L’encariment de l’energia i el seu impacte sobre la indústria manufacturera: quins sectors afecten més?

El encarecimiento de los precios energéticos a lo largo de 2021 como consecuencia de la confluencia de un intenso repunte en la demanda global de energía (debido a la reactivación del ciclo económico) y cierta debilidad de la oferta (debido a problemas geopolíticos y del cambio del modelo energético hacia los combustibles no fósiles) han provocado un shock energético mundial. En 2022, el contexto geopolítico está añadiendo presión adicional sobre los precios internacionales del gas y del petróleo, lo que podría incrementar el impacto, ya relevante, de la factura energética sobre la industria española. En este artículo tratamos de conocer el impacto concreto del encarecimiento energético en la industria manufacturera, analizando qué subsectores están viéndose más afectados y en qué medida están expuestos a presiones más sostenidas sobre los precios de la energía. 

Contingut disponible en
p10
La indústria manufacturera, gran consumidora d’energia

En primer lloc, hem de considerar com consumeixen energia els diferents sectors i agents de l’economia espanyola. L’enquesta de fluxos físics de l’energia proporciona informació útil sobre el consum d’energia, desagregat per tipus d’energia i per sector d’activitat. En aquest cas, s’analitza el consum d’energia elèctrica, de gas natural i de petroli, que són els tres productes que, en la conjuntura actual, estan experimentant els majors increments de preus.7 Tal com es reflecteix als gràfics de la pàgina següent, el conjunt de la indústria manufacturera destaca per ser el principal consumidor d’energia d’aquestes tres fonts, ja que suma una mica més de la meitat de l’energia total, molt per davant de les indústries de subministrament d’energia, que consumeixen el 64% del gas natural consumit a Espanya per a la generació d’electricitat, i de les llars, consumidores del 26% de l’energia elèctrica. Altres sectors de gran importància en l’economia espanyola, com el canal HORECA, molt vinculat a un sector clau com és el sector turístic, o el transport de mercaderies, gran consumidor de derivats del petroli, queden molt lluny del consum energètic de la indústria manufacturera. Això ens ajuda a comprovar que, efectivament, el consum energètic de la indústria és molt elevat i que, per tant, els preus de l’energia són claus per al seu desenvolupament.

  • 7. Segons l’índex de preus industrials (INE) del febrer del 2022, el preu del subministrament de gas va créixer el 99% interanual; el de productes de refinatge de petroli, el 59%, i el de subministrament d’electricitat, el 62%.

Consum energètic de petroli, de gas i d’electricitat de les empreses i de les llars

Última actualització: 21 abril 2022 - 13:31

Consum de la indústria manufacturera en funció del tipus d’energia

Última actualització: 21 abril 2022 - 13:33
p12

El consum de les tres fonts d’energia –petroli, gas i electricitat– no és homogeni dins el sector. Per exemple, pel que fa al petroli total consumit a la indústria manufacturera, el 95% recau sobre la pròpia indústria de refinatge del petroli, que l’utilitza, principalment, com a input en la seva producció per generar derivats (dos terços del seu consum és petroli cru). Aquesta característica no es dona a la resta dels sectors manufacturers, de manera que l’exposició de cada sector als preus de les tres utilities és molt diferent. Així es mostra al gràfic de la pàgina següent, on es pot observar que hi ha una gran variabilitat en el tipus de productes energètics que consumeix cada indústria, tot i que sí que existeix una major presència d’indústries més intensives en consum d’energia elèctrica. També destaquen algunes indústries on es consumeixen més altres productes energètics, com és el cas de la indústria del plàstic, amb un gran pes de l’energia tèrmica, o els casos de la indústria dels mobles, de la fustera i de la del paper, on destaca el consum de fusta amb finalitats energètiques (és a dir, la crema de residus de fusta) i productives.

