 4T 2014 i el 4T 2019. El creixement del PIB per hora treballada ha mostrat una mica més de dinamisme i s’ha situat en el 0,4% en la mitjana entre el 4T 2019 i el 3T 2025, ritme similar al 0,5% observat en el període 4T 2014-4T 2019. No obstant això, aquest resultat s’ha vist impulsat per la caiguda de les hores treballades per empleat,1 una font de millora de recorregut limitat.
Per identificar els factors que frenen el creixement de la productivitat en l’economia espanyola, i aquells que podrien impulsar-la, ens centrem en l’evolució de la productivitat de les diferents comunitats autònomes (CA) i en els seus determinants comparats amb altres regions europees.
- 1
Comparació dels principals determinants de la productivitat a les CA en relació amb la mitjana del top 25% de regions europees amb més probabilitat de pujar de cada decil.
Posició relativa de les CA en el rànquing europeu de productivitat
En general, les CA presenten un nivell de productivitat pròxim a la mitjana europea.2 En la distribució de la productivitat regional europea, les CA d’Espanya se situen entre els decils 4 i 6.3 La Regió de Múrcia és l’única que es troba un graó per sota, en el decil 3, mentre que el País Basc es troba una mica per damunt, en el decil 7, més a la vora de les regions capdavanteres d’Europa.4 La dispersió dels nivells de productivitat entre les diferents CA espanyoles ha augmentat lleugerament en les últimes dècades. No obstant això, si comparem la dispersió de la productivitat regional a Espanya amb la de la resta de països de la UE, observem que és relativament reduïda, clarament per sota de la que registren economies de referència com Alemanya, França i Itàlia (vegeu el primer gràfic).
- 2
Seguint la metodologia de la resta d’articles del Dossier, la mesura de la productivitat utilitzada és el PIB per hora efectivament treballada.
- 3
Dades del 2022-2024, última dada disponible per a la comparació entre les regions europees. Com a la resta dels articles del Dossier, s’analitzen tres períodes representatius de relativa normalitat: preGran Recessió (2003-2005), preCOVID (2014-2016) i període recent (2022-2024), utilitzant, per a cadascun, la mitjana dels anys disponibles, als quals, per simplicitat, es farà referència a la resta de l’article com 2004, 2015 i 2023, respectivament.
- 4
Vegeu els gràfics al final de l’article per veure amb detall en quin decil se situa cada comunitat autònoma.
La posició relativa de les diferents CA en el rànquing europeu de productivitat és força similar a la de dues dècades enrere, sense grans canvis. Només Cantàbria, la Comunitat Foral de Navarra, la Comunitat de Madrid i el País Basc han escalat una posició; en canvi, la Regió de Múrcia ha reculat un graó. Aquesta estabilitat contrasta amb la dinàmica observada a la majoria de països europeus. En alguns països –com Alemanya, Àustria o Dinamarca–, les seves regions han registrat ascensos generalitzats en el rànquing, mentre que, en uns altres –com França, Grècia i Itàlia–, un bon nombre de regions han experimentat un descens.
Per avaluar la situació de cada comunitat autònoma i per valorar fins a quin punt pot millorar la seva posició, analitzem amb més detall els principals determinants de la seva productivitat. Per fer-ho, ens basem en els factors ja esmentats en els altres articles del Dossier: els condicionants geogràfics i institucionals, l’estructura productiva i la capacitat d’innovació de cada regió. En concret, desenvolupem un model estadístic per estimar la probabilitat que cada comunitat autònoma canviï de decil de productivitat, atesa la situació d’aquests condicionants.5 El nostre model mostra una bona capacitat predictiva: obtenim que el 50% de les regions europees que estaven en els quartils amb probabilitat mitjana-alta i alta de progressar de decil el 2004 efectivament han millorat de decil en aquests 20 anys. Així mateix, el 90% de les regions europees que han pujat de decil se situaven fa 20 anys en els dos quartils amb probabilitat mitjana-alta i alta de pujar de decil.
