L’economia global manté el pols, però els focus d’inestabilitat no desapareixen. Els EUA afronten l’impacte del shutdown més llarg de la seva història; la zona de l’euro resisteix, però li falta impuls, i la Xina accentua el seu refredament a la recta final de l’any.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
746 resultats per a Caixa now
La volatilitat dels principals actius va continuar disminuint al desembre, alhora que va millorar la liquiditat als EUA i es van relaxar les condicions financeres més laxes, encara que persisteixen riscos lligats a la geopolítica i a la IA. Els principals índexs borsaris van prolongar el rally iniciat al novembre, mentre que els tipus sobirans a llarg termini van repuntar. L’euro va consolidar la seva apreciació durant l’any, el petroli va tancar a la baixa fins a mínims de quatre anys per la sobreoferta i per la lectura inversora a mitjà termini de la situació de Veneçuela. Els metalls preciosos van viure un rally històric no exempt de sots.
Les disrupcions viscudes el 2025 han deixat pas a un nou entorn internacional amb més barreres d’entrada al mercat nord-americà, certa reconfiguració dels fluxos comercials i de les aliances tradicionals i, a més a més, amb una acceleració de la carrera per la intel·ligència artificial. Tot això amb la persistència d’incerteses, passant pel debat entre les promeses i els temors de la IA, amb la derivada financera, i sense oblidar les pressions fiscals, amb els comptes públics de grans economies com els EUA o França deteriorant-se, però també obrint una finestra d’oportunitat a la revitalització econòmica a països com Alemanya.
El bon funcionament de l’economia espanyola el 2025 s’explica, principalment, pel vigor de la demanda interna, impulsada per un mercat laboral dinàmic, pel descens dels tipus d’interès, pels fluxos migratoris i pels fons europeus. Aquests factors han compensat amb escreix l’impacte negatiu de l’increment dels aranzels sobre les nostres exportacions de béns cap als EUA.
El Banc Central Europeu ha completat un cicle monetari, ha deixat enrere els tipus negatius i les mesures no convencionals de l’última dècada i ha endurit amb força la política monetària. Durant aquest cicle, el BCE també ha ajustat l’estructura amb la qual guia i implementa la política monetària.
Els fonaments macro han estat un bon indicador de les primes de risc sobiranes observades al mercat en els últims anys. De fet, la moderació sostinguda de les principals primes de risc de la zona de l’euro és clarament coherent amb les previsions dels fonaments. No obstant això, la visió és una mica diferent si analitzem país per país.
A les altres pàgines d’aquest Dossier, s’ha analitzat en profunditat com l’envelliment afectarà la capacitat de creixement econòmic i els comptes públics. Tots aquests canvis tindran conseqüències sobre l’oferta i la demanda d’estalvi i, per tant, sobre els tipus d’interès de les economies.
El 2025, l’economia portuguesa està mostrant una notable resiliència, impulsada, principalment, pel dinamisme del mercat laboral i per l’enfortiment de la inversió.
La geopolítica va marcar l’inici de l’any als mercats financers. El repunt de tensions, des de Veneçuela a l’Iran, i el xoc diplomàtic entre els EUA i Europa per Groenlàndia van generar moviments d’aversió al risc i van augmentar de forma puntual la volatilitat als mercats.
El 2T 2025, va començar amb totes les paperetes per a una desacceleració del creixement de l’economia espanyola. Al començament d’abril, i després de mesos d’amenaces, l’Administració Trump va anunciar els aranzels bilaterals i va catapultar els principals indicadors d’incertesa a màxims històrics. Setmanes després, una apagada va deixar la península ibèrica sense electricitat durant un dia. Tot això, a més a més, va succeir en un entorn en què l’economia de la zona de l’euro tornava a donar senyals de refredament.
L’estiu del 2025, de calma relativa als mercats financers malgrat les inestabilitats de l’entorn macroeconòmic, ha comportat un canvi de marxa entre la Fed i el BCE. Mentre França emergeix com a nou focus d’inestabilitat, als Estats Units els tipus sobirans s’ajusten a les expectatives de la política monetària, però no semblen témer el risc institucional. Les borses avancen un mes més, i entre les primeres matèries, el cru es manté estable i l’or arriba a un nou màxim.
