A Espanya, l’activitat agroalimentària té una rellevància que va més enllà del seu pes en l’economia. El seu paper estratègic en la competitivitat internacional, en la cohesió territorial i en l’autonomia productiva el converteix en un sector clau. Aquest article analitza la seva capacitat per vertebrar el territori i aprofundeix en la seva importància a nivell autonòmic i provincial i en l’evolució del seu pes relatiu en les últimes dècades. Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Catalunya són les comunitats que més contribueixen al sector agroalimentari espanyol, entre les quals destaca Andalusia pel seu volum d’activitat i pel seu dinamisme recent. A nivell provincial, Almeria, Sevilla i Barcelona se situen com els principals nuclis agroalimentaris del país.
Resultats de la cerca
Espanya ha experimentat, en els últims anys, un augment sostingut de l’emprenedoria empresarial, que ha assolit el seu nivell més alt des del 2012. No obstant això, la creació d’empreses es continua situant per sota de la mitjana europea i persisteixen importants desafiaments estructurals: una elevada mortalitat prematura de les noves empreses, una forta concentració geogràfica de l’emprenedoria i una escassa orientació cap a sectors d’alt valor afegit. Malgrat aquestes febleses, emergeixen senyals encoratjadors als sectors vinculats a la digitalització i a l’economia 4.0. El gran repte és aprofitar aquest focus de dinamisme per aconseguir que més projectes sobrevisquin, es consolidin i s’orientin cap a sectors més productius, de manera que tot això es tradueixi en un creixement econòmic més sòlid, equilibrat i durador.
Les valoracions dels actius immobiliaris comercials es van recuperar de manera significativa al llarg del 2024, impulsades pel gir en la política monetària i pel descens dels tipus d’interès de mercat. La inversió al sector va créixer al voltant del 20% anual, i els segments living, hoteler i retail van registrar un dinamisme especial. De cara al 2025, tot sembla indicar que la major part de les revaloracions ja hauran tingut lloc, atès que els tipus d’interès ja es troben en nivells pròxims al nou equilibri. Així i tot, el sector continuarà atraient oportunitats d’inversió. Espanya s’està posicionant entre les destinacions més atractives per a la inversió internacional en immobiliari comercial, gràcies a uns fonamentals macroeconòmics sòlids que mantindran el seu atractiu al llarg d’enguany.
L’actual conflicte bèl·lic entre l’Iran, els EUA i Israel és un nou xoc d’oferta que torna a tensionar les cadenes globals de valor. Aquest episodi se suma a altres disrupcions recents que ha patit el comerç mundial, com la política aranzelària de l’Administració Trump, la crisi energètica desencadenada arran de la invasió russa d’Ucraïna i la pandèmia de la COVID-19. Així mateix, reforça la necessitat de diversificar els mercats d’aprovisionament, per evitar les grans dependències unilaterals, i d'avançar cap a una major capacitat productiva europea. Aquest missatge adquireix una rellevància especial en àmbits estratègics per al creixement a mitjà i a llarg termini, com la tecnologia, la salut, la defensa i la doble transició verda i digital.
El fort creixement del sector turístic en els darrers anys, juntament amb els nous hàbits de consum després de la pandèmia, ha propiciat una extraordinària recuperació del sector de la restauració espanyola tant en la creació d’ocupació com en la facturació. A més ha aconseguit obtenir un notable reconeixement i prestigi a nivell internacional, alhora que exerceix un paper fonamental al nostre país com a promotor de cohesió social i territorial.
El sector s’orienta cap a una estratègia que diversifiqui l’oferta turística i que abordi les febleses del model tradicional de sol i platja per mantenir la posició de lideratge internacional de la qual gaudeix Espanya en el ranking global de competitivitat.
El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.
El sector agroalimentari espanyol es caracteritza per la seva elevada propensió exportadora: la gamma de productes que exporta és cada vegada més àmplia i arriba a més destinacions. No obstant això, hi ha una altra dimensió que convé tenir en compte: la complexitat exportadora, un concepte que mesura la intensitat de coneixement necessari per produir els béns exportats. Perquè no solament importa exportar molt, sinó també el que s’exporta.
L’optimisme al voltant de la intel·ligència artificial (IA) ha estat un motor fonamental en l’avanç dels índexs borsaris dels EUA en els últims mesos i ha afavorit que l’S&P 500 i el Nasdaq hagin registrat avanços per tercer any consecutiu el 2025. Una part d’aquesta expansió s’explica pel creixement dels guanys de les companyies, tot i que l’S&P 500 s’ha encarit en relació amb aquests guanys. En aquest rally, diversos analistes i inversors han vist reminiscències del que va succeir l’any 2000 amb l’auge d’internet, i s’ha obert el debat sobre si som o no en una bombolla. I, malgrat que respondre aquesta pregunta en temps real és com pretendre desfer un nus gordià amb els dits, en aquest article analitzem com es compara l’S&P 500 d’avui amb el de la bombolla puntcom i com de factibles són les expectatives que sostenen l’escenari actual de valoracions borsàries.