Hi ha una gran variabilitat en el tipus de productes energètics que consumeix cada indústria, tot i que sí que hi ha una major presència d’indústries més intensives en consum d’energia elèctrica.

p13
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
L’alça dels preus de l’energia pressiona els preus de producció

L’ús intensiu de productes energètics ha deixat la indústria manufacturera molt exposada al xoc energètic actual. Un dels principals efectes d’aquest xoc ha estat la translació als preus de la producció industrial per part d’alguns subsectors que han mostrat una certa capacitat per apujar els preus dels productes arran d’aquest augment dels seus costos. Així, l’índex de preus industrials (IPRI), que elabora mensualment l’INE, va registrar un increment del 10% el 2021 en els preus de la indústria manufacturera, la taxa més elevada des del 1985. A més a més, les taxes interanuals van presentar una tendència clarament alcista al llarg de l’any, en línia amb la intensificació del xoc energètic en els mesos més recents, i van tancar el desembre amb un avanç del 15,5%. Cal assenyalar que aquest repunt de preus industrials s’està donant a escala global, de manera que no s’ha traduït en una pèrdua preocupant o significativa de competitivitat internacional de la indústria espanyola.

El refinatge, la metal·lúrgica i la química han estat les indústries que han experimentat un major repunt en els preus dels seus productes.

No obstant això, per comprendre bé quin és l’impacte del xoc energètic sobre cada indústria, no n’hi ha prou amb saber quins tipus d’energia consumeixen. Cal també analitzar el pes que té el consum d’energia dins la seva estructura de costos. Per analitzar-ho, utilitzem les taules d’origen-destinació (taules input-output) que elabora l’INE, amb les quals podem calcular quina porció dels ingressos de cada indústria es dedica a pagar els consums intermedis d’energia, desagregats per branques industrials.8

  • 8. Les estadístiques de les taules input-output de l’INE corresponen a l’any 2018. Per a aquesta anàlisi, es consideren els productes: coc i productes del refinatge de petroli, consum d’energia elèctrica, vapor i aire condicionat i consum de gas manufacturat.
La indústria auxiliar de la construcció, la metal·lúrgia, la fabricació de paper i el refinatge són els majors consumidors d’energia

Els resultats d’aquesta anàlisi apunten al fet que la despesa en inputs energètics representa el 4,1% dels ingressos totals de la indústria manufacturera (producció a preus de venda). A priori, aquesta xifra no evidenciaria que l’energia és un factor de producció que arrossega una part excessiva dels recursos del sector. No obstant això, hi ha cinc branques industrials (la química, la metal·lúrgia, la petroliera, la paperera i l’auxiliar de la construcció) que sí que presenten una dependència de l’energia relativament elevada, que va del 7,2% (la química) al 13,6% (la d’auxiliar de la construcció). Aquestes indústries més exposades van estar més pressionades per incrementar els preus de venda de la seva producció arran de les alces en els preus de l’energia viscudes el 2021, tal com es pot observar al gràfic de dispersió, on, si excloem el cas de la indústria auxiliar de la construcció, la correlació positiva entre l’increment dels preus industrials i el pes del consum energètic és molt clara. En el cas concret de la indústria auxiliar de la construcció (fabricants de ciments i d’altres minerals no metàl·lics), la gran exposició a l’energia no s’ha transmès als preus perquè una bona part de les vendes del sector es van efectuar amb preus pactats al començament del 2021, tot i que, de cara al 2022, l’increment de preus de venda s’hauria de fer efectiu.

Pes del consum energètic

Última actualització: 21 abril 2022 - 13:34
p15
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

Malgrat que aquest exercici és molt il·lustratiu, el context que estem vivint el 2022, amb les pressions que genera la guerra a Ucraïna sobre els preus de l’energia, ens empeny a fer un pas més a l’hora d’entendre les pressions que podria patir cada sector industrial per incrementar els preus, sacrificant una part de la demanda i buscant salvaguardar els seus marges. Per aquest motiu, fem una anàlisi de la sensibilitat dels resultats econòmics del sector a un increment dels preus del subministrament de gas, de l’electricitat i dels preus del petroli a Espanya. Així, ja no solament tenim en compte el pes de l’energia en els factors de producció, sinó també el pes que té en l’estructura de costos total, inclosa la remuneració dels assalariats. Per fer-ho, creuem els resultats de l’exposició al consum d’energia que hem extret amb anterioritat de les taules input-output amb les dades de comptabilitat nacional de cada indústria disponibles per a l’any 2019. Això ens permet analitzar com variaria l’excedent brut d’explotació (EBE) de cada indústria en un escenari d’increment de costos, a causa de l’increment del de l’energia, en el cas hipotètic que no ajustessin els preus de venda.9 En concret, per a aquest exercici, assumim un increment anual dels preus de l’energia del 50% en gas, en petroli i en electricitat, similar a l’observat el 2021.10

