A Polònia i a la República Txeca, els indicadors de confiança s’han deteriorat amb força al març, i al voltant del 50% de les empreses poloneses en alguns sectors manufacturers (com la fabricació de metalls o d’equipaments de transport) assenyalen ja problemes de subministrament de primeres matèries entre els principals factors que en limiten la producció. Entre els països més exposats als possibles problemes de subministrament derivats del conflicte hi ha els bàltics, Bulgària i Xipre, tots amb forts vincles amb Rússia, sigui per la dependència de les primeres matèries o per vincles del sector manufacturer o, fins i tot, dels serveis (per a més detalls, vegeu el Focus «La dependència europea de Rússia: una qüestió primària», en aquest mateix Informe Mensual).

Malgrat que, en aquests moments, qualsevol previsió econòmica s’ha d’agafar amb pinces, l’augment de la factura energètica i la incertesa generada per l’esclat de la guerra a Ucraïna comportaran un menor creixement econòmic el 2022 i una major inflació. En aquest sentit, revisem a la baixa la nostra previsió de creixement per a la zona de l’euro en 1,4 p. p., fins al 2,6%, i revisem a l’alça la previsió d’inflació en gairebé 1,0 p. p., fins al 5,3%, un nou màxim des de l’inici de la sèrie el 1997. Per països, la revisió a la baixa més substancial del creixement per al 2022 és per a l’economia alemanya (−2,1 p. p., fins a l’1,2%), per la seva major dependència dels subministraments de gas procedents de Rússia i pel major pes relatiu de la indústria manufacturera, un sector especialment afectat pels colls d’ampolla i per l’encariment de les primeres matèries (per a més detalls, vegeu el Focus «Impacte de la guerra sobre els escenaris econòmics: menys creixement i més inflació», en aquest mateix Informe Mensual). Per als EUA, amb uns vincles amb Rússia i amb Ucraïna substancialment menors, retallem previsions de creixement per al 2022 en 0,3 p. p. (fins al 3,2%), a causa, essencialment, de la intensificació dels problemes globals de subministrament, de la inflació més elevada i del conseqüent tensionament de les condicions financeres, mentre s’espera una retirada més ràpida dels estímuls monetaris.

La inflació s’ha disparat a la zona de l’euro al març, fins al 7,5%, en relació amb el 5,8% registrat al febrer. Aquest repunt s’ha degut, essencialment, a nous increments en el preu dels aliments i de l’energia. A Alemanya, on la inflació general va arribar al 7,6% (vs. el 5,5% del febrer), un màxim de 40 anys, el component energètic va registrar una inflació del 39,5%, en relació amb el 22,5% del febrer. A Espanya, mentre que la inflació general va tocar el 9,8% (vs. el 7,6% del febrer), la subjacent es va situar en el 3,4% i va assenyalar que una part molt significativa del repunt observat al març s’ha produït en aliments i en energia. Davant aquests augments, la Comissió Europea ha anunciat el nou Marc Temporal d’ajudes i ha ofert un ampli marge de maniobra als Estats membres per fer costat a les empreses més afectades per les conseqüències de l’augment dels preus energètics. En aquest sentit, els paquets de mesures ja anunciats per diferents països europeus per esmorteir l’impacte de l’augment del cost de l’energia sobre les empreses i sobre llars superarien el 0,5% del PIB enguany. A Alemanya, l’Executiu va anunciar retallades d’impostos sobre els carburants i subsidis per a les famílies i per als treballadors, mesures estimades en el 0,5% del PIB, mentre que, a França, es van anunciar mesures com retallades en 0,15 cèntims del preu dels carburants i suports a les empreses en dificultats, estimades en el 0,7% del PIB. Als EUA, on la inflació ja havia arribat al 7% abans de l’esclat del conflicte i una part molt significativa d’aquesta es troba en components subjacents, la Fed ja ha apujat tipus i ho continuarà fent durant aquest 2022 (vegeu la secció de Mercats financers).