Setmana del 21 al 27 de febrer del 2022

  • La incursió de Rússia a Ucraïna provoca el risk-off als mercats financers
  • El conflicte russo-ucraïnès eclipsa la millora al febrer de les expectatives empresarials de la zona de l’euro
  • La facturació al sector industrial i de serveis a Espanya es modera lleugerament al desembre, tot i que tanca el 4T en positiu
Contingut disponible en
Pulso
  • Mercats financers
    La incursió de Rússia a Ucraïna provoca el risk-off als mercats financers

    El començament del conflicte bèl·lic ha arribat en un moment en què la inflació i la incertesa sobre el ritme de pujades dels tipus d’interès per part de la Fed dominaven l’actualitat dels mercats financers. Amb l’augment del risc geopolític s’ha obert un nou escenari de més incertesa, ja que s’hi afegeixen noves incògnites en matèria econòmica, financera i política. Pel que fa als mercats financers, aquesta conjuntura va provocar un increment brusc de la volatilitat i de l’aversió al risc. No obstant això, després de conèixer-se la bateria de sancions imposades per occident a Rússia, els mercats de renda de variable van reaccionar molt positivament en la sessió de divendres i es van registrar pujades importants. No obstant això, aquest ral·li al final de la setmana no va evitar que els principals índexs borsaris anotessin pèrdues en el conjunt de la setmana, especialment notables als índexs europeus (EuroStoxx 50 –2,5%, DAX –3,2% , Ibex 35 –1,2% i PSI 20 –2,4%). Així mateix, el moviment d’aversió al risc va afavorir la volatilitat de les rendibilitats del deute sobirà que, en el cas de la zona de l’euro, a més, va estar protagonitzat per l’estrenyiment de les primes de risc dels bons perifèrics, possiblement esperonats per compres del BCE. Als EUA, però, el moviment va ser més contingut en una mostra més que els inversors no haurien modificat les expectatives sobre el camí d’evolució dels tipus d’interès oficials. Aquest aspecte i el seu perfil d’actiu refugi van donar suport al dòlar, que es va apreciar davant de la resta de les divises mundials. L’altre protagonista de les darreres sessions ha estat el mercat de commodities. La rellevància de Rússia com a productor de matèries primeres de primer ordre (com cru, gas natural i metalls bàsics) i la incertesa sobre si, amb el conflicte obert, es podria produir algun xoc d’oferta els propers mesos, va suposar un fort impuls en els preus. El preu del barril de Brent va arribar a superar els 100 dòlars, per primera vegada des del 2014, igual que el preu del gas natural europeu (TTF holandès) que va escalar un 32% per situar-se sobre els 94 euros el MWh.

    Principals indicadors financers

      25-2-2218-2-22Var. setmanalAcumulat 2022Var. interanual
    Tipus   (punts bàsics)  
    Tipus 3 mesosZona euro (Euribor)-0,53-0,53040
     EUA (Libor)0,520,48+43133
    Tipus 12 mesosZona euro (Euribor)-0,35-0,33-21514
     EUA (Libor)1,331,29+475105
    Tipus 10 anysAlemanya0,230,1944149
     EUA1,961,9334556
     Espanya1,211,2016579
     Portugal1,101,0826478
    Prima de risc (10 anys)Espanya98101-32430
     Portugal8789-22329
    Renda variable   (percentatge)  
    S&P 500 4.3854.3490,8%-8,0%15,0%
    Euro Stoxx 50 3.9714.074-2,5%-7,6%9,2%
    IBEX 35 8.4878.590-1,2%-2,6%3,2%
    PSI 20 5.4955.632-2,4%-1,3%16,9%
    MSCI emergents 1.1721.232-4,9%-4,9%-12,5%
    Divises   (percentatge)  
    EUR/USDdòlars per euro1,1271,132-0,5%-0,9%-6,7%
    EUR/GBPlliures per euro0,8400,8330,8%-0,1%-3,1%
    USD/CNYyuans per dòlar6,3186,326-0,1%-0,6%-2,5%
    USD/MXNpeso per dòlar20,34620,2920,3%-0,9%-2,4%
    Matèries Primeres   (percentatge)  
    Índex global 112,4111,60,7%13,3%31,8%
    Brent a un mes$/barril97,993,54,7%25,9%48,1%

    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

  • Economia internacional
    El conflicte russo-ucraïnès eclipsa la millora al febrer de les expectatives empresarials de la zona de l’euro

    Al febrer, l’Ifo alemany va millorar fins a un 98,9 (un 96 anterior); el sentiment econòmic per a la zona de l’euro elaborat per la Comissió Europea va augmentar en 1,3 punts, fins al 114, i el PMI Markit va pujar a Alemanya (56,2 vs. 53,8), França (57,4 vs. 52,7) i la zona de l’euro (55,8 vs. 52,3), gràcies a la substancial millora de les expectatives de serveis. No obstant això, aquestes enquestes es van tancar abans de la intervenció militar russa a Ucraïna. A més de l’augment de la incertesa i de l’efecte de les sancions, el canal més immediat de contagi per a la zona de l’euro és l’energètic, ja que Rússia subministra més del 46% del gas i del 30% del cru que importa la zona de l’euro. És força probable que l’alça dels preus de l’energia provoqui una revisió a la baixa en previsió de creixement per a la zona de l’euro i a l’alça la de la inflació, si bé encara és massa aviat per quantificar la magnitud d’aquestes revisions.

