L’economia espanyola completa un primer trimestre molt positiu
En la primera estimació del 1T 2023, el creixement del PIB es va enfortir en relació amb el trimestre precedent, amb un avanç trimestral del 0,5%, en relació amb el 0,4% del 4T 2022 (després de ser revisat 2 dècimes a l’alça). En termes interanuals, el creixement va ascendir al 3,8%, en relació amb el 2,9% del trimestre anterior.
En la primera estimació del 1T 2023, el creixement del PIB es va enfortir en relació amb el trimestre precedent, amb un avanç trimestral del 0,5%, en relació amb el 0,4% del 4T 2022 (després de ser revisat 2 dècimes a l’alça). En termes interanuals, el creixement va ascendir al 3,8%, en relació amb el 2,9% del trimestre anterior. A més a més, l’INE ha revisat l’ajust estacional de les dades històriques, de manera que ha canviat el perfil de creixement del PIB al llarg del 2022. En particular, s’ha revisat a la baixa el creixement del 1T 2022 en –0,4 p. p., fins al –0,4% intertrimestral, i s’ha revisat a l’alça l’estimació del 2T 2022 en +0,3 p. p., fins al 2,5%, i en +0,2 p. p. les del 3T i el 4T 2022, fins al 0,4% en els dos casos. Després d’aquestes dades, el PIB en el 1T 2023 se situa ja només el 0,2% per sota del nivell del 4T 2019, de manera que gairebé s’ha recuperat el nivell precrisi. Els motors de l’avanç en el 1T van ser la inversió, amb un repunt significatiu tant en equipament com en construcció, i el sector exterior, amb un creixement de les exportacions molt per damunt del de les importacions. La nota negativa va ser la feblesa del consum privat, amb una caiguda intertrimestral de l’1,3%. L’efecte arrossegament derivat de la revisió a l’alça dels creixements en la segona part del 2022 i el bon començament del 2023 ens faran revisar a l’alça la previsió de creixement per al conjunt del 2023.
Segons la dada avançada per l’INE, la inflació general va repuntar a l’abril fins al 4,1% (el 3,3% al març). Els efectes base continuen dominant els moviments en el component energètic. A l’abril, l’efecte base va ser alcista, a causa de l’ajust a la baixa dels preus de l’energia que es va produir a l’abril del 2022 (pel descens intermensual del preu de l’electricitat després del fortíssim repunt al març del 2022 i per l’inici del subsidi de 20 cèntims per litre als carburants). Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou l’energia i els aliments no elaborats) es va moderar de forma significativa en situar-se en el 6,6% (el 7,5% al març), afavorida per l’efecte base dels aliments elaborats (fa un any, van registrar un increment mensual del 2,6%, el major avanç intermensual de la sèrie històrica) i per la contenció de preus de la resta de components.
El PMI del sector serveis va flexionar a la baixa, però es va mantenir en una còmoda zona expansiva (>50 punts), amb un registre a l’abril de 57,9 punts (59,4 al març), el segon nivell més elevat des del novembre del 2021. No obstant això, el sector industrial ha tornat a nivells contractius després de dos mesos en nivells expansius; en concret, el PMI del sector manufacturer ha anotat una reculada a l’abril de 2,3 punts, fins als 49 punts, a causa d’una caiguda de les noves comandes i d’un alentiment en el creixement de la producció, tot i que les empreses manufactureres van continuar ampliant les plantilles.
Els resultats de l’EPA del 1T 2023 i d’afiliats de l’abril confirmen el dinamisme del mercat laboral. Segons l’EPA, els ocupats van créixer a un ritme trimestral, corregit d’estacionalitat, de l’1,16%, molt per damunt del 0,16% del 4T 2022. Per la seva banda, la xifra d’aturats va augmentar en 103.800, per damunt de l’increment mitjà en un 1T el 2014-2019 (+15.000), tot i que el repunt va estar afectat pel notable avanç de la població activa (+92.000 vs. –93.000 de mitjana en els 1T del 2014 al 2019). D’aquesta manera, la taxa d’atur es va incrementar fins al 13,3% des del 12,9% del 4T 2022, malgrat que la xifra és 3 dècimes inferior a la d’un any enrere. Al seu torn, l’afiliació va guanyar dinamisme a l’abril, impulsada per l’embranzida dels serveis per Setmana Santa, i va créixer en 238.436 persones, en relació amb les 174.000 de mitjana en els mesos d’abril entre el 2014 i el 2019. La xifra total d’afiliats puja a 20.614.989, nou màxim històric, i presenta un increment de 595.908 persones en relació amb un any enrere. Així mateix, l’atur registrat va recular a l’abril en 73.890 persones i es va situar per sota dels 2,8 milions (la xifra més baixa des del 2008).
En els dos primers mesos de l’any, la balança per compte corrent va anotar un superàvit de 5.600 milions d’euros, que contrasta amb el dèficit de 3.900 milions registrat en el mateix període del 2022, gràcies a la intensa reducció del dèficit comercial i al dinamisme del turisme. El menor dèficit comercial és resultat d’una millora de les balances energètica i no energètica. En particular, el dèficit energètic es va reduir al febrer fins als 3.045 milions d’euros, des dels 3.626 milions del febrer del 2022, en un context de caiguda dels preus d’importació (el –7,6% interanual). Per la seva banda, la balança de béns no energètics va presentar un superàvit de 580 milions d’euros, el més elevat en un mes de febrer des del 2014 i que contrasta amb el dèficit de 626 milions del febrer de l’any passat. Això ha estat possible gràcies a un creixement de les exportacions en termes nominals (el +10,1% interanual) molt superior al de les importacions (el +5,6%). En tot cas, el fort avanç de les exportacions va estar molt condicionat per l’encariment de les mercaderies, ja que els seus preus van augmentar el 14,1% interanual.
El sector turístic continua mantenint una bona tendència, amb un superàvit acumulat de la balança de serveis turístics en els dos primers mesos de l’any de 6.300 milions d’euros, en relació amb els 4.200 milions del gener-febrer del 2022. El sector turístic va mantenir el dinamisme al març, tot i que amb una mica menys d’intensitat que al febrer. Així, en el tercer mes de l’any, van arribar prop de 5,6 milions de turistes estrangers i van gastar 6.657 milions d’euros. Aquestes xifres se situen el 6,9% per sota del nivell del mateix mes del 2019 en el cas de les arribades (el –1,4% al febrer) i el 10,3% per damunt en el cas de la despesa (el 14,3% al febrer). Aquest menor dinamisme del març va ser degut a les pitjors dades del turisme alemany i francès. No obstant això, les xifres d’arribades de turistes d’altres mercats emissors clau van continuar sent positives, en especial les de britànics, que van reduir la bretxa en relació amb els nivells del 2019, i les de nord-americans, que van registrar un nivell d’arribades el 6,8% superior al del març del 2019 (el –0,8% al febrer).
