Setmana del 28 de març al 4 d’abril del 2025

  • Trump va anunciar una nova política comercial dimecres passat, que inclou un aranzel mínim del 10% a les importacions de tots els socis comercials
  • Lleugera moderació dels indicadors d’activitat espanyols al març, possiblement afectats per la incertesa que domina l’entorn internacional
  • Els aranzels de Trump desencadenen importants caigudes als mercats
Contingut disponible en
Pulso
  • Economia internacional
    Trump va anunciar una nova política comercial dimecres passat, que inclou un aranzel mínim del 10% a les importacions de tots els socis comercials

    Trump va anunciar una nova política comercial dimecres passat, que inclou un aranzel mínim del 10% a les importacions de tots els socis comercials (des del 5 d’abril) o aranzels «recíprocs» a 57 països (a partir del 9 d’abril). La mesura s’ha basat en el dèficit comercial bilateral1 dels diferents països enfront dels EUA, la qual cosa suposa un resultat en la part alta del que s’esperava. L’aranzel mitjà aplicat a les importacions dels EUA passaria del 3% a una mica més del 25%, aconseguint màxims històrics l’últim segle. Trump ha declarat l’emergència nacional, per la qual cosa la seva aplicació serà pràcticament immediata, ja que no necessita aprovació per part del Congrés vegeu la Nota Breve).  

    • 1. La fórmula aparent per fer el càlcul va ser aproximadament la meitat de la ràtio entre el dèficit comercial bilateral de cadascun dels països amb els EUA i les importacions dels EUA procedents d’aquest país.

    Exposició a exportacions globals als EUA i aranzel recíproc per regions

    Última actualització: 04 abril 2025 - 14:27

    Àsia és la regió més afectada, amb aranzels elevats per a la Xina, Vietnam, Taiwan, Corea del Sud i el Japó. La UE s’enfronta a un aranzel del 20% i no fa distinció entre països (així, Espanya, per exemple, malgrat presentar un dèficit comercial amb els EUA, en surt perjudicada en no fer-se distinció). De la llista de països, han quedat fora Mèxic i el Canadà, que ja tenen aplicat un aranzel del 25% (tot i que l’ordre executiva signada ahir suggereix que podrien reduir-se al 12%) per als béns que no compleixin amb les condicions de l’USCMA. Algunes indústries, com la farmacèutica, semiconductors, fusta, coure, uns certs minerals crítics i productes energètics, estan exemptes d’aranzels, si més no per ara. També va eliminar la clàusula d’excepció de minimis (que eximeix de qualsevol aranzel a importacions el valor de les quals no superi els 800 dòlars).

    Aquest nou escenari introdueix riscos a la baixa sobre el creixement global, i per a Àsia en particular (especialment en països com Vietnam o Cambodja), i a l’alça per a la inflació als EUA, sent més incert l’impacte en preus a la resta del món. L’activitat a la UE també es veuria afectada de manera moderada: l’impacte directe de les mesures podria restar 0,4 p. p. al creixement del PIB el 2025, tot i que la incertesa és molt elevada. L’impacte final depèn del nivell final dels aranzels i les mesures que es prenguin des d’Europa en matèria aranzelària i fiscal, entre altres factors. De moment, els sectors europeus més afectats serien la química, el transport, la maquinària, els productes elèctrics i els metalls.

    El salt en l’aranzel efectiu mitjà anticipa una major inflació als EUA, que podria escalar fins al 4%, de mitjana, el 2025 i una desacceleració important del creixement. Si l’augment d’ingressos per aranzels l’utilitza l’Administració Trump per finançar rebaixes d’altres impostos o compensar empreses i famílies, l’impacte en el PIB americà seria més moderat.

    A més dels efectes directes, cal considerar els impactes indirectes sobre la confiança econòmica i les condicions macrofinanceres, així com la possibilitat de represàlies per part d’altres països i la falta de claredat sobre les negociacions futures, ja que eleven els riscos per a l’economia mundial. Trump ha deixat oberta la possibilitat de negociar, però també ha advertit sobre aranzels més alts si hi ha represàlies. Això podria portar a una reconfiguració del comerç global, allunyant-se del multilateralisme cap a acords bilaterals.

