Castella-la Manxa

• Els 2,1 milions d’habitants de Castella-la Manxa representen el 4,3% del total nacional i la situen com la novena regió més poblada.
• El PIB de la regió (53.929 milions d’euros) és el 3,6% del PIB espanyol i això la situa en el novè lloc entre totes les regions.
• El PIB per capita (25.758 euros) és el quart més baix del país i és un 16,8% inferior a la mitjana. S’observen diferències importants per províncies: el PIB per capita de Toledo és un 22,6% més baix que el de Conca.
• Pel que fa a l’especialització productiva, destaca l’agricultura, que concentra el 8,2% del PIB de la comunitat autònoma, el percentatge més alt de totes les regions. Despunta el seu lideratge en producció de vi, amb una mica més de la meitat del total nacional. També tenen més pes la indústria manufacturera (15,6% en comparació amb un 11,9% a Espanya) i l’extractiva (9,2% en comparació amb un 4,2%). Per contra, els serveis vinculats a la indústria aporten el 19,3% del PIB (en comparació amb un 29,7%).
• Tot i això, les exportacions de béns tenen menys pes que la mitjana espanyola (18,2% del PIB en comparació amb un 25,6%). L’augment important que s’ha registrat en els últims anys reflecteix l’esforç en internacionalització de la regió. El pes sobre el total de les exportacions espanyoles és reduït; amb prou feines arriba al 2,8% l’any 2024 (10.692 milions d’euros): més de la tercera part són productes agroalimentaris, especialment begudes (10,0% del total), amb el vi al capdavant; per darrere se situen els productes químics (10,9%), sobretot farmacèutics, i els aparells elèctrics (7,0%). El 21% de les begudes que Espanya exporta provenen d’aquesta regió.

El 2024 vam estimar que el PIB de Castella-la Manxa va créixer un 2,7%, una mica menys que al conjunt del país (3,2%), afectat, principalment, per la debilitat de l’activitat industrial. Pel costat positiu, van destacar la solidesa del consum, la contribució de la despesa pública, l’embranzida de la construcció –tant la inversió en infraestructures com en habitatge– i la recuperació de la producció agrària un cop superats els efectes de la sequera.

Per al 2025, les previsions de CaixaBank Research apunten a un creixement del PIB del 2,0%, una taxa lleugerament inferior a la del conjunt del país (2,5%). La contenció de la inflació, la reducció dels tipus d’interès i el dinamisme del mercat laboral repercutiran positivament a la despesa de les famílies. A més, la construcció seguirà sent un motor del creixement i es mantindrà la senda positiva de l’activitat agrària. En sentit contrari, destaquen el fre de l’activitat en el sector terciari i l’ajust necessari dels comptes públics.

L’ocupació a Castella-la Manxa està tenint una evolució positiva, tot i que una mica menys dinàmica que al conjunt del país. El 2024, els afiliats van créixer un 1,8% de mitjana (2,4% a Espanya), mentre que a l’inici d’aquest any el ritme s’accelera lleugerament (2,0% interanual al febrer, en comparació amb un 2,4%). L’últim any, la creació d’ocupació en activitats professionals, hostaleria i, sobretot, transport contraresta la caiguda de l’ocupació en subministrament d’energia. Pel que fa a la taxa d’atur, en el 4T 2024 superava els registres per al conjunt del país (11,9%, en comparació amb un 10,6%).

El consum està mostrant en els últims anys una evolució més robusta que la mitjana del país, la qual cosa es reflecteix en les vendes del comerç al detall (en volum): a partir dels bons registres de 2024 (2,5% en comparació amb un 2,1% a Espanya), enguany intensifiquen el creixement fins al 4,9% interanual al gener, un ritme molt superior a la mitjana (2,3%). Aquestes dades positives contrasten amb el prolongat descens que pateixen les matriculacions de turismes, tant el 2024, amb el segon pitjor registre del país (−9,5%, en comparació amb un 7,1%), com en els primers mesos de 2025 (−2,3% interanual fins al febrer, en comparació amb un 8,4%).

El comportament de l’activitat industrial en els últims anys és lleugerament més modest que la mitjana, en un context de debilitament de la demanda global. Així, el 2024, l’IPI, afectat en tots els sectors excepte el de béns d’equipament, va caure un 0,5% davant del creixement del 0,7% per al conjunt d’Espanya. Les primeres dades del 2025 podrien apuntar a una reactivació del sector: al gener, el creixement va ser del 3,5% interanual, davant del retrocés de l’1,0% a escala nacional.

Les exportacions de mercaderies mostren un to més alt que en el conjunt del país. El 2024, van caure un 8,8%, en contrast amb l’estancament a escala nacional, gràcies a l’impuls de les vendes de béns d’equipament (equipament d’oficina i motors, principalment), semimanufactures (pneumàtics i cambres) i aliments (olis, fruites i llegums). A l’inici del 2025, s’intensifica el creixement: 17,5% interanual al gener (−1,2% a Espanya), la millor dada de totes les regions.