Resultats de la cerca

Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.

A partir de dades anonimitzades i d’agregats de pagaments amb targetes als TPV de CaixaBank, hem analitzat si es registren canvis en la despesa turística i hem observat que les zones més càlides del país van tenir un creixement de la despesa turística més lenta entre les temporades altes del 2019 i del 2023. També analitzem com canvia el patró de despesa dels turistes durant les onades de calor.

La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit  una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.

La despesa turística procedent dels EUA evidencia una desacceleració clara des del final del 2024. Aquest alentiment reflecteix, en part, la normalització del creixement del turisme després de la pandèmia i factors macroeconòmics com l’apreciació de l’euro enfront del dòlar i el deteriorament de les perspectives de creixement de l’economia nord-americana. No obstant això, atès que aquests factors solen operar amb un cert retard, és probable que l’alentiment respongui també a un augment de la incertesa sobre la política econòmica i comercial dels EUA, que estaria començant a afectar la propensió dels nord-americans a viatjar a Espanya. Tenint en compte que és un mercat que, el 2024, va representar el 4,6% de les arribades i el 7,1% de la despesa turística internacional a Espanya, la seva desacceleració pot arribar a restar prop d’1 p. p. al creixement del PIB turístic el 2025. Algunes zones del país, com les àrees urbanes no costaneres, es podrien veure més afectades per l’elevat pes de la despesa turística nord-americana. Ara com ara, la major desacceleració s’està observant a les zones rurals, on el pes del turista nord-americà és menor.

L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.

Els actius immobiliaris comercials han tingut un comportament excel·lent en la primera meitat de l’any 2022. Però aquesta situació està canviant ràpidament arran del fort augment dels tipus d’interès que està duent a terme el BCE per frenar l’avanç de la inflació. Tot sembla indicar que les oficines seran els actius que poden patir un major ajust de valoració, ja que compten amb unes rendibilitats més estretes. El retail, les valoracions del qual acumulen diversos anys d’intens ajust, podria tenir ara un comportament més estable que la resta dels segments. En canvi, els actius logístics, el producte estrella en els últims temps, per l’auge de l’e-commerce, podria mostrar una major sensibilitat al deteriorament de l’entorn macroeconòmic. Finalment, posem el focus en el segment co-living, que, recentment, està despertant molt l’interès dels inversors, en especial en el cas del senior living, un segment amb possibilitats molt positives si tenim en compte les perspectives demogràfiques, que faran costat a la demanda a mitjà i a llarg termini, i l’escassa oferta actual.

L’enduriment de les condicions financeres entre el 2022 i el 2023 va truncar la tendència ascendent del preu de l’habitatge a la gran majoria de mercats residencials de les principals economies avançades. Malgrat que s’observen diferències significatives entre països, en conjunt, es pot afirmar que, tenint en compte la rapidesa i la intensitat de la pujada dels tipus d’interès, el preu de l’habitatge ha resistit força bé l’enduriment de les condicions financeres. Aquesta evolució, millor del que s’havia previst, posa de manifest no solament la fortalesa de la demanda d’habitatge, sinó també l’escassetat d’oferta en aquest moment del cicle. Les restriccions reguladores per augmentar l’oferta i la falta d’inversió pública a la gran majoria de països de l’OCDE estarien agreujant els problemes d’accessibilitat a l’habitatge als mercats que estan experimentant una major demanda, com les grans ciutats.

A partir de les dades internes de CaixaBank sobre els imports dels rebuts de lloguer, construïm indicadors sobre l’evolució recent del preu del lloguer de l’habitatge a nivell provincial i per als municipis més grans. Els resultats obtinguts mostren que el preu del lloguer ja evidenciava una tendència generalitzada de desacceleració abans de l’arribada de la pandèmia i que l’esclat de la crisi sanitària va estendre les correccions a la major part de províncies i de municipis, amb descensos especialment acusats en els lloguers amb imports més baixos i en els municipis més turístics.