  • Economia espanyola
    Lleugera moderació dels indicadors d’activitat espanyols al març, possiblement afectats per la incertesa que domina l’entorn internacional

    El PMI del sector manufacturer es va situar en els 49,5 punts, 0,2 punts per sota del mes anterior i coherent amb un ritme d’activitat en el sector que es manté estancat o que presenta una molt lleugera contracció. La feblesa de l’indicador es pot atribuir al mal comportament de la demanda externa, afectada per la incertesa comercial i geopolítica. Per part seva, el PMI de serveis va mantenir una lectura elevada, de 54,7 punts, tot i que també inferior a la del febrer (56,2 punts). D’altra banda, l’índex de producció industrial, al febrer, va registrar un lleuger avanç intermensual del 0,7%, encara que en termes interanuals el registre es manté en negatiu (–1,9%).

    Espanya: indicadors d'activitat (sèrie 5 anys)

    Última actualització: 06 juny 2025 - 13:00

    La creació d’ocupació es manté sòlida al març a Espanya, malgrat les condicions meteorològiques adverses. L’afiliació a la Seguretat Social va augmentar al març en 161.492 persones (un 0,76% intermensual), en línia amb el que és habitual en aquest mes (+0,80% de mitjana el 2014-2019), però una mica per sota de la dada del 2024 (+0,93%), atès que l’any passat la Setmana Santa va caure al març. En termes desestacionalitzats, l’ocupació va anotar una pujada de 23.079 afiliats, el menor augment des del juliol del 2024. Amb això, el creixement en el 1T 2025 se situa en el 0,58% intertrimestral, un ritme molt similar al del trimestre anterior (0,59%). Quant a l’atur registrat, va baixar en 13.311 persones, una xifra una mica inferior a les d’abans de la pandèmia al març (–44.211 de mitjana el 2014-2019) i a la dada de l’any passat (33.405) (vegeu la Nota Breve).

    Espanya: afiliats a la Seguretat Social

    Última actualització: 04 abril 2025 - 14:23

    La taxa d’estalvi de les llars a Espanya va augmentar de manera significativa el 2024. En tot el 2024, la taxa d’estalvi de les llars es va situar en el 13,6% de la renda disponible, per sobre del 12,0% del 2023. Aquest resultat s’explica per un creixement de la renda bruta de les famílies (8,7%) superior al de la seva despesa (7,1%), gràcies, en bona part, al dinamisme del mercat laboral. En el 4T (dada sense acumular), el creixement interanual de la renda bruta disponible, del 7,2%, va ser inferior al de la despesa de les famílies (8,0%), la qual cosa reflecteix el gradual avanç del consum privat en un context de menors tipus d’interès.

    L’AIReF ha dictaminat que no s’incompleix la regla de despesa en pensions acordada amb la Comissió Europea, si bé assenyala que complir-la no garanteix la sostenibilitat del sistema de pensions. La regla de despesa de les pensions contemplava que l’AIReF, al març del 2025, donés una estimació definitiva de l’aportació prevista de les noves mesures d’ingressos. L’AIReF ha quantificat l’impacte de les noves mesures d’ingressos en un 1,4% del PIB el 2022-2050, fet que permetria, segons la regla, dur a terme una despesa en pensions del 14,7% del PIB en aquest horitzó (13,3% de punt de partida, +1,4% de les mesures preses). Atès que l’Informe sobre Envelliment estima una despesa del 14,6% del PIB el 2022-20250, no cal prendre mesures addicionals a curt termini. A més d’avaluar la regla de despesa, l’AIReF ha fet un exercici separat de sostenibilitat dels comptes públics. En particular, alerta que serà necessari augmentar les transferències de l’Estat a la Seguretat Social en 2,4 p. p. del PIB fins al 2050 per finançar la despesa en pensions.

