La COVID-19 ens ha sacsejat de dalt a baix i s’ha imposat com una protagonista més de les nostres vides. Ha alterat els nostres costums i ha canviat el món en què vivim. Des d’allò més petit a allò més gran. Un altre dels seus tentacles serà una gran motxilla de deute. Quant pesarà i com condicionarà el món de demà?

Els actius immobiliaris comercials han tingut un comportament excel·lent en la primera meitat de l’any 2022. Però aquesta situació està canviant ràpidament arran del fort augment dels tipus d’interès que està duent a terme el BCE per frenar l’avanç de la inflació. Tot sembla indicar que les oficines seran els actius que poden patir un major ajust de valoració, ja que compten amb unes rendibilitats més estretes. El retail, les valoracions del qual acumulen diversos anys d’intens ajust, podria tenir ara un comportament més estable que la resta dels segments. En canvi, els actius logístics, el producte estrella en els últims temps, per l’auge de l’e-commerce, podria mostrar una major sensibilitat al deteriorament de l’entorn macroeconòmic. Finalment, posem el focus en el segment co-living, que, recentment, està despertant molt l’interès dels inversors, en especial en el cas del senior living, un segment amb possibilitats molt positives si tenim en compte les perspectives demogràfiques, que faran costat a la demanda a mitjà i a llarg termini, i l’escassa oferta actual.

Després del xoc que va representar la irrupció de la COVID-19, el teixit empresarial turístic va reduir de forma ostensible els nivells d’activitat, de manera que es va destruir molta ocupació i va haver-hi una acollida massiva als ERTO. En l’actualitat, l’oferta turística es troba immersa en un procés de reactivació. L’eliminació de les restriccions a la mobilitat ha animat un bon nombre d’establiments turístics a reobrir les portes, malgrat que els nivells de demanda se situen encara en cotes reduïdes. Amb l’arrencada de la temporada estival, és fonamental que el sector turístic pugui mantenir, i guanyi, l’aposta per la reactivació. Només així s’aconseguirà tornar a generar ocupació.

El mercat residencial espanyol s’ha ressentit de la caiguda de la demanda estrangera durant la pandèmia. Les restriccions a la mobilitat internacional han afectat amb especial duresa les zones més turístiques de l’arc mediterrani i dels arxipèlags, que han patit una caiguda intensa de les compravendes per part d’estrangers. Tot i que els preus de l’habitatge als municipis més turístics han patit una desacceleració clara, l’ajust va ser molt moderat fins al 1T 2021, i les perspectives per als propers trimestres són positives, gràcies a la reactivació del turisme internacional, sobretot de cara l’any vinent.

La situació del sector turístic ha millorat de forma considerable durant la temporada d’estiu. La vacuna ha estat un punt d’inflexió clar, que ha propiciat la retirada de les restriccions i la recuperació de la mobilitat a Europa, i ha mantingut la pandèmia sota control. Els indicadors de demanda, d’oferta i, fins i tot, de preus confirmen un canvi radical de la situació, no solament a Espanya, sinó també als països del nostre entorn. Així, la bona collita estiuenca ens empeny a ser optimistes de cara als mesos que han de venir, durant els quals esperem presenciar una consolidació de la recuperació que hauria de garantir que el 2022 torni a ser un bon any per a la indústria turística espanyola.

Tot i que la indústria manufacturera no ha estat un dels sectors més colpejats per la crisi, la veritat és que el xoc de la COVID-19 va tenir lloc en un context de prolongada feblesa del sector, no solament a Espanya, sinó a tota Europa. Després del dur ajustament inicial, que va ser breu i heterogeni entre les diferents branques d’activitat, el sector va reprendre el vol amb rapidesa i es va aproximar als nivells d’activitat i d’ocupació anteriors a la pandèmia. Les perspectives per al 2021 i per al 2022 són favorables, amb el suport, sobretot, de l’embranzida de la demanda externa i de les inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Les recents disrupcions en les cadenes de subministrament global, ocasionades per colls d’ampolla en el transport mundial i pel desproveïment d’alguns components, tindran un impacte temporal i reduït.

Malgrat la COVID-19, a la majoria d’economies avançades, els preus de l’habitatge van experimentar un repunt el 2020, vinculat, en gran part, a les polítiques fiscals i monetàries expansives introduïdes per reactivar l’activitat econòmica

L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar entre els mesos de març i de juny. Així, les compravendes d’habitatges i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut en el tercer trimestre de 2020, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. El preu de l’habitatge, que fins avui ha mantingut una evolució feble, però sense arribar a registrar ajustos pronunciats, esperem que mantingui una tònica similar en els propers trimestres, i és probable que tanqui el 2021 amb un descens proper al 2%.

El problema de l’accés a l’habitatge, tant en lloguer com en propietat, s’ha agreujat en els últims anys i afecta amb especial intensitat alguns col·lectius, com els joves. La solució no és senzilla i requereix d’actuacions en múltiples fronts i que contemplin un horitzó temporal ampli. La col·laboració público-privada és fonamental per incrementar de manera significativa l’oferta d’habitatge assequible, i la construcció industrialitzada es postula com una nova forma de construcció que permet superar els principals reptes del sector, com atreure mà d’obra qualificada i femenina i fomentar sistemes constructius més digitals i més sostenibles.