Analitzem a fons la cistella de consum per comprovar si les elevades taxes d'inflació registrades en els preus de l'energia i dels aliments es van estenent a la resta de components.
Resultats de la cerca
L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini.
En aquest article es detallen les noves previsions de CaixaBank Research per a la inflació a Espanya el 2024 i el 2025.
Els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, però l’alça acumulada des del 2019 és significativa i ha fet augmentar el pes de la despesa en alimentació en la cistella de consum de les llars espanyoles. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, de cara als propers trimestres, hauria de continuar propiciant la moderació de les pressions inflacionistes sobre els aliments.
Analitzem els perills que comportaria una espiral salaris-preus als EUA i a la zona de l'euros, en el context actual de pressions inflacionistes.
La capacitat d’estalvi de les famílies espanyoles s’ha vist reduïda de manera significativa el 2022, i ho ha fet de forma molt ràpida pel context inflacionista.
Segons les dades internes de CaixaBank, el consum va créixer un 2,2% a Espanya durant el 2T 2022, malgrat el descens de la confiança dels consumidors per les pressions inflacionistes i la incertesa econòmica.
L’augment dels preus dels aliments és més persistent del que s’esperava. En aquest article, analitzem els factors que expliquen aquest episodi inflacionista i la seva evolució a curt i a mitjà termini.
Tot i que encara queda lluny de l’objectiu del 2%, la inflació, tant a la zona de l’euro com als EUA, ha reculat de forma sostinguda al llarg del 2023, i un dels supòsits clau en les nostres perspectives per al 2024 és que ho continuarà fent l’any vinent i facilitarà les primeres retallades de tipus d’interès per part de la Fed i del BCE. Però fins a quin punt és robust aquest supòsit desinflacionista? Quanta pressa tenen els bancs centrals per abaixar tipus?
El sector turístic no es manté aliè al xoc inflacionista. Els preus vinculats al turisme creixen amb força, i, en concret, el sector hoteler registra alces de preus molt per damunt de la mitjana històrica. Com acostuma a passar, no hi ha un únic motiu que expliqui l’episodi d’inflació turística, sinó que es tracta d’un compendi de canvis, tant en l’oferta com en la demanda, que han provocat que els turistes hagin d’afrontar preus molt més elevats que abans de la pandèmia. En aquest article, fem un repàs dels factors que expliquen aquest episodi.
Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.
En los últimos años, la inflación europea ha sido inferior a lo deseado por el BCE y, desde 2018, incluso ha ido perdiendo dinamismo. Esta debilidad se ha intensificado con la crisis de la COVID-19. ¿Será esta debilidad temporal o permanente?
Clàudia Canals comentó en Negocios TV el último dato de inflación de Estados Unidos, tras escalar hasta el 8,5% internanual la general y el 6,5% la subyacente.
En el context actual d’elevada inflació, és ineludible preguntar-se pel seu impacte sobre les dinàmiques salarials. Per emmarcar aquesta qüestió tan candent i per disposar de prou elements per valorar-la, és imprescindible analitzar com ha estat històricament la relació entre els preus i els salaris.
Un nou indicador de la despesa mensual a les benzineres amb dades anonimitzades dels clients de CaixaBank ens mostra com hem adaptat el nostre consum de carburants a la pujada dels preus.
La intensificació de les pressions inflacionistes, un fenomen agreujat per la guerra a Ucraïna, ha generat un canvi de cicle en la direcció de la política monetària. Enrere estan quedant les compres massives de bons per part dels bancs centrals, mentre que els tipus oficials ja s’estan ajustant a l’alça. Als mercats financers, aquest gir s’ha reflectit en un marcat ascens de la rendibilitat del deute sobirà, una tendència que, a causa del seu paper de referència, també ha afectat la resta d’actius financers.
Analitzem l’impacte que les variacions en el preu de l’energia arran de la guerra a Ucraïna podrien arribar a tenir sobre el creixement del PIB d’Espanya.
Una de les grans preguntes és si l’augment dels preus es traslladarà als salaris. Per respondre-la analitzem com s'estan comportant les dinàmiques salarials a la zona de l'euro i quina podria ser la seva evolució futura.
La inflació de la zona de l’euro ha assolit màxims històrics superiors al 5,0%, valors dels quals no baixarà en els propers mesos, en especial després del repunt del preu de l’energia derivat del conflicte a Ucraïna. Més enllà de la dada en si, sovint es passa per alt que l’impacte d’una pujada dels preus no afecta totes les llars de la mateixa forma i que, en bona part, això depèn de quines són les partides responsables de la pujada dels preus.