El xoc econòmic que ha provocat la COVID-19 el 2020 ha estat inusitat, ha tingut una magnitud global i ha presentat una intensitat desigual entre països i sectors. La zona de l’euro no ha estat l'excepció. En el nostre escenari central contemplem que les economies europees iniciïn la seva recuperació el 2021, tot i que probablement s'haurà d'esperar fins al 2023 per recuperar els nivell d'activitat precrisi.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1973 resultats per a Euro digital
L’agroalimentari és el principal sector de la indústria espanyola. És un sector amb un fort arrelament en el territori, que genera ocupació estable i que està molt obert a l’exterior. També es caracteritza per una estructura empresarial molt atomitzada, dominada per empreses petites i amb unes empreses grans menys productives que les homòlogues europees. L’augment de la dimensió empresarial i l’impuls de la productivitat de les empreses més grans, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies, ajudarien a incrementar la competitivitat d’un sector clau per a l’economia i per al conjunt de la societat.
Augmentar el creixement de la productivitat és un dels principals reptes que Europa té per davant. Com assenyala l’article introductori d’aquest Dossier, «Moment Europa: és hora de reforçar la nostra competitivitat», és urgent actualitzar el teixit productiu del Vell Continent. El ràpid canvi tecnològic ho permet. A més a més, el context global, cada vegada més competitiu i amb una desconfiança creixent cap a les institucions multilaterals, ho fa imprescindible.
La digitalització és una transformació clau en l’actual revolució industrial (la que ens portarà la Indústria 4.0). En quina situació està Espanya en aquest àmbit?
La inflació de la zona de l’euro ve disminuint de forma sostinguda per una raó clara: la distensió de l’energia. Ara el dubte és si continuarà caient amb força cap al 2% o si trobarà nous entrebancs que li posin difícil seguir suavitzant-se.
Al març, els bombardejos entre l’Iran i els EUA i Israel van causar un estrès notable en les primeres matèries energètiques: el petroli Brent va fluctuar al voltant dels 100 dòlars per barril al llarg del mes i el gas TTF, entre els 50 i 60 euros per MWh. Això apunta a un repunt de la inflació i ha fet que els mercats cotitzessin pujades de tipus en les pròximes reunions del BCE.
En aquesta nova entrega sobre el NGEU, contestem les principals preguntes sobre l'augment de l'emissió de deute per part de la Unió Europea i el seu impacte als mercats financers.
La intel·ligència artificial generativa (IA) és una de les tecnologies més disruptives i prometedores del nostre temps. La seva capacitat per crear, per imitar i per millorar continguts de tota mena la converteix en una tecnologia d’utilitat general amb un potencial de transformació econòmica i social comparable al de l’electricitat o al de la informàtica. En aquest article tractem el seu impacte potencial i com utilitzar-la de la millor forma possible, un repte majúscul per a Europa i per al món sencer.
Per primera vegada en molts mesos, les perspectives per a l’economia europea han començat a millorar. Analitzem els factors que expliquen la millora i compartim la nostra visió sobre quin serà l'escenari de creixement i d’inflació per a la zona de l’euro el 2023.
En aquest article, posarem el focus sobre les polítiques que han d’impulsar la transformació digital dels Estats membres de la UE i, en particular, de la nostra economia.
El risc de sobreescalfament de l’economia nord-americana ha augmentat a causa de les més recents i importants mesures de despesa fiscal i dels colls d’ampolla que es comencen a observar en nombrosos sectors, en un context de forta recuperació de l’activitat econòmica. A diferència dels EUA, a Europa, els riscos que la inflació sorprengui de forma persistent a l’alça són menors, i pensem que el BCE adoptaria les mesures necessàries per moderar la translació d’una possible pujada de tipus als EUA a la corba europea.
Han passat ja gairebé cinc anys des dels històrics acords per finançar el major programa conjunt d’estímul econòmic de la UE. Els fons Next Generation EU (NGEU) es van dissenyar amb el doble objectiu, a curt termini, de contribuir a superar els efectes adversos de la pandèmia de COVID-19 i, a mitjà termini, de donar suport a la transformació estructural de l’economia europea. Repassem aquí el que s’ha assolit fins ara i el que queda pendent.
La COVID-19 està provocant un increment abrupte del deute públic. Pot generar inquietud, però la seva sostenibilitat no es posa en dubte: la política monetària del BCE, la reducció sostinguda dels tipus d'interès i l'allargament dels venciments donen cobertura a les economies europees i alleugen la càrrega financera.
En els 20 últims anys, l’ús dels mitjans de pagament digitals ha augmentat de forma ininterrompuda a Espanya. Les compres amb targeta a Espanya han passat de prop de 1.000 milions d’operacions al començament dels anys 2000 a més de 4.500 milions el 2019. Totes les generacions se sumen als pagaments digitals a la mateixa velocitat?
La cotització del bitcoin va arribar als 50.000 euros al final del març, unes 10 vegades més que fa 12 mesos i 3 vegades més que el pic assolit al desembre del 2017. Els 10.000 bitcoins que es van pagar per dues pizzes el 2010 equivaldrien ara a 500 milions d’euros, i el valor de tots els bitcoins en circulació s’acosta al bilió d’euros, una xifra intermèdia entre la capitalització borsària de Google i la de Facebook. Es tracta de xifres que maregen i que fan que ens preguntem si no som davant una bombolla enorme.
La pandèmia del coronavirus va agafar el món per sorpresa i va paralitzar el turisme internacional gairebé per complet. Les primeres etapes d’una certa recuperació passen per la reinstauració de la connectivitat entre els països emissors i les destinacions turístiques que hagin controlat l’expansió del nou coronavirus. No obstant això, el sector haurà d’emprendre una transformació profunda i ràpida per adaptar-se a un nou perfil de turista internacional post-COVID-19, molt més preocupat per rebre un servei personalitzat, flexible i, sobretot, més segur.
L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer divers, exportador i de productivitat elevada. No obstant això, el teixit empresarial està encara molt atomitzat si es compara amb la indústria alemanya, un referent a nivell europeu. Augmentar la dimensió empresarial i impulsar la productivitat de les empreses, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies digitals, per avançar cap a la Indústria 4.0, són les claus per continuar incrementant la competitivitat d’un sector fonamental per a l’economia i per al sector exterior espanyol. Així mateix, el sector ha d’evolucionar cap a un model industrial més sostenible: només les empreses que escometin la transició energètica amb èxit podran competir en un nou entorn en què la sostenibilitat serà un requisit imprescindible per continuar operant al mercat.
La sequera extrema i l’augment dels costos han format una tempesta perfecta que no ha aconseguit reduir l’elevat dinamisme de les exportacions agroalimentàries espanyoles dels últims anys. La reculada del volum d’exportacions que ha patit el sector, que s’ha vist compensada per l’augment de preus, és fruit d’una conjuntura adversa: els diferents indicadors de competitivitat es mostren resilients i les quotes als mercats mundials mantenen un comportament molt favorable. Així i tot, el sector ha de continuar invertint per aconseguir una producció encara més digitalitzada, sostenible i competitiva, una qüestió de vital importància davant l’enorme repte que representa el canvi climàtic per al nostre país.
Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.