  • Mercats financers
    Els aranzels de Trump desencadenen importants caigudes als mercats

    La forta i generalitzada pujada d’aranzels dels EUA va materialitzar un dels pitjors escenaris amb els quals especulaven els inversors i ha aprofundit l’aversió al risc que ja dominava el mercat des de feia diverses setmanes. El moviment en els diferents actius va reflectir una creixent preocupació per la sostenibilitat del creixement econòmic als EUA mentre les mesures d’inflació esperades als EUA van repuntar en els terminis més curts. Així, els implícits del mercat monetari van passar a descomptar com a més probable quatre baixades de tipus de la Fed el 2025 i una més el 2026, fins a portar el fed funds a l’interval del 3%-3,25%. En el cas del BCE, la forta pujada d’aranzels va suposar una caiguda en les expectatives d’inflació a curt termini, probablement descomptant un major comerç amb les economies asiàtiques i la importació d’una mica de deflació. En aquest context, es va consolidar l’expectativa que el BCE aconsegueixi l’1,75% com a nivell d’arribada aquest 2025. D’altra banda, la rendibilitat del deute sobirà va caure uns 20 p. b. al llarg de tota la corba nord-americana, tot i que sense gran variació en el pendent. Les caigudes de l’acumulat de la setmana a la zona de l’euro són de menor entitat i els diferencials perifèrics es van mantenir pràcticament plans. Quant a les divises, depreciació generalitzada i intensa del dòlar enfront dels seus principals parells, en un moviment que reflecteix tant una certa sortida dels actius nord-americans com els menors tipus reals esperats als EUA a curt termini (els esmentats menors tipus de la Fed i una major inflació). A més de l’apreciació de l’euro (2%), que se situa ja per sobre dels 1,10 dòlars, van destacar igualment les apreciacions del ien i el franc suís, que van actuar com a actius refugi, així com les del pes mexicà (2,1%) i el dòlar canadenc (1,5%), després que les seves economies estiguessin exemptes d’aranzels addicionals. En el mercat de renda variable, les correccions van ser generalitzades als mercats desenvolupats, amb caigudes similars a Europa i els EUA, al voltant del –4%. Els mercats emergents van tenir un millor comportament, amb caigudes una mica més limitades en els índexs xinesos i, en particular, en els llatinoamericans, de manera que l’índex MSCI All Country World va caure un 2,7%. Finalment, en el mercat de matèries primeres, el barril de petroli Brent de referència a Europa va baixar gairebé un 5%, una caiguda similar a la dels metalls industrials, pels dubtes respecte al creixement i la demanda internacional.

    Principals indicadors financers

      3-4-2528-3-25Var. setmanalAcumulat 2025Var. interanual
    Tipus   (punts bàsics)  
    Tipus 3 mesosZona euro (Euribor)2,352,332-37-154
     EUA (Libor)4,284,30-2-3-102
    Tipus 12 mesosZona euro (Euribor)2,312,32-1-15-135
     EUA (Libor)3,954,05-10-23-111
    Tipus 2 anysAlemanya1,952,02-7-13-91
     EUA3,683,91-23-56-97
    Tipus 10 anysAlemanya2,652,73-82829
     EUA4,034,25-22-54-28
     Espanya3,303,36-62411
     Portugal3,193,24-53516
    Prima de risc (10 anys)Espanya65632-4-18
     Portugal545226-13
    Renda variable   (percentatge)  
    S&P 500 5.3975.581-3,3%-8,2%4,8%
    Euro Stoxx 50 5.1135.331-4,1%4,4%0,8%
    IBEX 35 13.19113.309-0,9%14,3%18,9%
    PSI 20 6.9676.9510,2%9,2%10,4%
    MSCI emergents 1.1031.121-1,6%2,5%5,2%
    Divises   (percentatge)  
    EUR/USDdòlars per euro1,1051,0832,1%6,7%2,0%
    EUR/GBPlliures per euro0,8440,8370,8%2,0%-1,6%
    USD/CNYyuans per dòlar7,2827,2620,3%-0,2%0,7%
    USD/MXNpeso per dòlar19,94020,375-2,1%-4,3%20,2%
    Matèries Primeres   (percentatge)  
    Índex global 104,3105,8-1,4%5,6%2,0%
    Brent a un mes$/barril70,173,6-4,7%-6,0%-22,6%
    Gas n. a un mes€/MWh39,240,6-3,4%-19,8%49,6%

    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

     

     

     

     

    Dades previstes del 7 al 13 d'abril del 2025

    Calendari

     

    POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.
  • 1. La fórmula aparent per fer el càlcul va ser aproximadament la meitat de la ràtio entre el dèficit comercial bilateral de cadascun dels països amb els EUA i les importacions dels EUA procedents d’aquest país.