Com ho mostra la taula adjunta, la majoria de les regions espanyoles tenen una probabilitat relativament baixa d’escalar posicions.6 Només quatre presenten una probabilitat elevada: Catalunya, la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia. En el passat, en aquest grup també figuraven la Comunitat Foral de Navarra i el País Basc, però les dues ja han escalat una posició en les últimes dècades i, avui dia, es troben en un decil de productivitat més coherent amb la situació dels seus condicionants.
- 5
En concret, s’estima un model probit per al conjunt de regions europees, on la variable dependent indica si la regió ha pujat o no de decil de productivitat entre el 2004 i el 2023. Les variables explicatives inclouen factors geogràfics, institucionals, d’estructura productiva, d’inversió en innovació i de capital humà, a més del decil de productivitat en què cada regió es trobava el 2004.
- 6
Segons la distribució de probabilitats predites pel model probit, la majoria de les CA espanyoles se situen en els quartils 1 i 2.
Què han de fer les CA per millorar en el rànquing europeu de productivitat?
Finalment, per entendre millor en quines dimensions destaca cada comunitat autònoma i quins factors dificulten que la seva posició en el rànquing europeu de productivitat millori, comparem la situació dels diferents determinants de la productivitat amb la del 25% de les regions europees més ben situades del seu decil per pujar de decil. Per exemple, prenem les CA situades en el decil 4 de productivitat i les comparem amb les regions europees de referència dins aquest decil, com les regions de Zagreb (Croàcia), de Vílnius (Lituània) o de Wrocław (Polònia). En aquest cas, destaquen de forma positiva els avantatges que representa per a la Comunitat Valenciana i per a Castella-la Manxa el fet de trobar-se a la vora d’altres regions més productives, com Catalunya i Madrid, respectivament. En canvi, els principals elements que frenen una millora en el rànquing europeu de productivitat són els relacionats amb l’estructura productiva (per exemple, la reduïda dimensió mitjana de les empreses), amb certs factors geogràfics (com el percentatge de població que resideix en àrees metropolitanes) i amb el nivell de capital humà (en especial, el percentatge de població amb educació secundària o superior).
De la mateixa manera, les CA situades en el decil 5 es comparen amb regions de referència com Mecklenburg-Pomerània (Alemanya), Chemnitz (Alemanya) i Frísia (Països Baixos). En moltes CA d’aquest decil, destaquen positivament alguns factors geogràfics, com la dimensió de les àrees metropolitanes i la densitat de població. Aquests aspectes, tal com s’ha observat en articles anteriors del Dossier, estan estretament correlacionats amb el progrés de les regions més productives. Catalunya destaca en aquest grup, ja que presenta una despesa en R+D superior a la del 25% de les regions europees amb més probabilitat de millorar en el seu decil. No obstant això, la qualitat institucional de totes les CA d’aquest decil és clarament inferior en comparació amb les regions de referència. Aquest factor també llasta les situades en els decils superiors 6 i 7, com la Comunitat Foral de Navarra, la Comunitat de Madrid i el País Basc. En el cas de la Comunitat de Madrid, destaquen positivament l’alta densitat demogràfica i l’amplitud de la seva àrea metropolitana, juntament amb el fet de comptar amb un teixit empresarial de dimensió relativament gran. Per la seva banda, al País Basc, destaca l’esforç inversor en R+D.
En definitiva, totes les CA compten amb algunes dimensions en què recolzar-se per continuar millorant la productivitat i amb algunes àrees en què tenen un cert desavantatge. Cap d’elles és insalvable. Si es corregeixen, la capacitat de creixement de la seva economia millorarà. De l’estudi també es desprèn la importància dels factors geogràfics. Per aquest motiu, si l’esforç és conjunt entre totes les CA, la probabilitat d’èxit fins i tot serà més gran.
