Resultats de la cerca

El encarecimiento de los precios energéticos a lo largo de 2021 como consecuencia de la confluencia de un intenso repunte en la demanda global de energía (debido a la reactivación del ciclo económico) y cierta debilidad de la oferta (debido a problemas geopolíticos y del cambio del modelo energético hacia los combustibles no fósiles) han provocado un shock energético mundial. En 2022, el contexto geopolítico está añadiendo presión adicional sobre los precios internacionales del gas y del petróleo, lo que podría incrementar el impacto, ya relevante, de la factura energética sobre la industria española. En este artículo tratamos de conocer el impacto concreto del encarecimiento energético en la industria manufacturera, analizando qué subsectores están viéndose más afectados y en qué medida están expuestos a presiones más sostenidas sobre los precios de la energía. 

El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat oferint molt bones xifres. No obstant això, l’escenari macroeconòmic es presenta com un risc per a l’evolució de l’activitat turística en els propers trimestres, a causa de la inflació elevada i de l’alentiment econòmic a Europa. Malgrat tot, considerem que la demanda turística encara gaudeix d’importants palanques de creixement per a l’any vinent, de manera que estimem que completarà la seva recuperació el 2023.

El 2023, el sector turístic espanyol va mantenir la seva trajectòria de recuperació i de creixement, va superar les expectatives inicials i va batre rècords, no solament en termes de despesa nominal, sinó també en termes reals. De cara al 2024, preveiem que la senda positiva del sector turístic espanyol prosseguirà i que el PIB turístic avançarà el 2,5%, de manera que el sector creixerà per damunt de l’economia en general i es reafirmarà com un dels motors de l’economia espanyola.

El 2020 passarà a la història com l’any de la COVID, però també es recordarà que, en un context duríssim, la resposta de la cadena alimentària va ser extraordinària i va garantir de manera ininterrompuda el subministrament a totes les llars espanyoles. Un any i mig després, el sector primari continua mostrant un dinamisme notable, tot i que ha deixat enrere l’excepcional ritme de creixement que va registrar durant els mesos més crítics de la pandèmia.

El sector turístic espanyol ha entrat en una nova etapa de creixement més moderat després dels anys de forta expansió impulsats per la recuperació postpandèmia.

El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència: segons les dades de l’INE, el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels a l’estiu del 2020 va ser el 16% inferior al de l’any anterior. No obstant això, no sembla que aquesta enorme rebaixa en els preus hagi jugat un paper determinant en la revitalització de la demanda d’algunes regions. El canvi de preferències a l’hora de viatjar que ha comportat la pandèmia ha propiciat que els turistes apostin per destinacions pròximes, familiars i poc congestionades i no donin tanta prioritat al preu i a l’efecte crida generat per la gran rebaixa de preus hotelers.

La economía española ha iniciado 2025 con un crecimiento generalizado, aunque algo más moderado que el año anterior. A pesar de los desafíos globales, como el giro proteccionista de EE. UU., la mitad de los sectores muestra signos de expansión, destacando la industria química y farmacéutica. Este dinamismo sectorial, junto con la ventaja competitiva en energías renovables, refuerza la resiliencia de la economía ante un entorno internacional incierto.

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància del sector agroalimentari com a pilar essencial de l’economia espanyola. Durant els mesos de confinament, tota la cadena alimentària (que inclou els agricultors, els ramaders, els pescadors, les cooperatives i la indústria alimentària, els majoristes, el comerç minorista, la distribució o la logística) es va haver d’adaptar ràpidament per garantir el proveïment d’aliments a la població. En retrospectiva, és de justícia destacar l’excel·lent resposta de tot el sector per superar aquest repte.

Tot i que la indústria manufacturera no ha estat un dels sectors més colpejats per la crisi, la veritat és que el xoc de la COVID-19 va tenir lloc en un context de prolongada feblesa del sector, no solament a Espanya, sinó a tota Europa. Després del dur ajustament inicial, que va ser breu i heterogeni entre les diferents branques d’activitat, el sector va reprendre el vol amb rapidesa i es va aproximar als nivells d’activitat i d’ocupació anteriors a la pandèmia. Les perspectives per al 2021 i per al 2022 són favorables, amb el suport, sobretot, de l’embranzida de la demanda externa i de les inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Les recents disrupcions en les cadenes de subministrament global, ocasionades per colls d’ampolla en el transport mundial i pel desproveïment d’alguns components, tindran un impacte temporal i reduït.

Un dels factors determinants de l’escenari econòmic és l’impacte de la pujada dels tipus d’interès per part del BCE sobre les decisions de consum i d’inversió dels agents econòmics. En aquest article, analitzem la posició financera de les diferents branques de la indústria manufacturera a Espanya per intentar determinar fins a quin punt estan exposades a l’enduriment de les condicions financeres.

La situació del sector turístic ha millorat de forma molt significativa durant els mesos d’estiu i ha batut les previsions d’una bona part de les empreses del sector. 

Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.

El sector turístic espanyol ha començat el 2023 amb robustesa. Les arribades de turistes internacionals han assolit els nivells del 2019 i la despesa turística internacional ha batut rècords. El turisme domèstic ha continuat creixent des del 2022, però amb menys impuls per la combinació de la pèrdua de poder adquisitiu i de més sortides a l’estranger. Malgrat que, en l’actualitat, el turisme és un dels motors de l’economia espanyola, és probable que, en els propers trimestres, apareguin diversos vents de cara. El complicat panorama macroeconòmic als països d’origen dels turistes internacionals, la reactivació de les destinacions més llunyanes per al turista europeu i espanyol i la competència de destinacions més econòmiques apunten a una desacceleració del sector turístic a mesura que ens apropem al 2024.