  • 9. L’excedent brut d’explotació és igual a la producció a preus de mercat menys el total del cost dels consums intermedis, de la remuneració dels assalariats i del pagament net d’impostos. Es pot prendre com una aproximació dels beneficis del sector.
  • 10. Al final del 2021, l’augment dels preus de l’energia a Espanya va ser del 60% del petroli (Brent), del 47% i del 53% en els preus de comercialització del gas i de l’electricitat, respectivament.

Sensibilitat de l’excedent brut d’explotació

Última actualització: 21 abril 2022 - 13:38

Segons els nostres resultats, en l’escenari d’increment dels preus energètics definit, l’EBE de la indústria manufacturera cauria el 17% si no s’ajustessin els preus als preus de venda, la qual cosa revela que la indústria pateix una pressió evident dels preus de l’electricitat, del gas i del petroli sobre els seus marges i, per tant, sobre els seus preus de venda. Tal com s’observa al gràfic de la pàgina anterior, els sectors més exposats als preus de l’energia identificats amb anterioritat també pateixen importants pressions sobre l’EBE. En aquest cas, la indústria més destacada és la del refinatge de petroli, que, si no transmet el xoc als preus de venda, veuria com els marges passarien a ser negatius (caiguda de més del 100% de l’EBE), la qual cosa indica la necessitat de la indústria d’ajustar preus al màxim davant els canvis en els preus del gas i del petroli, quelcom que, d’altra banda, és capaç de fer gràcies a la baixa elasticitat de la seva demanda. A més de constatar que l’impacte mitjà és elevat, una de les conclusions clau d’aquesta anàlisi és que només un terç dels sectors industrials revela una sensibilitat continguda dels seus beneficis a un enduriment dels preus energètics, amb el cas de la indústria farmacèutica com a sector menys exposat als costos de l’energia.

Només un terç dels sectors industrials revela una sensibilitat continguda dels seus beneficis a un enduriment dels preus energètics.

En balanç, sembla clar assenyalar que la indústria manufacturera està apreciablement exposada a increments en els preus de l’energia. Segons la nostra anàlisi, la indústria metal·lúrgica, la química i el refinatge (el 12% de la producció manufacturera a Espanya) són indústries molt exposades al xoc energètic, les quals, a més a més, aprofitant que gaudeixen de demandes relativament inelàstiques a curt i a mitjà termini, són les que més estan repercutint l’encariment de la factura energètica actual en els preus de venda.

D’altra banda, hi ha un seguit d’indústries on l’encariment dels productes energètics té un gran impacte sobre els seus beneficis i que encara no han repercutit aquests costos més elevats en els preus, però que esperem que ho facin al llarg d’enguany. Es tractaria de sectors com la indústria auxiliar de la construcció (de fet, és una reivindicació freqüent del sector), la fustera i la paperera. En aquest cas, aquests sectors representen entre el 20% i el 25% del total de l’activitat de la indústria manufacturera.

A l’extrem oposat, hi ha les indústries en què el consum energètic sembla una mica menor, com poden ser els casos de la fabricació de productes electrònics i informàtics, de la indústria farmacèutica o de la indústria tèxtil, entre d’altres. En aquest cas, les pressions sobre els preus de l’energia no haurien d’impactar de manera directa sobre els preus de venda d’aquestes indústries, tot i que es pot esperar que hi hagi un cert efecte contagi, a causa de l’encariment d’altres productes intermedis industrials que provinguin d’indústries més afectades pels preus de l’energia.

p18