L'economia internacional torna de l'estiu amb senyals de resiliència, menys incertesa, però més aranzels. S'observen indicis de millora en l'activitat europea en el 3T, senyals d'un mercat laboral no tan robust als Estats Units, i una inflació divergent entre les dues bandes de l'Atlàntic.
L’economia espanyola va esquivar amb èxit les tensions comercials i geopolítiques de l’entorn global i va créixer el 2,8%, una xifra que millora clarament tant la nostra previsió de l’inici de l’any, que era del 2,3%, com el creixement de la zona de l’euro, que es va situar en l’1,5%. L’increment del PIB es va fonamentar en el bon funcionament de la demanda interna, que va contrarestar el deteriorament de l’externa, derivat de l’embranzida de les importacions.
L’última actualització de les perspectives econòmiques globals de l’FMI remarca unes expectatives de creixement estables per a l’economia global (PIB del +3,3% el 2026 i del 3,2% el 2027). El dinamisme tecnològic, en especial la inversió vinculada a la IA, continua sostenint l’activitat, sobretot als EUA, i compensant els efectes adversos de les tensions comercials persistents i d’una elevada incertesa geopolítica. En aquest entorn, l’FMI espera una desacceleració gradual del comerç internacional (el +2,6% el 2026 vs. el 4,1% del 2025), i l’activitat econòmica mostra dinàmiques desiguals.
La inestabilitat geopolítica complica l’escenari macroeconòmic, mentre els indicadors d’activitat apunten a un creixement dinàmic en el 1T. On millor s’aprecia l’impacte del conflicte al Pròxim Orient i de les mesures del Govern és en el repunt de la inflació. La reducció del dèficit públic dels últims anys ajuda a afrontar el nou xoc i l’endeutament, en cotes relativament baixes, és un altre factor diferencial en relació amb crisis anteriors. La fortalesa de l’ocupació es va mantenir al març.
La temporada alta del sector turístic a Espanya ha sorprès favorablement el 2025, i confirma la nostra visió que el creixement del sector turístic s'està normalitzant en nivells sòlids: la previsió de CaixaBank Research és que el PIB turístic creixerà un 2,7% el 2025 i un 2,5% el 2026.
Els esdeveniments geopolítics han tornat a prendre el protagonisme i han deixat gairebé en un segon pla la valoració dels indicadors econòmics coneguts al llarg de l’últim mes. L’atac dels EUA a l’Iran ha augmentat de manera significativa la inestabilitat geopolítica i la incertesa econòmica i ha obert un nou focus de risc en un entorn caracteritzat pel posicionament transaccional de l’Administració Trump i per l’erosió de les institucions multilaterals.
Una de les conseqüències de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat la major conscienciació de la població i, per extensió, de la classe política sobre la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en les polítiques econòmiques, amb la finalitat d’impulsar una reactivació de l’economia de forma més sostenible i resilient. El sector turístic no és aliè a aquestes tendències, en primer lloc, perquè la seva pròpia activitat es pot veure perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic i, en segon lloc, perquè hi ha un ampli marge perquè l’activitat turística sigui més sostenible. Aquest article tracta de respondre què entenem per sostenibilitat al sector turístic, com es pot mesurar, en quin punt es troba el sector turístic espanyol i cap a on es dirigeix.
La indústria farmacèutica és un sector clau i estratègic de l’economia espanyola, com ho ha evidenciat la pandèmia. En els 25 últims anys, el sector ha guanyat una rellevància enorme i s’ha convertit en un motor important de les exportacions espanyoles i de la inversió privada en R+D. Malgrat això, la seva capacitat productiva encara té marge de millora. És desitjable que el futur de la indústria espanyola s’uneixi més estretament a la indústria farmacèutica i aposti pel seu creixement, ja no solament per motius estratègics, sinó per raons purament econòmiques, ja que es tracta d’una indústria extremadament competitiva i amb una gran capacitat de generar ocupació de qualitat, la qual contribuiria a la modernització de l’economia.