El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.
Resultats de la cerca
El sector agroalimentari espanyol es caracteritza per la seva elevada propensió exportadora: la gamma de productes que exporta és cada vegada més àmplia i arriba a més destinacions. No obstant això, hi ha una altra dimensió que convé tenir en compte: la complexitat exportadora, un concepte que mesura la intensitat de coneixement necessari per produir els béns exportats. Perquè no solament importa exportar molt, sinó també el que s’exporta.
Des del començament del 2018, l’Administració Trump ha adoptat un to més bel·ligerant en l’àmbit comercial: per exemple, entre altres accions, ha augmentat els aranzels sobre les importacions xineses per valor de 250.000 milions de dòlars, ha inclòs Huawei dins la llista d’empreses que necessiten l’aprovació governamental en la compra de tecnologia nord-americana i estudia mesures sobre les importacions del sector automobilístic.
La demanda estrangera és un pilar fonamental per explicar la fortalesa de la demanda d’habitatge en l’actual cicle expansiu. Una gran part d’aquesta demanda procedeix d’estrangers que resideixen a Espanya, un col·lectiu que ha anat en augment en els últims anys, durant els quals s’ha produït una arribada notable d’immigrants al nostre país.
El 2024, l’economia mundial es va mostrar resilient en un entorn de condicions financeres restrictives i les grans economies internacionals van aconseguir créixer més del que es preveia. En canvi, el 2025 no deixa de presentar-se com un any exigent: al mapa de riscos se li suma l'amenaça d'una major fragmentació econòmica, amb un increment de les barreres comercials i de la incertesa.
Analitzem com ha evolucionat la riquesa de les famílies europees, comparant els principals països, arran de la nova estadística experimental publicada pel Banc Central Europeu.
Perspectives cautelosament optimistes per a l’economia internacional, però amb un mapa de riscos exigent. Els EUA destaquen entre les economies avançades, mentre que la zona de l’euro encara no deixa enrere la feblesa de la seva activitat. D’entre els emergents, el creixement de l’Índia encapçala els BRICS, amb la Xina baixant al gran grup.
Les polítiques públiques juguen un paper fonamental perquè els avanços tecnològics aflorin i es difonguin al conjunt de l’economia. De la difusió de la tecnologia i del paper de les polítiques públiques en aquesta propagació tracta aquest article.
Des del mínim assolit al març de l’any passat, el principal índex de la borsa nord-americana ha pujat, amb escasses pauses, al voltant del 70%. En les últimes setmanes, el rally ha anat acompanyat, en certs segments de les borses nord-americanes, de dinàmiques que han recordat esdeveniments seguits d’ajustos borsaris importants en el passat. S'està desconnectant la borsa nord-americana dels fonamentals econòmics?
Ens trobem en un moment d’extrema fragilitat, on més que mai sembla fonamental evitar una descoordinació entre la política fiscal i la política monetària i minimitzar, així, el risc d’episodis de pànic financer. Que l’incident més recent d’aquest tipus hagi succeït al Regne Unit, un país amb uns mercats profundament líquids i amb una moneda que encara serveix de referència internacional, és, indubtablement, un avís per a navegants que la marea està alta i el cel encapotat.
La inversió és una variable fonamental que determina la capacitat productiva, contribueix a l’avanç de la productivitat i del creixement econòmic i sustenta l’augment de la riquesa a mitjà termini. Així, cal destacar positivament el funcionament recent de la inversió portuguesa, que venia exhibint una dinàmica favorable des del 2016 i que s’ha mostrat resilient durant la pandèmia.
La competitivitat és un factor clau de la prosperitat econòmica d’un país. Els avatars propis del cicle econòmic poden influir més o menys en el creixement econòmic, però, a llarg termini, l’element fonamental que determina la capacitat d’una economia de generar riquesa i prosperitat en un entorn globalitzat és la competitivitat.
L’any 2024, l’economia espanyola ha exhibit un creixement generalitzat de tots els sectors d’activitat, amb poques excepcions: s’ha reduït el nombre de sectors en feblesa i que han augmentat els sectors en expansió, gràcies a l’absorció progressiva dels forts xocs que n’han afectat l’evolució en els últims anys.
L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer divers, exportador i de productivitat elevada. No obstant això, el teixit empresarial està encara molt atomitzat si es compara amb la indústria alemanya, un referent a nivell europeu. Augmentar la dimensió empresarial i impulsar la productivitat de les empreses, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies digitals, per avançar cap a la Indústria 4.0, són les claus per continuar incrementant la competitivitat d’un sector fonamental per a l’economia i per al sector exterior espanyol. Així mateix, el sector ha d’evolucionar cap a un model industrial més sostenible: només les empreses que escometin la transició energètica amb èxit podran competir en un nou entorn en què la sostenibilitat serà un requisit imprescindible per continuar operant al mercat.
Malgrat la COVID-19, a la majoria d’economies avançades, els preus de l’habitatge van experimentar un repunt el 2020, vinculat, en gran part, a les polítiques fiscals i monetàries expansives introduïdes per reactivar l’activitat econòmica
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.
La sequera extrema i l’augment dels costos han format una tempesta perfecta que no ha aconseguit reduir l’elevat dinamisme de les exportacions agroalimentàries espanyoles dels últims anys. La reculada del volum d’exportacions que ha patit el sector, que s’ha vist compensada per l’augment de preus, és fruit d’una conjuntura adversa: els diferents indicadors de competitivitat es mostren resilients i les quotes als mercats mundials mantenen un comportament molt favorable. Així i tot, el sector ha de continuar invertint per aconseguir una producció encara més digitalitzada, sostenible i competitiva, una qüestió de vital importància davant l’enorme repte que representa el canvi climàtic per al nostre país.
Els turistes que repeteixen visita gasten més per dia i tenen estades més llargues, cosa que els converteix en crucials per al sector turístic. Tot i això, el canvi climàtic posa en risc la seva fidelització, tal com hem constatat després d’analitzar les dades de pagaments amb targetes estrangeres dels turistes internacionals que van visitar Espanya en temporada alta el 2022 i el 2023.
La pandèmia del coronavirus va agafar el món per sorpresa i va paralitzar el turisme internacional gairebé per complet. Les primeres etapes d’una certa recuperació passen per la reinstauració de la connectivitat entre els països emissors i les destinacions turístiques que hagin controlat l’expansió del nou coronavirus. No obstant això, el sector haurà d’emprendre una transformació profunda i ràpida per adaptar-se a un nou perfil de turista internacional post-COVID-19, molt més preocupat per rebre un servei personalitzat, flexible i, sobretot, més segur.
Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.