Després d’haver analitzat en els articles anteriors les necessitats digitals de la nostra economia i les polítiques proposades per cobrir-les, en aquest article abordem de forma quantitativa l’impacte que representarà l’NGEU en termes de transformació digital. Abans de l’exercici numèric, però, és imprescindible entendre la rellevància de les tecnologies digitals i les característiques que solen definir-les.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1747 resultats per a Euro digital
Semblava que aquesta vegada era diferent. Històricament, el projecte europeu ha avançat a contracor i ha intentat fer de la necessitat virtut. En gran part, l’ampli entramat institucional europeu s’ha forjat a remolc dels esdeveniments, després de negociacions llargues i tenses. En canvi, les mesures adoptades des de l’inici de la pandèmia, com el programa d’estímul econòmic Next Generation EU, d’una magnitud mai vista al Vell Continent i adoptat de forma relativament ràpida, o l’actuació sense vacil·lacions del BCE convidaven a l’optimisme. Semblava que, aquesta vegada, Europa canviava de marxa i prenia una certa iniciativa.
L’agroalimentari és el principal sector de la indústria espanyola. És un sector amb un fort arrelament en el territori, que genera ocupació estable i que està molt obert a l’exterior. També es caracteritza per una estructura empresarial molt atomitzada, dominada per empreses petites i amb unes empreses grans menys productives que les homòlogues europees. L’augment de la dimensió empresarial i l’impuls de la productivitat de les empreses més grans, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies, ajudarien a incrementar la competitivitat d’un sector clau per a l’economia i per al conjunt de la societat.
El risc de sobreescalfament de l’economia nord-americana ha augmentat a causa de les més recents i importants mesures de despesa fiscal i dels colls d’ampolla que es comencen a observar en nombrosos sectors, en un context de forta recuperació de l’activitat econòmica. A diferència dels EUA, a Europa, els riscos que la inflació sorprengui de forma persistent a l’alça són menors, i pensem que el BCE adoptaria les mesures necessàries per moderar la translació d’una possible pujada de tipus als EUA a la corba europea.
La COVID-19 està provocant un increment abrupte del deute públic. Pot generar inquietud, però la seva sostenibilitat no es posa en dubte: la política monetària del BCE, la reducció sostinguda dels tipus d'interès i l'allargament dels venciments donen cobertura a les economies europees i alleugen la càrrega financera.
La cotització del bitcoin va arribar als 50.000 euros al final del març, unes 10 vegades més que fa 12 mesos i 3 vegades més que el pic assolit al desembre del 2017. Els 10.000 bitcoins que es van pagar per dues pizzes el 2010 equivaldrien ara a 500 milions d’euros, i el valor de tots els bitcoins en circulació s’acosta al bilió d’euros, una xifra intermèdia entre la capitalització borsària de Google i la de Facebook. Es tracta de xifres que maregen i que fan que ens preguntem si no som davant una bombolla enorme.
Per primera vegada en molts mesos, les perspectives per a l’economia europea han començat a millorar. Analitzem els factors que expliquen la millora i compartim la nostra visió sobre quin serà l'escenari de creixement i d’inflació per a la zona de l’euro el 2023.
Augmentar el creixement de la productivitat és un dels principals reptes que Europa té per davant. Com assenyala l’article introductori d’aquest Dossier, «Moment Europa: és hora de reforçar la nostra competitivitat», és urgent actualitzar el teixit productiu del Vell Continent. El ràpid canvi tecnològic ho permet. A més a més, el context global, cada vegada més competitiu i amb una desconfiança creixent cap a les institucions multilaterals, ho fa imprescindible.
En aquest article, posarem el focus sobre les polítiques que han d’impulsar la transformació digital dels Estats membres de la UE i, en particular, de la nostra economia.
Han passat ja gairebé cinc anys des dels històrics acords per finançar el major programa conjunt d’estímul econòmic de la UE. Els fons Next Generation EU (NGEU) es van dissenyar amb el doble objectiu, a curt termini, de contribuir a superar els efectes adversos de la pandèmia de COVID-19 i, a mitjà termini, de donar suport a la transformació estructural de l’economia europea. Repassem aquí el que s’ha assolit fins ara i el que queda pendent.
En aquesta nova entrega sobre el NGEU, contestem les principals preguntes sobre l'augment de l'emissió de deute per part de la Unió Europea i el seu impacte als mercats financers.
La inflació de la zona de l’euro ve disminuint de forma sostinguda per una raó clara: la distensió de l’energia. Ara el dubte és si continuarà caient amb força cap al 2% o si trobarà nous entrebancs que li posin difícil seguir suavitzant-se.
La pandèmia del coronavirus va agafar el món per sorpresa i va paralitzar el turisme internacional gairebé per complet. Les primeres etapes d’una certa recuperació passen per la reinstauració de la connectivitat entre els països emissors i les destinacions turístiques que hagin controlat l’expansió del nou coronavirus. No obstant això, el sector haurà d’emprendre una transformació profunda i ràpida per adaptar-se a un nou perfil de turista internacional post-COVID-19, molt més preocupat per rebre un servei personalitzat, flexible i, sobretot, més segur.
La sequera extrema i l’augment dels costos han format una tempesta perfecta que no ha aconseguit reduir l’elevat dinamisme de les exportacions agroalimentàries espanyoles dels últims anys. La reculada del volum d’exportacions que ha patit el sector, que s’ha vist compensada per l’augment de preus, és fruit d’una conjuntura adversa: els diferents indicadors de competitivitat es mostren resilients i les quotes als mercats mundials mantenen un comportament molt favorable. Així i tot, el sector ha de continuar invertint per aconseguir una producció encara més digitalitzada, sostenible i competitiva, una qüestió de vital importància davant l’enorme repte que representa el canvi climàtic per al nostre país.
Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.
L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer divers, exportador i de productivitat elevada. No obstant això, el teixit empresarial està encara molt atomitzat si es compara amb la indústria alemanya, un referent a nivell europeu. Augmentar la dimensió empresarial i impulsar la productivitat de les empreses, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies digitals, per avançar cap a la Indústria 4.0, són les claus per continuar incrementant la competitivitat d’un sector fonamental per a l’economia i per al sector exterior espanyol. Així mateix, el sector ha d’evolucionar cap a un model industrial més sostenible: només les empreses que escometin la transició energètica amb èxit podran competir en un nou entorn en què la sostenibilitat serà un requisit imprescindible per continuar operant al mercat.
Als EUA, s’han llançat dos grans plans econòmics d’inversions i de modernització econòmica en els últims anys que representen un model molt diferent de l’europeu, ja que contenen un enfocament més proteccionista. Aquests esforços transformadors de l’energia i de la tecnologia no van sorgir de la necessitat d’impulsar l’economia després de la COVID, com a la zona de l’euro amb els fons europeus NGEU, sinó de la necessitat de reforçar l’autonomia i la posició estratègica dels EUA.
Tot fa pensar que, a la zona de l’euro, el creixement es frenarà sensiblement en el 4T per culpa dels colls d’ampolla, tot i que, ara com ara, confiem que s’assoleixin taxes intertrimestrals superiors a la mitjana a llarg termini.