Setmana del 26 d'abril al 3 de maig del 2024

Així, el PIB va créixer un 0,7% intertrimestral (2,4% interanual), un registre similar al del 4T 2023 (revisat, al seu torn, en 0,1 p. p. a l’alça des del 0,6% intertrimestral) i substancialment per sobre del creixement mitjà de la zona de l’euro (0,3% intertrimestral). La demanda externa s’erigeix com a principal motor de creixement i aporta 0,5 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, impulsada per les exportacions de serveis. L’avanç de la demanda interna va ser impulsat pel consum privat i, sobretot, per la inversió que, després d’una forta reculada en el 4T 2023 (–1,6% intertrimestral), va avançar un notable 2,6% intertrimestral (vegeu la Nota Breve). Al febrer, la producció industrial va avançar un 2,5% intermensual, mentre que el PMI del sector manufacturer va pujar 0,8 punts, fins als 52,2 a l’abril, anotant així el registre més elevat des del juny del 2022. Finalment, el turisme internacional va avançar amb força al març, amb l’arribada de 6,3 milions de turistes estrangers, un augment del 21% respecte al mateix mes de l’any passat.

El PIB de la zona de l’euro va créixer un 0,3% intertrimestral en el 1T 2024, superant les expectatives i després d’haver retrocedit un 0,1% en els dos trimestres previs. Aquest ritme d’avanç va ser el més elevat dels sis últims trimestres i va ser empès pel dinamisme d’Espanya i Portugal (tots dos +0,7%) i un millor acompliment del que s’esperava a la resta de grans economies. En concret, Alemanya va aconseguir créixer un 0,2% intertrimestral (tot i que en el 4T 2023 es va revisar a la baixa des del –0,3% fins al –0,5%), mentre que Itàlia i França van accelerar en 0,1 p. p. fins al 0,3% i el 0,2%, respectivament. La millora al PIB de la zona de l’euro és d’acord amb la dinàmica de menys a més exhibida per l’activitat que mesuren els PMI, fins a assolir a l’abril els 52,9 punts als serveis i els 47,3 punts a les manufactures (màxims d’11 i 12 mesos, respectivament). Amb tot, els núvols encara no s’han esvaït al voltant de l’escenari econòmic de la zona de l’euro, com mostra el descens (lleu) de l’índex de sentiment econòmic elaborat per la Comissió Europea (ESI) fins als 95,6 punts a l’abril (per sota de 100 de la mitjana històrica) i que va anar acompanyat d’una nova baixada de l’indicador d’expectatives d’ocupació fins a 101,7 punts. Aquests senyals d’activitat fràgil, però amb indicis de recuperació, van anar acompanyats d’unes xifres d’inflació raonablement positives al mes d’abril, amb una general estable en el 2,4% interanual i una nucli (que exclou energia i tots els aliments) que va baixar fins al 2,7% (mínim des del febrer del 2022) i va reforçar la perspectiva d’una primera retallada de tipus per part del BCE el proper 6 de juny (90% de probabilitat segons les cotitzacions financeres) (vegeu la Nota Breve).

En una setmana carregada de publicació de dades macroeconòmiques importants a més de la reunió de la Fed, els inversors van anar oferint un to més positiu a mesura que avançava la setmana. Així, la setmana va arrencar amb un to de risk-off, però a mesura que les dades a la zona de l’euro sorprenien positivament (vegeu la notícia d’Internacional) i que el missatge de la Fed confirmava un camí futur més dovish del que s’esperava (vegeu la següent notícia), el mercat va anar reprenent el sentiment risk-on. D’aquesta manera, les rendibilitats dels bons sobirans van tancar la setmana amb caigudes modestes a la zona de l’euro, on l’expectativa d’una primera retallada de tipus del BCE al juny no es va veure alterada, i més marcades, de fins a –12 p. b., al treasury americà a 10 anys, on l’expectativa de la primera baixada de tipus de la Fed va passar a descomptar-se plenament del desembre al novembre. La renda variable també va anar de menys a més, tot i que els guanys de les darreres sessions no van ser suficients perquè els principals índexs a banda i banda de l’Atlàntic s’apuntessin un tancament de setmana positiu. El focus dels inversors de renda variable també va estar posat a la campanya de resultats del 1T, en què van destacar els gegants tecnològics que van donar encara més suport als principals índexs. Als mercats de divises, el dòlar va perdre força davant la lectura dovish de la Fed, deixant l’encreuament amb l’euro en 1,07 dòlars, alhora que el depreciat ien va recuperar terreny des dels 158 fins al 153, enmig de rumors que el Banc del Japó hauria intervingut als mercats. Finalment, un creixement inesperat dels inventaris de cru als EUA, unit a una tensa calma al Pròxim Orient, va portar el preu del barril de Brent a caure un 6,5% per cotitzar prop de 83 dòlars per barril.

La Fed desconfia de la tornada al 2%. Tal com s’esperava, la Reserva Federal va mantenir aquesta setmana els tipus d’interès a l’interval 5,25%-5,50% i va explicar que les dades publicades darrerament no han ajudat a guanyar la confiança necessària per retallar els tipus d’interès aviat. En concret, preocupa que la inflació es mantingui per sobre de l’objectiu del 2% i que les seves perspectives per als mesos següents estiguin envoltades de tanta incertesa. Tot i això, el president Jerome Powell va allunyar les expectatives d’observar alguna pujada de tipus d’interès i va explicar que el debat al FOMC s’havia centrat en quant de temps s’han de mantenir elevats els tipus d’interès, però no en si caldria pujar-los. Estimen que l’entorn restrictiu actual hauria de ser suficient per acabar de tornar a portar la inflació al 2%, tot i que es trigarà més del que s’esperava a guanyar la confiança necessària per començar a retallar els tipus d’interès. La novetat principal de la reunió va ser l’anunci del fet que es desaccelerarà la reducció del balanç de la Fed (quantitative tightening) a partir del juny. En concret, es deixaran vèncer els treasuries a raó de 25.000 milions de dòlars al mes (60.000 anteriorment) i els MBS es continuaran deixant vèncer a raó de 35.000 milions de dòlars al mes (vegeu la Nota Breve).