On som i cap a on anem amb els aranzels dels EUA?

Després de les anades i vingudes amb els anuncis, amb les suspensions i amb les exempcions per part de l’Administració Trump, estimem que el valor mitjà de l’aranzel aplicat pels EUA hauria augmentat una mica més de 12 p. p. des de l’inici d’enguany i s’hauria situat a la vora del 15% (vegeu el primer gràfic). Aquests nivells multipliquen per cinc els vigents des de l’inici de l’escalada proteccionista el 2018 i se situen en valors desconeguts des dels anys quaranta del segle passat.1 No obstant això, podem dir que, ara com ara, hem esquivat una situació més adversa, ja que el valor actual és significativament inferior al que hauria comportat l’aplicació íntegra de les mesures anunciades el 2 d’abril2 i a l’assolit una setmana després en plena guerra comercial amb la Xina, en què els aranzels mutus van superar amb escreix el 100%. Com a ingredient addicional d’incertesa, una sentència recent del Tribunal de Comerç Internacional dels EUA ha afegit dubtes sobre la legalitat de les mesures generals aplicades als socis comercials, que estimem que afectarien l’equivalent de 9 p. p. de l’aranzel mitjà. Ara com ara, mentre no arriba una decisió en ferm, una apel·lació del Govern manté les condicions actuals en vigor.

Per país d’origen, cal fer una diferenciació en el tractament general que reben els productes de tres àrees econòmiques. En primer lloc, les importacions des del Canadà i des de Mèxic estan subjectes, des del començament de març, a un aranzel del 25%, que compta amb una sèrie d’excepcions, inclòs el 10% als productes energètics canadencs i a totes aquelles mercaderies que compleixin els requisits de l’acord comercial tripartit amb els EUA (USMCA, per les sigles en anglès), que, d’inici, s’estimava al voltant del 50% i que estaria augmentant de manera progressiva.3 En segon lloc, després de la desescalada de mitjan maig, l’aranzel general a les importacions des de la Xina acumula, des del començament de febrer, un increment de 30 p. p.,4 que se sumarien al 10%-15% vigent durant l’Administració Biden.5 I, finalment, en tercer lloc, després de la suspensió durant 90 dies dels aranzels «recíprocs», la resta del món ha quedat subjecte a l’increment de 10 p. p. universal anunciat el 2 d’abril, que representa un canvi substancial en relació amb la prevalença prèvia de tractament de nació més afavorida, amb un aranzel mitjà del 2%-3%.6

Hi ha també especificacions sectorials que són rellevants en funció del perfil d’especialització exportadora dels diferents socis comercials (vegeu el segon gràfic). Pel costat del que està vigent, cap a la meitat de març, va entrar en vigor un aranzel del 25% a la importació global de productes de l’acer i de l’alumini, que va augmentar al 50% al juny, i, des del començament d’abril, el 25% als cotxes, que inclou les parts i els accessoris.7 Aquestes mesures tenen un impacte potencial significatiu per a economies asiàtiques desenvolupades, com el Japó i Corea, així com per a Alemanya i Itàlia dins la UE, mentre que el Canadà i Mèxic, a més de les exempcions generals abans comentades, també compten amb una rebaixa en l’aranzel als cotxes finals en la part de la cadena de valor generat als EUA (al voltant del 20%-30%). I, pel costat del que va quedar exempt en l’aplicació de l’aranzel universal del 2 d’abril,8 destaquen tres sectors rellevants: els productes energètics, amb l’exposició concentrada a l’Orient Mitjà i a l’Amèrica Llatina; els semiconductors i la tecnologia de consum (telèfons mòbils i ordinadors, principalment), liderats mundialment per la Xina i amb una importància relativa també per a altres economies asiàtiques, com Taiwan, el Vietnam i Tailàndia, i els productes farmacèutics, amb els quals Europa mostra un avantatge competitiu i són una de les seves principals línies exportadores als EUA.