    Els indicadors dels EUA continuen mostrant un panorama mixt en el 1T 2022. L’índex de sentiment empresarial compost (el PMI) va augmentar significativament al febrer, fins als 56,0 punts (51,1 al gener), per un increment tant del component de manufactures com del de serveis. La millora de la situació sanitària durant el mes va esperonar les vendes empresarials. Amb tot, l’indicador també va mostrar que les tensions inflacionistes són lluny d’esvair-se. Per contra, l’índex manufacturer elaborat per la Fed de Richmond es va moderar en el mes, i també ho va fer l’índex de sentiment del consumidor elaborat pel Conference Board. Així, novament, una setmana amb fortalesa en algunes dades i certa debilitat en d’altres. Tot i així, vistos en conjunt, els indicadors per al 1T 2022 encara són compatibles amb avenços positius del PIB nord-americà en el tram inicial de l’any.

    Zona de l'euro i EUA: PMI compost (flash)

    Última actualització: 26 abril 2024 - 13:45

    Els indicadors d’activitat, mobilitat i confiança de Portugal van continuar evolucionant favorablement al febrer, abans de l’escalada del conflicte a Ucraïna. Així, l’indicador de sentiment del consumidor va augmentar fins als –14,5 punts (–17,7 al gener) i l’indicador de clima econòmic, que resumeix el sentiment del sector empresarial, va augmentar 0,6 p. p. respecte al gener. De tots ells, només va retrocedir el sector de la construcció, a causa d’un empitjorament del sentiment al sector de la promoció i construcció d’edificacions. Al sector industrial, el sentiment va millorar, fet que reflecteix unes perspectives més positives sobre l’evolució de la producció els propers tres mesos.

  • Economia espanyola
    La facturació al sector industrial i de serveis a Espanya es modera lleugerament al desembre, tot i que tanca el 4T en positiu

    Així, la xifra de negocis del sector industrial i de serveis va retrocedir un 1,4% i un 3,1% intermensual al desembre, respectivament. Tot i la reculada, el conjunt del trimestre va tancar clarament en positiu, amb avenços intertrimestrals del 7,4% al sector industrial i del 6,4% al de serveis. En relació amb el mateix mes del 2019, tots dos indicadors es van mantenir àmpliament per sobre dels nivells precrisi (10,2% i 4,7%, respectivament).

    Espanya: indicadors d'activitat

    Última actualització: 28 febrer 2022 - 09:49

    El 2021, un any de vigorosa recuperació per al sector immobiliari espanyol. El preu de taxació de l’habitatge lliure va avançar un significatiu 2,0% intertrimestral en el 4T 2021 (4,4% interanual), un registre més favorable del previst per CaixaBank Research (1,2% intertrimestral). Per al conjunt de l’any 2021, el preu va avançar un 2,1%, després de la reculada de l’1,1% el 2020. El sector immobiliari ha destacat pel seu bon exercici el 2021, especialment pel que fa a la demanda. Així, les compravendes d’habitatge van créixer el 35% interanual el 2021 (un 12% respecte al 2019) i van tancar l’any al voltant de les 565.000 operacions. Les compravendes d’estrangers, que es van veure més afectades per les restriccions a la mobilitat internacional el 2020, s’estan recuperant bé. Segons el Col·legi de Registradors, els estrangers van comprar uns 61.600 habitatges a Espanya el 2021, una xifra molt similar a la del 2019, fet que va representar un 10,8% del total de compravenda. L’oferta, per la seva banda, encara que va trigar una mica més a enlairar-se que la demanda, també s’ha sumat a la recuperació: fins al novembre del 2021, es van visar uns 106.000 habitatges (dada acumulada de 12 mesos), una xifra molt similar a la del 2019 (vegeu la Nota Breve).

    España: preu de l'habitatge (taxació)

    Última actualització: 28 novembre 2022 - 08:53

    La morositat a Espanya va tancar el 2021 en nivells continguts. La taxa de morositat es va situar en el 4,29% al desembre, igualant la dada del novembre i 22 p. b. per sota del registre d’un any abans. El volum de dubtosos es va reduir en 60 milions d’euros respecte al mes de novembre, alhora que el saldo viu va disminuir en 3.360 milions d’euros, i els dos efectes es van compensar. Les moratòries i les carències de les línies ICO han tingut un paper fonamental en el manteniment de la taxa de morositat en nivells reduïts.

    POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.