La competitivitat és un factor clau de la prosperitat econòmica d’un país. Els avatars propis del cicle econòmic poden influir més o menys en el creixement econòmic, però, a llarg termini, l’element fonamental que determina la capacitat d’una economia de generar riquesa i prosperitat en un entorn globalitzat és la competitivitat.
La demanda estrangera és un pilar fonamental per explicar la fortalesa de la demanda d’habitatge en l’actual cicle expansiu. Una gran part d’aquesta demanda procedeix d’estrangers que resideixen a Espanya, un col·lectiu que ha anat en augment en els últims anys, durant els quals s’ha produït una arribada notable d’immigrants al nostre país.
Ens trobem en un moment d’extrema fragilitat, on més que mai sembla fonamental evitar una descoordinació entre la política fiscal i la política monetària i minimitzar, així, el risc d’episodis de pànic financer. Que l’incident més recent d’aquest tipus hagi succeït al Regne Unit, un país amb uns mercats profundament líquids i amb una moneda que encara serveix de referència internacional, és, indubtablement, un avís per a navegants que la marea està alta i el cel encapotat.
El 2024, l’economia mundial es va mostrar resilient en un entorn de condicions financeres restrictives i les grans economies internacionals van aconseguir créixer més del que es preveia. En canvi, el 2025 no deixa de presentar-se com un any exigent: al mapa de riscos se li suma l'amenaça d'una major fragmentació econòmica, amb un increment de les barreres comercials i de la incertesa.
La geopolítica continuarà exercint un paper fonamental el 2026, tenint en compte el reordenament del procés de globalització en què està immersa l’economia internacional des de la pandèmia. A més a més, l’economia continuarà exposada a la combinació de les noves tendències de fons (restriccions als moviments comercials i migratoris, auge de la IA, etc.) i els desafiaments a curt termini (escàs espai fiscal, valoracions elevades als mercats financers).
A l’hora de tancar aquest informe, el conflicte al Pròxim Orient continua obert i continua tensionant els preus de l’energia i dels seus derivats. La durada del conflicte serà determinant per avaluar-ne l’impacte econòmic. La regió produeix gairebé el 30% del cru i el 20% del gas mundials, i, a més a més, s’hi localitzen dues de les principals vies marítimes del món: els estrets d’Ormuz i de Bab el-Màndeb (al mar Roig). Pel que fa al gas, a més a més, és un input clau en la producció de fertilitzants i d’heli, fonamental per a la producció de semiconductors. Així mateix, existeixen elements que poden pressionar per accelerar una sortida del conflicte, com la pèrdua de popularitat de Trump (que pot passar-li factura a les mid-term) o l’elevat cost econòmic de la guerra. Atesa la incertesa de l’entorn, les nostres previsions econòmiques s’ancoren en els preus de l’energia cotitzats als mercats.
El mapa de riscos és exigent, i, a més de la prevalença de les disrupcions geopolítiques, els mercats financers han mostrat sensibilitat a les promeses, als dubtes i a les transformacions de la intel·ligència artificial (IA) i a la sostenibilitat del deute públic.
Des del mínim assolit al març de l’any passat, el principal índex de la borsa nord-americana ha pujat, amb escasses pauses, al voltant del 70%. En les últimes setmanes, el rally ha anat acompanyat, en certs segments de les borses nord-americanes, de dinàmiques que han recordat esdeveniments seguits d’ajustos borsaris importants en el passat. S'està desconnectant la borsa nord-americana dels fonamentals econòmics?
Analitzem com ha evolucionat la riquesa de les famílies europees, comparant els principals països, arran de la nova estadística experimental publicada pel Banc Central Europeu.
Perspectives cautelosament optimistes per a l’economia internacional, però amb un mapa de riscos exigent. Els EUA destaquen entre les economies avançades, mentre que la zona de l’euro encara no deixa enrere la feblesa de la seva activitat. D’entre els emergents, el creixement de l’Índia encapçala els BRICS, amb la Xina baixant al gran grup.
Des del començament del 2018, l’Administració Trump ha adoptat un to més bel·ligerant en l’àmbit comercial: per exemple, entre altres accions, ha augmentat els aranzels sobre les importacions xineses per valor de 250.000 milions de dòlars, ha inclòs Huawei dins la llista d’empreses que necessiten l’aprovació governamental en la compra de tecnologia nord-americana i estudia mesures sobre les importacions del sector automobilístic.