Resultats de la cerca

El sector agroalimentari afronta el 2026 des d’una posició més sòlida que en anys recents, amb el suport de la normalització progressiva de l’activitat agrària, de la moderació de la inflació alimentària i de la resiliència de la indústria de l’alimentació. No obstant això, l’escenari continua sent exigent. Malgrat que la situació hídrica ha millorat de forma notable, els fenòmens meteorològics extrems continuen guanyant rellevància i eleven la incertesa sobre les collites. Al mateix temps, la guerra a l’Iran introdueix noves pressions sobre els costos energètics i sobre els fertilitzants, en un context internacional que continua marcat per les tensions comercials i per una evolució menys favorable de les exportacions.

L’economia espanyola continua sorprenent a l’alça el 2025, amb un creixement sòlid i equilibrat impulsat per la inversió i el consum privat. Aquest dinamisme també s’observa amb claredat en els seus sectors d’activitat: del total dels 22 analitzats en aquest informe, 16 se situen el 2025 en plena fase expansiva, en comparació amb els només dos de 2023. Destaca pel seu vigor la indústria, amb un creixement liderat per les seves branques extractiva, química, farmacèutica i de refineria, gràcies a una elevada inversió, als guanys de productivitat i a l’adaptació a la transició energètica. També destaquen positivament la construcció i les activitats immobiliàries, impulsades per la demanda residencial. Tot i que alguns sectors com la indústria tèxtil o de la fusta s’enfronten a reptes estructurals, el conjunt de l’economia avança cap a una fase de creixement més sostenible i diversificada. Aquest entorn, marcat pel bon to del mercat laboral, la baixada de tipus d’interès i l’impuls dels fons europeus, reforça la resiliència del teixit productiu espanyol davant d’un marc internacional ple de desafiaments.

El mercat residencial espanyol va tancar el 2025 amb una activitat excepcionalment elevada i va superar les 714.000 transaccions, el registre més alt des del 2007. La fortalesa de la demanda –impulsada pel creixement poblacional, per la millora del poder adquisitiu i per unes condicions financeres favorables– va sostenir una activitat elevada, sobretot en el primer semestre. No obstant això, pel costat de l’oferta, persisteixen importants limitacions: malgrat l’augment dels visats, la construcció de nous habitatges continua sent insuficient per cobrir la creació de noves llars. Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda exerceix una forta pressió a l’alça sobre els preus, que s’acceleren de forma generalitzada, en particular a les zones més dinàmiques i turístiques. De cara al 2026‑2027, es preveu una estabilització de les transaccions en nivells elevats i una millora gradual de l’oferta, tot i que continuarà sent insuficient, de manera que els preus continuaran pujant, tot i que ho faran a un ritme menys intens.

L’economia espanyola encara aquest any i el següent amb un sòlid impuls expansiu, basat en una demanda interna robusta i en avantatges diferencials davant dels seus principals socis europeus. Malgrat un context internacional complex, preveiem un creixement del PIB del 2,9% el 2025 i del 2,1% el 2026, amb el suport, entre altres factors, d’una situació financera del sector privat globalment favorable perquè el consum i la inversió segueixin creixent de forma dinàmica, del creixement demogràfic i d’uns costos energètics relativament més competitius. L’anàlisi sectorial revela també un cicle expansiu àmpliament transversal, que abasta des dels sectors més puixants, com la construcció o la indústria farmacèutica, fins als que avançaran a un ritme més moderat, com el tèxtil i l’automobilístic.

Segons les estimacions de CaixaBank Research, Espanya ha acumulat un dèficit d’habitatge, que ja supera les 730.000 unitats, a conseqüència d’una intensa creació de llars i d’una resposta insuficient en la construcció d’obra nova. En aquest article, revisem la magnitud d’aquest desajustament i el seu impacte sobre l’evolució recent dels preus de l’habitatge, que mostren una tensió creixent a bona part del territori. Observem també que la promoció d’obra nova no avança, precisament, a les regions on el desfasament entre l’oferta i la demanda és més intens, la qual cosa agreuja els desequilibris i prolongarà les pressions sobre els preus. Finalment, examinem els factors que limiten la reactivació de l’oferta (des de l’augment dels costos de construcció fins a les restriccions normatives i a la falta de sòl finalista, passant pels problemes d’infraestructures) i anticipem una escassa millora a curt termini de la capacitat del sector per atendre les necessitats actuals d’habitatge.

In the last session of last week, European shares and the S&P 500 scaled new peaks while yields on U.S., Japanese and euro area government debt fell as investors embraced the easy monetary policies of major central banks.

Volatility increased in the first session of the week as investors pondered over worsening pandemic dynamics. Stocks were mixed, advancing moderately in the U.S. and in emerging Asia while retreating across euro area core and peripheral countries.