Resultats de la cerca

La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit  una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.

Després d’un 2023 en què els principals indicadors del sector turístic espanyol van reprendre els nivells màxims del 2019, el sector continua sense mostrar signes d’esgotament cíclic i va créixer amb força el 2024. 

El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.

L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.

Les perspectives de l’economia espanyola i dels seus sectors d’activitat són positives. Esperem un major ritme de creixement per als sectors lligats a la transició digital, com les TIC i els serveis professionals o sectors en què Espanya despunta per una elevada competitivitat, com el farmacèutic o el turístic.

L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini. 

Les dades més recents del mercat immobiliari mostren que la tendència alcista de la demanda i del preu de l’habitatge s’ha accentuat en els primers compassos del 2022, amb coherència amb la inèrcia positiva que ha mantingut l’economia espanyola malgrat el context advers. No obstant això, a mitjà termini la perspectiva és que el mercat immobiliari tendeixi a alentir-se.

El sector manufacturer espanyol ha superat un 2022 marcat per la crisi energètica i pels problemes de proveïment d’algunes primeres matèries, que li van impedir recuperar els nivells previs a la pandèmia. El 2023, malgrat que el context econòmic continua subjecte a una gran incertesa, les perspectives són una mica més favorables que uns mesos enrere: un cop esquivats els escenaris més adversos que s’albiraven a l’hivern, l’economia continua donant senyals positius, gràcies a l’estabilització dels mercats energètics i a la resiliència del mercat laboral i del consum de les llars espanyoles.

El mercat immobiliari espanyol es va començar a desaccelerar cap a la meitat del 2022 amb el canvi de rumb de la política monetària. Ara com ara, i malgrat que el BCE ja ha apujat els tipus d’interès de referència en 4 p. p., el ritme de desacceleració és més suau del que s’havia anticipat, la qual cosa ens ha empès a millorar les previsions del sector per al 2023. No obstant això, de cara als propers trimestres, continuem esperant un ajust notable en el nombre de compravendes en relació amb els elevats registres del 2022 i un alentiment del creixement del preu de l’habitatge, en especial el 2024, en un context de tipus d’interès alts durant més temps. Així i tot, hi ha diversos factors que continuaran fent costat al sector i que fan improbable una correcció tan forta com l’experimentada el 2008-2013, entre els quals destaquen un mercat laboral resilient i uns fluxos d’immigració significatius.

Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.

Després d’un any 2022 en què la demanda d’habitatge ha batut totes les expectatives, preveiem que, el 2023, el nombre de compravendes experimentarà un ajust significatiu, principalment per l’impacte de l’augment dels tipus d’interès. El preu de l’habitatge, que sol respondre amb una mica de retard a la caiguda de la demanda, s’alentirà de manera notable, però esperem que mantingui una taxa de creixement lleugerament positiva el 2023 (tot i que, a causa de la inflació elevada, s’ajustarà en termes reals). L’oferta d’habitatge, que és insuficient per cobrir la demanda estructural per formació de llars, continuarà sent molt limitada, a causa de l’alentiment econòmic, dels elevats costos de construcció i del descens de la demanda.

Les perspectives per a l'economia espanyola i per als seus sectors el 2025 i el 2026 són sòlides. Malgrat que persisteix una incertesa elevada sobre les regles del comerç global, preveiem que el PIB d’Espanya podria créixer el 2,4% el 2025 i el 2,0% el 2026, si les tensions comercials es mantenen contingudes. 

L’economia espanyola va créixer el 5,0% el 2021, un registre elevat en termes històrics, tot i que lleugerament per sota del que s’esperava, tenint en compte que, al començament d’enguany, es preveien taxes de creixement del PIB més pròximes al 6,0%. Diversos factors, tant interns com externs, han restat vigor a aquesta reactivació de l’economia. Entre els interns, destaca una activació del programa NGEU una mica més lenta del que es preveia, que s’ha traduït en una recuperació modesta de la inversió. Entre els factors externs, destaquen l’encariment dels costos energètics i els problemes en les cadenes globals de subministraments, tots dos agreujats de manera significativa per la guerra a Ucraïna.

El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats. 

La indústria de l’automoció és un motor important de creixement i de prosperitat a nivell mundial, per la seva contribució (i) social, en facilitar la mobilitat de les persones de manera eficient, segura i assequible, i (ii) econòmica, com a motor d’innovació, generador d’ocupació de qualitat i pilar del comerç internacional. En el cas d’Espanya, s’ha convertit en un puntal de la nostra indústria i en un referent a escala mundial, gràcies a una gran capacitat de producció i a una elevada productivitat, derivada d’una mà d’obra qualificada i d’un alt nivell d’automatització de les plantes. La crisi econòmica generada per la pandèmia ha afectat un sector que es troba en plena transformació tecnològica cap a l’electrificació. Una transició necessària i que comptarà amb un suport important dels fons Next Generation EU (NGEU).