Sandra és la directora del Departament d’Estratègia bancària a l’Àrea de Planificació Estratègica i Estudis. Doctora en Economia i Màster en Economia Matemàtica i Econometria per la Toulouse School of Economics, la seva tasca a CaixaBank s’ha desenvolupat també al Departament d’Innovació i Transformació Digital. Abans d’incorporar-se al banc va treballar a Endesa i al Departament d’Economia de la IESE Business School. Les seves principals àrees d’estudi comprenen els sistemes bancaris espanyols i internacionals, la regulació financera i l’impacte de la digitalització i les noves tecnologies en l’entorn competitiu bancari.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
728 resultats per a Viable rate mortgage
Avui publiquem el Diagnòstic Estratègic de Navarra, el volum número XV de la nostra Col·lecció Comunitats Autònomes, per analitzar les fortaleses i oportunitats, i les debilitats i amenaces a què s'enfronta la Comunitat Foral.
Avui publiquem el Diagnòstic Estratègic de l’Economia d’Astúries, el volum número XVI de la nostra Col·lecció Comunitats Autònomes, per analitzar les fortaleses i oportunitats, així com les debilitats i amenaces a què s’enfronta el Principat.
Hoy presentamos el Diagnóstico Estratégico de Castilla y León, el XVII y último volumen de nuestra Colección Comunidades Autónomas, para analizar las fortalezas y oportunidades, así como las debilidades y amenazas a las que se enfrenta la región castellano-leonesa.
Malgrat ser el major consumidor mundial de primeres matèries, la Xina no disposa d'alguns materials essencials i despèn en gran mesura de les importacions, especialment de petroli, gas natural, coure, alumini i níquel. Per fer front a aquesta dependència, el país ha implementat una estratègia a llarg termini que inclou l'acumulació de reserves estratègiques, cosa que podria afectar els preus globals de les primeres matèries.
Ariadna és lead economist al Departament de Planificació Estratègica. Màster en Economia i Finances per la Barcelona Graduate School of Economics, abans d’incorporar-se al Departament d’Estratègia bancària va treballar com a economista a la Direcció d'Estudis i, abans d'això, com a assistent d’investigació al Departament de Relacions Internacionals i Europees, Divisió d’Anàlisi de Política Internacional, al Banc Central Europeu, a Frankfurt. Les seves àrees d’estudi comprenen principalment el sistema bancari espanyol i portuguès, amb focus en els volums de negoci.
Léopold és analista al Departament de Planificació Estratègica. Graduat del programa Analysis and Policy in Economics de la Paris School of Economics, després d’haver estudiat a les universitats de Panthéon-Sorbonne i de Toronto. Abans d’incorporar-se a CaixaBank, Léopold va tenir diverses experiències tant a Europa com a Amèrica Llatina: va ser periodista econòmic al diari financer francès Les Echos i va treballar com a economista a l’ambaixada de França a Buenos Aires i com a economista d’Europa del Sud del Grup Crédit Agricole. A Madrid, ha coordinat el seguiment macrofinancer llatinoamericà a Telefónica i, més recentment, a Mutua Madrileña, on també s’encarregava de l’anàlisi de la política monetària i del sector financer espanyol. Dins l’equip de Planificació Estratègica, les seves àrees d’estudis principals comprenen el seguiment de l’escenari macrofinancer espanyol i de les tendències que poden afectar l’oferta i la demanda de serveis financers.
Enric és el Director de Planificació Estratègica i Estudis, i Economista en cap de CaixaBank. Llicenciat per la Universitat Pompeu Fabra, Màster i Doctor en Economia per la Universitat de Chicago i graduat del Programa de Desenvolupament Directiu de la IESE Business School. Després de doctorar-se, va treballar durant sis anys al Fons Monetari Internacional en el seguiment de diverses economies emergents i en el disseny i negociació de diferents programes d'assistència financera. Es va incorporar a CaixaBank el 2006 i des del 2016 dirigeix l'equip de Planificació Estratègica i Estudis. És membre de la comissió executiva dels patronats de Fedea (Fundación de Estudios de Economía Aplicada), Real Instituto Elcano, Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i de l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG), apart de membre del consell de redacció de la Revista Econòmica de Catalunya, editada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, i del Grupo de Expertos del Consenso Económico de PWC.
Roser és economista sènior al Departament de Planificació Estratègica. Màster en Economia amb Distinction pel University College London (UCL). Abans d’incorporar-se a la Direcció d'Estratègia bancària va treballar com a economista a la Direcció d'Estudis i, abans d'això, com a economista en una firma boutique especialitzada en temes de macroeconomia, i en un fons d’inversió d’alt risc. Les seves àrees d’estudi comprenen l'impacte del canvi climàtic i de la tecnologia en el sector bancari.