La combinació d’un creixement demogràfic vigorós i d’un descens gradual dels tipus d’interès, juntament amb la falta d’oferta, està impulsant el creixement dels preus de l’habitatge, en particular al mercat d’habitatge nou i a les regions més dinàmiques i amb un major atractiu turístic.

Els actius immobiliaris comercials han tingut un comportament excel·lent en la primera meitat de l’any 2022. Però aquesta situació està canviant ràpidament arran del fort augment dels tipus d’interès que està duent a terme el BCE per frenar l’avanç de la inflació. Tot sembla indicar que les oficines seran els actius que poden patir un major ajust de valoració, ja que compten amb unes rendibilitats més estretes. El retail, les valoracions del qual acumulen diversos anys d’intens ajust, podria tenir ara un comportament més estable que la resta dels segments. En canvi, els actius logístics, el producte estrella en els últims temps, per l’auge de l’e-commerce, podria mostrar una major sensibilitat al deteriorament de l’entorn macroeconòmic. Finalment, posem el focus en el segment co-living, que, recentment, està despertant molt l’interès dels inversors, en especial en el cas del senior living, un segment amb possibilitats molt positives si tenim en compte les perspectives demogràfiques, que faran costat a la demanda a mitjà i a llarg termini, i l’escassa oferta actual.

A aquestes altures de la pandèmia, ningú dubta que l’evolució de la situació sanitària és el gran determinant de l’escenari econòmic. Després d’un període de relativa normalitat durant l’estiu, ha calgut endurir de nou les restriccions a la mobilitat i a l’activitat a una gran part de països europeus. L’impacte econòmic d’aquesta segona onada és significatiu, tot i que clarament inferior al dels severs confinaments del segon trimestre. Aquesta situació ha refredat les perspectives econòmiques de cara a l’inici de l’any 2021, malgrat que les perspectives per a la primavera són més esperançadores, amb la confiança posada en la disponibilitat d’una vacuna contra la COVID-19 i d’altres eines que ajudin a reforçar l’estratègia sanitària (com, per exemple, la pràctica de testos ràpids a la població de manera massiva i a baix cost). 

L’activitat al mercat immobiliari espanyol es recupera de l’extraordinària caiguda experimentada durant el primer confinament. Així, en el tercer trimestre del 2020, les compravendes d’habitatge i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut, una tendència positiva que preveiem que es consolidarà el 2021. En canvi, l’impacte de la crisi sobre el preu de l’habitatge ha estat, ara com ara, relativament moderat, i continuem esperant una certa correcció en el tram final del 2020 i durant la primera meitat del 2021. En particular, els nous models de previsió del preu de l’habitatge a nivell provincial de CaixaBank Research, basats en grans quantitats d’informació (big data) i aplicant tècniques de machine learning, prediuen que el preu de l’habitatge disminuirà a 7 de cada 10 províncies espanyoles el 2021 i creixerà de forma molt moderada a la resta. 

Així i tot, és important recordar que la magnitud de l’impacte econòmic de la COVID-19 és enorme i que les seqüeles de la pandèmia sobre el sector trigaran a desaparèixer. En aquest sentit, el Pla de Recuperació Europeu Next Generation EU (NGEU), dotat amb 750.000 milions d’euros, una xifra gens menyspreable, contribuirà de manera decisiva a consolidar la recuperació. Un dels objectius principals de la UE, al qual aquest pla de recuperació pretén contribuir de manera significativa, és la transició ecològica cap a la neutralitat climàtica el 2050. A la UE, els edificis són responsables de gairebé el 40% de les emissions de gasos causants de l’escalfament global, de manera que la involucració i el compromís del sector immobiliari són imprescindibles per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle fins als objectius fixats. Així, per exemple, els edificis «intel·ligents», més eficients energèticament, fan costat, al mateix temps, a un altre dels eixos marcats per la Comissió, la transició digital. 

Els fons europeus representen una oportunitat única per modernitzar l’economia espanyola, que rebrà uns 72.000 milions d’euros en transferències no reemborsables entre el 2021 i el 2026, xifra equivalent al 5,8% del PIB del 2019. Al voltant del 6% dels fons europeus NGEU es destinaran a la rehabilitació d’habitatges i permetran triplicar la inversió pública en aquest àmbit. En particular, el Govern preveu la rehabilitació de 500.000 habitatges entre el 2021 i el 2023, un objectiu molt positiu per al sector si es materialitza, però també molt ambiciós, ja que assolir aquest objectiu comporta, en tres anys, multiplicar per sis el ritme actual de rehabilitació. 

A més de la rehabilitació, una altra de les prioritats de les polítiques d’habitatge per als propers anys és l’enfortiment de l’habitatge social. El fort impacte econòmic i social de la crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de crear un ampli parc públic d’habitatges de lloguer per solucionar l’actual carestia i per tenir la capacitat de donar una solució habitacional a la població més vulnerable. Unes polítiques que haurien d’impulsar una recuperació verda, social i digital.