La crisi sanitària causada per la COVID-19 ha representat un xoc sense precedents per al sector turístic espanyol. Els indicadors de demanda confirmen que l’aturada durant els mesos de confinament ha estat total, tant per al turisme internacional com per al turisme domèstic. El final de l’estat d’alarma i la recuperació de la mobilitat internacional a la UE han estat un revulsiu per a la reactivació dels fluxos de turistes a Espanya. De cara als propers mesos, les perspectives apunten a una recuperació relativament ràpida del turisme domèstic i més gradual de l’estranger, tot i que la delicada situació sanitària serà un focus molt viu d’incertesa.

El encarecimiento de los precios energéticos a lo largo de 2021 como consecuencia de la confluencia de un intenso repunte en la demanda global de energía (debido a la reactivación del ciclo económico) y cierta debilidad de la oferta (debido a problemas geopolíticos y del cambio del modelo energético hacia los combustibles no fósiles) han provocado un shock energético mundial. En 2022, el contexto geopolítico está añadiendo presión adicional sobre los precios internacionales del gas y del petróleo, lo que podría incrementar el impacto, ya relevante, de la factura energética sobre la industria española. En este artículo tratamos de conocer el impacto concreto del encarecimiento energético en la industria manufacturera, analizando qué subsectores están viéndose más afectados y en qué medida están expuestos a presiones más sostenidas sobre los precios de la energía. 

L’economia espanyola va créixer el 5,0% el 2021, un registre elevat en termes històrics, tot i que lleugerament per sota del que s’esperava, tenint en compte que, al començament d’enguany, es preveien taxes de creixement del PIB més pròximes al 6,0%. Diversos factors, tant interns com externs, han restat vigor a aquesta reactivació de l’economia. Entre els interns, destaca una activació del programa NGEU una mica més lenta del que es preveia, que s’ha traduït en una recuperació modesta de la inversió. Entre els factors externs, destaquen l’encariment dels costos energètics i els problemes en les cadenes globals de subministraments, tots dos agreujats de manera significativa per la guerra a Ucraïna.

Segons el nou Indicador Sectorial de CaixaBank Research, les branques més intensives en energia de la indústria manufacturera i el sector agroalimentari són les que més van patir l’any 2023. A la banda oposada, hi trobem l’hostaleria i la automoció, que van mantenir una bona evolució.

Els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, però l’alça acumulada des del 2019 és significativa i ha fet augmentar el pes de la despesa en alimentació en la cistella de consum de les llars espanyoles. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, de cara als propers trimestres, hauria de continuar propiciant la moderació de les pressions inflacionistes sobre els aliments.

Inauguramos el curso económico de la mano de nuestro director de Economías y Mercados Internacionales, José Ramón Díez, a quien siempre es un lujo escuchar. Con él hablamos largo y tendido sobre las tormentas veraniegas que azotaron los mercados financieros y la situación de las principales economías desarrolladas, deteniéndonos en Alemania, la ambiciosa agenda de reformas del Informe Draghi, las implicaciones de cambio de tendencia de la política monetaria a raíz de las bajadas de tipos del BCE y de la Fed, y la carrera electoral a la Casa Blanca. Sin olvidarnos de España, cuyo crecimiento sorprende otro trimestre más.

También disponible en: YouTube Music

Es tradición por estas fechas hacer balance de lo vivido e intentar vislumbrar lo que está por venir. A eso precisamente es a lo dedicamos el episodio de noviembre: a esbozar las líneas maestras que marcarán la economía y los mercados financieros en 2025. La tarea no es sencilla en un contexto de marcada incertidumbre geopolítica, y con la llegada de Trump a la presidencia de los Estados Unidos. José Ramón Díez, nuestro director de Economías y Mercados Internacionales, nos ayudará a entender en qué momento estamos y cuáles son los desafíos a los que nos enfrentamos.

También disponible en: YouTube Music | Apple Podcasts