Mireia és analista al Departament de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i Màster en Administració d’Empreses per ESADE, abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a responsable de projectes al departament de Desenvolupament Corporatiu i M&A de Naturgy, a PwC Corporate Finance i a DC Advisory Partners. Les àrees d’estudi i especialització que comprèn són, principalment, l’anàlisi de la rendibilitat i de l’entorn competitiu del sistema bancari espanyol i portuguès.
El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.
La Reserva Federal dels EUA acaba de modificar l’estratègia que regeix la seva política monetària per acomodar-se als canvis estructurals de l’economia, i es compromet a tolerar temporalment taxes d'inflació superiors al 2% i a tenir una visió inclusiva del mercat laboral. Quines implicacions comporta aquest ajustament?
Hoy publicamos el número correspondiente a la economía de La Rioja en nuestra la Colección Comunidades Autónomas, serie que tiene como objetivo contribuir al conocimiento de la realidad económico-territorial de las distintas regiones que conforman el conjunto de España, a través de la realización de diagnósticos estratégicos que estudian cada uno de los principales componentes socioeconómicos regionales de forma individualizada.
L’esclat de la pandèmia el 2020 i, més recentment, la guerra a Ucraïna han accelerat la tendència de desacoblament entre els Estats Units i la Xina, a la qual sembla que s’ha unit Europa, tot i que, ara com ara, de manera tímida. Analitzem la dependència de la UE de la Xina per entendre si és possible, o fins i tot desitjable, una autonomia estratègica europea.
Amb la previsible estabilització del dèficit públic en cotes pròximes al 4,0% del PIB el 2023, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades. El mercat haurà d’absorbir, a més a més, tot el deute en mans del BCE que no serà reinvertit per part del banc central, que va anunciar un canvi d’estratègia al desembre. En aquest context, és útil posar en perspectiva el volum de deute que haurà d’absorbir el mercat durant aquest 2023.
Com s’ha posat de manifest en les últimes setmanes, hi ha poques coses més importants que comptar amb una estratègia de sortida adequada quan es dona per finalitzada una missió. També en economia, on es comença a qüestionar la idoneïtat de mantenir per temps indefinit el programa de política econòmica que, de manera encertada, s’ha estat utilitzant des de fa un any i mig per combatre la crisi pandèmica.
El mercat immobiliari és una de les principals corretges de transmissió de la política monetària a l’economia real. L’enduriment de les condicions financeres es trasllada als tipus d’interès hipotecaris i refreda la demanda d’habitatge. Atès el notable enduriment de la política monetària en l’últim any a gran part de les economies avançades, en aquest article, documentem el canvi de tendència que han experimentat els mercats immobiliaris internacionals i analitzem la magnitud de l’ajust que podria quedar per davant.
La indústria de l’automoció és un motor important de creixement i de prosperitat a nivell mundial, per la seva contribució (i) social, en facilitar la mobilitat de les persones de manera eficient, segura i assequible, i (ii) econòmica, com a motor d’innovació, generador d’ocupació de qualitat i pilar del comerç internacional. En el cas d’Espanya, s’ha convertit en un puntal de la nostra indústria i en un referent a escala mundial, gràcies a una gran capacitat de producció i a una elevada productivitat, derivada d’una mà d’obra qualificada i d’un alt nivell d’automatització de les plantes. La crisi econòmica generada per la pandèmia ha afectat un sector que es troba en plena transformació tecnològica cap a l’electrificació. Una transició necessària i que comptarà amb un suport important dels fons Next Generation EU (NGEU).
El mercat immobiliari espanyol es va desaccelerar el 2023, però ho va fer de forma més suau del que s’havia anticipat. Malgrat el fort augment dels tipus d’interès, diversos factors han fet costat al sector: un mercat laboral resilient, uns fluxos d’immigració significatius, el desajustament entre una oferta escassa d’habitatge nou i una demanda elevada, i una situació financera de les llars menys tensionada del que s’esperava. Pel costat de l’oferta, l’estabilització dels costos de construcció ha permès tancar el 2023 amb un nombre de visats d’habitatge nou similar al d’anys anteriors. En el primer semestre del 2024, preveiem que aquesta senda de suau desacceleració tindrà continuïtat, a causa d’uns tipus d’interès encara elevats i d’un context econòmic relativament feble. No obstant això, en el segon semestre, a mesura que es consolidi la senda descendent dels tipus d'interès i l’activitat econòmica guanyi tracció, esperem que el mercat immobiliari guanyi en vigor.
Ana Maria és assistant a la Direcció de Planificació Estratègica i Estudis, on du a terme múltiples tasques d’ajut i suport en diversos projectes del departament. Amb estudis en auxiliar d’administració, telefonia i perruqueria, té una àmplia experiència laboral en atenció i venda al client, després d’haver treballat a Decathlon i Telepizza. A l’empresa Taler va conèixer el món administratiu de l’oficina a fons. És una persona implicada, molt optimista i amb un gran voluntat d’aprendre i superar reptes dia a dia. Li encanta viatjar, ballar i gaudir dels amics i la família.