El moment actual es caracteritza per les negociacions generals obertes entre els EUA i els seus socis comercials, tot i que podem distingir estratègies marcadament diferents per països, que donen, al mateix temps, pistes sobre els riscos de les converses en curs. Així, el rang engloba des de la resposta contundent inicial de la Xina als anuncis del 2 d’abril, amb una escalada sense precedents dels –aquesta vegada ben anomenats– aranzels recíprocs,9 passant pels plans contingents de la UE en forma de llistes de productes nord-americans candidats a represàlies proteccionistes (ara congelades) i per la intensificació dels contactes amb socis comercials alternatius, com l’Índia, fins al principi d’acord que ja ha assolit el Regne Unit per definir les relacions comercials futures amb els EUA, tot i que, més enllà dels beneficis puntuals per a alguns sectors, encara falta molt per concretar.10

Una gran part de l’atenció està centrada avui a la Xina, que, amb una estratègia de confrontació i resposta a l’escalada proteccionista, ha aconseguit un resultat que no està gaire allunyat del d’altres països: ha esquivat els aranzels més punitius del 2 d’abril i té fins al 12 d’agost per negociar amb els EUA. Així i tot, la treva bilateral no és sinònima de pau, i el nou equilibri cap a on es mouen les relacions comercials entre els dos països és fràgil i encara molt incert. En primer lloc, dependrà de les negociacions dels EUA amb els majors socis comercials de la Xina (UE i ASEAN) i, en particular, de la inclusió de regles d’origen que restringeixin la incorporació de valor afegit a la Xina. En segon lloc, estarà condicionat per l’eficàcia del redireccionament dels fluxos comercials de la Xina cap a altres països –per rerouting o per la recerca de nous mercats, com va succeir en l’episodi previ d’escalada proteccionista el 2018.11 Ara com ara, sembla que les poques dades disponibles confirmen un canvi de destinació de les exportacions xineses. Així, a l’abril, la caiguda de les vendes als EUA s’ha vist compensada per l’augment de les exportacions cap a altres destinacions, en particular ASEAN, però també l’Índia, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica (vegeu la taula). En tercer lloc, serà rellevant el progrés en el compliment dels objectius principals de la política proteccionista de l’Administració Trump, com la reducció del dèficit comercial o l’increment en la recaptació per aranzels. I, en quart lloc, el nou equilibri dependrà de factors com l’evolució de la competència entre les dues potències, en l’àmbit tecnològic o financer, i de la capacitat de l’economia xinesa per reequilibrar el seu model de creixement. Les dependències són mútues, i un bon exemple és el sector electrònic, en el qual la Xina es va tornar la primera potència manufacturera global però els EUA van mantenir un lideratge tecnològic destacat.12

Un segon gran focus d’atenció –també en termes de la seva contribució al dèficit comercial dels EUA– és el que pugui succeir amb les nego­ciacions obertes amb la UE. La retòrica de l’Administració Trump ha estat dura des de fa mesos, i no sembla que les converses estiguin avançant en la bona direcció, com ho va mostrar, al final de maig, l’amenaça nord-americana d’establir un aranzel del 50% als productes europeus, tot i que fos desactivada pocs dies més tard. Per si una potencial escalada s’acabés realitzant, la Comissió Europea ha vingut anunciant una sèrie de mesures de contingència en forma de llistat de productes amb origen als EUA que serien objecte de majors aranzels. El primer paquet, de moment congelat en l’actual context negociador, va ser la resposta a l’establiment del 25% als productes d’acer i d’alumini i afectava exportacions nord-americanes per valor de 28.000 milions d’euros. El segon paquet està actualment subjecte a consulta pública fins al 10 de juny i tindria un major abast econòmic, ja que afectaria productes industrials i agrícoles dels EUA fins als 95.000 milions d’euros. Entre els factors que condicionaran el resultat de les negociacions amb la UE, apareixen alguns elements esmentats abans per a la Xina, com el compliment dels objectius generals de les polítiques comercials de Trump i les condicions de competència als dos mercats, però també hi ha factors específics de rellevància. Entre ells, el tractament dels EUA als productes farmacèutics, exempts, com s’ha comentat més amunt, de l’aranzel universal i en els quals Europa (la UE, el Regne Unit i Suïssa) presenta un avantatge competitiu, i, en sentit contrari, el tractament de la UE als serveis digitals (no solament fiscal, sinó també en matèria de competència i de protecció de dades), àmbit en què els EUA presenten un ampli superàvit comercial. I, per acabar de quadrar el cercle, també serà un ingredient fonamental en les converses la relació que vulgui establir la UE amb la Xina en aquest nou escenari, quelcom que, sens dubte, mirarà amb lupa l’Administració Trump.

Del tancament final de les negociacions amb els dos principals socis comercials dels EUA i de la càrrega aranzelària final que comportin per als diferents sectors i per als diferents països, dependran l’impacte econòmic global13 i l’aparició d’oportunitats i de riscos per a les empreses exportadores.14 Ara com ara, mantenim un escenari de relatiu optimisme, lluny dels pitjors moments viscuts al començament d’abril, però també d’assumpció que el salt proteccionista que s’ha viscut el 2025 es quedarà en el nostre horitzó de previsions.