Setmana del 30 d’agost al 5 de setembre del 2021

La inflació a Espanya repunta fins arribar a màxims de gairebé una dècada. La inflació general va pujar fins al 3,3% a l’agost (2,9% al juliol), de la mà d’un nou augment del preu de l’electricitat. En particular, el preu al mercat majorista de l’electricitat va aconseguir una mitjana de 105,9 €/MWh aquest mes, enfront dels 36,2 €/MWh del mateix mes de l’any passat. Per la seva banda, la inflació subjacent va pujar lleugerament fins al 0,7% (0,6% al juliol), situant-se ara més de 2,5 p. p. per sota de la general (vegeu la Nota Breve). En el conjunt de la zona de l’euro, la inflació de l’IPCH també va ser notícia, en augmentar 0,8 p. p. respecte al registre del mes anterior, fins al 3,0%, un nivell no vist des de finals del 2011. A aquest repunt hi va contribuir, principalment, el component dels béns industrials, que va passar del 0,7% al juliol fins al 2,7% a l’agost, possiblement afectat pels colls d’ampolla al costat de l’oferta i per l’augment dels preus intermedis (vegeu la Nota Breve).

Continua la recuperació del mercat laboral espanyol, que encadena quatre mesos amb resultats molt positius. L’afiliació va caure a l’agost en 118.004 persones, però cal tenir en compte que es tracta d’un mes en què hi sol haver destrucció de l’ocupació que es contracta els mesos anteriors per a la temporada estival. Corregint-ne l’estacionalitat, es va produir un augment de l’afiliació de 76.541 persones, fins a 19.477.505, pràcticament el nivell del febrer del 2020. Cal afegir també la reducció dels treballadors afectats per ERTO, i que en acabar agost havien baixat fins les 272.190 persones. D’aquesta manera, la xifra d’afiliats desestacionalitzada neta d’ERTO tot just es troba en 280.000 persones per sota dels nivells previs a la pandèmia (febrer del 2020) i en el que va de tercer trimestre anota un creixement del 3% respecte al trimestre precedent (vegeu la Nota Breve).

Les perspectives de creixement i ocupació a la zona de l’euro segueixen sent molt favorables. Així, per exemple, l’indicador de sentiment econòmic elaborat per la Comissió Europea (l’ISE) va baixar molt moderadament a l’agost, després del màxim del juliol (117,5 vs. 119,0), alhora que les expectatives per a l’ocupació van tornar a millorar i van aconseguir màxims des de novembre del 2018 (112,6 vs. 111,6 al juliol). Aquesta dada corrobora l’escenari de CaixaBank Research d’un creixement del PIB en el 3T que podria ser una mica superior al del 2T (del 2% intertrimestral). En aquest context, els preus van sorprendre a l’alça, amb la inflació IPCH en el 3,0% a l’agost (+0,8 p. p.). (Vegeu la notícia a la Secció d’Economia espanyola per a més detalls).

El mercat laboral nord-americà va decebre a l’agost davant el xoc de la variant Delta. Es van crear 235.000 llocs de treball al mes, substancialment per sota del milió del juliol i de les expectatives de mercat. La menor creació d’ocupació va estar concentrada en el sector de l’oci, clarament afectat pel deteriorament sanitari al llarg de l’estiu. Aquest comportament també s’ha vist reflectit a les enquestes empresarials del sector serveis i en els índexs de confiança dels consumidors d’agost, que han retrocedit respecte als nivells del juliol. Per contra, el sector manufacturer continua mostrant avanços notables en l’activitat, tot i la persistència en els colls d’ampolla. En concret, l’índex ISM de manufactures va augmentar a l’agost (59,5 punts, +0,4 p. p. respecte al juliol), malgrat els problemes persistents en el subministrament d’insums i les dificultats de cobrir vacants. El seu homòleg de serveis va baixar en el mes (–2,4 p. p., fins als 61,7 punts), tot i que encara se situa en una zona expansiva còmoda (vegeu la Nota Breve).

El ritme d’activitat es va recuperar als emergents en el 2T. Tot i l’evolució de la pandèmia, que continua activa en aquests països, diverses economies emergents van experimentar en el 2T 2021 una clara millora de l’activitat. Concretament, a l’Índia, el PIB va passar de créixer un mínim 1,6% interanual en el 1T 2021 al 20,1% en aquest 2T, una xifra que, tot i que està afectada per l’efecte de base, també reflecteix un impacte final de la variant Delta menor del que es temia. Turquia –el PIB de la qual havia crescut un 7,2% interanual en el 1T– va registrar, per la seva banda, un avanç del 21,7% en el 2T. Com en el cas de país asiàtic, la recuperació turca va ser prou intensa per pal·liar les restriccions que es van imposar en part del trimestre (confinament de tres setmanes). Finalment, el PIB del Brasil va créixer un 12,4% interanual, en clara millora amb el –1,0% del trimestre precedent. Les perspectives per als propers trimestres són raonablement positives per als tres països, tot i que en el cas del Brasil preocupa l’augment de confrontació institucional i en el de Turquia, la inflació excessiva (18,9% al juliol).

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.