La irrupció de la pandèmia ha modificat l’escenari per a la inversió immobiliària en actius relacionats amb el comerç al detall. D’una banda, les fortes restriccions a la mobilitat i al negoci han reduït els preus i les rendes dels locals comercials i han moderat l’interès inversor. De l’altra, la COVID-19 ha provocat un canvi en els hàbits dels consumidors espanyols que ha beneficiat els supermercats, on la inversió va assolir màxims històrics el 2020, i que ha accelerat la penetració del comerç on-line en el sector detallista, que ha impulsat, així, la inversió en la logística necessària per donar suport a aquest canal de vendes.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
259 resultats per a desempleo en Europa
El transport aeri és un dels grans punts de suport de la cadena de valor del sector turístic. Per aquest motiu, i d’una manera similar a la de la resta del sector, ha patit una caiguda molt profunda de l’activitat el 2020 arran de la COVID-19. Les companyies aèries travessen una etapa que combina elevats costos de capital, per les seves grans estructures, i una falta gairebé total d’ingressos operatius. Les necessitats evidents de liquiditat de les aerolínies europees han empès alguns governs a injectar capital públic per evitar-ne el col·lapse. El 2021 es presenta com l’any d’inflexió que necessita el sector turístic: l’avanç de les campanyes de vacunació i l’aprovació de mesures com el passaport sanitari seran claus perquè el transport aeri iniciï el camí cap a la recuperació i torni a ser un dels puntals del sector.
Hem deixat enrere el 2020, l’any que serà recordat per la indústria turística com el més dur de la seva història recent. El 2021, el combat contra la pandèmia continua, i les restriccions a la mobilitat i al comerç continuen impedint un funcionament normal de l’activitat econòmica i afecten amb especial cruesa les empreses que depenen del turisme. No obstant això, l’entrada en joc de la vacuna serà un punt d’inflexió clar quan permeti aconseguir la immunitat de la població de risc. Les nostres previsions apunten a una forta recuperació del sector durant el segon semestre de l’any, que empenyerà el PIB turístic a créixer el 80% anual i que farà que torni a ser un dels sectors tractors de l’economia espanyola.
La pandèmia ha modificat l’escenari de la inversió immobiliària comercial i ha perfilat diferents tipus d’actius en funció del grau d’afectació derivat de les restriccions a la mobilitat imposades per neutralitzar la crisi sanitària. Entre els actius afavorits, destaquen els actius residencials, els centres logístics i de dades i una gran part dels actius del sector detallista. Entre els més desfavorits, hi ha les oficines i els actius hotelers, llastats per l’auge del teletreball i per l’enfonsament del turisme internacional.
El sector citrícola és un dels més importants del sistema agroalimentari espanyol i líder destacat als mercats internacionals d’exportació. Caracteritzat per l’atomització de les explotacions, amb les consegüents dificultats per a la seva modernització, ha d’afrontar reptes i desafiaments importants. En particular, la forta competència de països tercers, en un moment d’intens repunt dels costos de producció, accentuat per la sequera prolongada i per la guerra a Ucraïna. En tot cas, ateses les xifres, la citricultura espanyola continua sent la més competitiva del món, gràcies al distintiu, guanyat a pols, de producte de la més alta qualitat i amb les màximes garanties sanitàries.
Dossier
Europa emergent
Les eleccions al Parlament Europeu del juny s’han celebrat en un moment clau per al procés de construcció europea, tenint en compte els desafiaments econòmics, polítics i socials que haurà d’afrontar el nostre continent en els pròxims anys. Molts d’aquests reptes s’analitzen en el Dossier d’aquest Informe Mensual, des de la pèrdua de competitivitat en un món sotmès a una reconfiguració de les cadenes de valor i de les relacions entre blocs econòmics, la redinamització de la productivitat i el desenvolupament tecnològic, fins a la necessitat d’impulsar el Mercat Únic de Capitals.
El sector turístic espanyol ha començat el 2023 amb robustesa. Les arribades de turistes internacionals han assolit els nivells del 2019 i la despesa turística internacional ha batut rècords. El turisme domèstic ha continuat creixent des del 2022, però amb menys impuls per la combinació de la pèrdua de poder adquisitiu i de més sortides a l’estranger. Malgrat que, en l’actualitat, el turisme és un dels motors de l’economia espanyola, és probable que, en els propers trimestres, apareguin diversos vents de cara. El complicat panorama macroeconòmic als països d’origen dels turistes internacionals, la reactivació de les destinacions més llunyanes per al turista europeu i espanyol i la competència de destinacions més econòmiques apunten a una desacceleració del sector turístic a mesura que ens apropem al 2024.
Al final del mes de novembre, la millora de la situació del sector turístic era palpable. Es van consolidar les bones xifres de l’estiu, gràcies al fet que es va aconseguir allargar la temporada durant el mes d’octubre i una part de novembre. Aquesta bona tendència s’ha enterbolit amb la irrupció de la nova onada de la COVID-19 a Espanya, vinculada a la variant òmicron. No obstant això, quan s’estabilitzi aquesta onada, cal pensar que el sector tornarà a la senda de recuperació que venia registrant.
Les compravendes per part d’estrangers a Espanya han sorprès per la seva recuperació vigorosa després de l’aixecament de les restriccions vinculades a la pandèmia. Els indicadors d’intenció de compra apunten al fet que aquesta tendència positiva tindrà continuïtat a curt termini, en especial entre la població alemanya i nòrdica. El recorregut que la demanda estrangera pot tenir a llarg termini és prometedor si tenim en compte les tendències demogràfiques a Europa: la propera jubilació d’una nodrida generació d’europeus apunta a un increment notable de la demanda potencial, en especial entre els anys 2026 i 2030. I, malgrat que Espanya compta amb importants fortaleses per atreure aquesta demanda, com l’elevada competitivitat turística i la percepció de seguretat del país, no s’han de menystenir els esforços orientats a generar un entorn regulador i fiscal atractiu, al mateix temps que s’adopten les polítiques d’habitatge adequades per mitigar el seu impacte sobre la població local.
El nou focus de preocupació del ja complex escenari econòmic global és la salut de les finances públiques. En el cas d'Espanya, les dues palanques perquè el deute públic continuï baixant són el dèficit públic i el creixement econòmic.
El novembre passat, la Comissió Europea va presentar una proposta per reformar les regles fiscals de cara a la seva reimplementació el 2024. La proposta no modifica els objectius de deute i de dèficit del 60% i del 3% (estan inclosos als tractats de la UE i és poc factible canviar-los), sinó que els fixa com a referències a mitjà termini i se centra en reformar el sistema per conduir-nos cap a aquests objectius.
A diferència del seguiment del compliment de les fites i dels objectius dels Plans de Recuperació i Resiliència (PRR), l’avaluació d’on som en la seva implementació es complica quan tractem de quantificar-ne l’efecte macroeconòmic i la capacitat transformadora sobre l’economia europea. Això guanya més rellevància davant els reptes que planteja el cada vegada més complex escenari geopolític.
L’economia mundial haurà de continuar afrontant importants desafiaments el 2023, tenint en compte les dinàmiques disruptives que continuen presents en l’escenari. Amb la incògnita del funcionament de l’economia xinesa i de l’evolució del conflicte a Ucraïna, les claus seran minimitzar els danys sobre el mercat de treball de l’enduriment monetari i mantenir-lo aïllat del soroll al canal financer.
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
Després de l’experiència dels últims anys, ja sabem que el risc polític pot alterar el comportament d’hipòtesis clau en els escenaris de previsió econòmica.
El repunt de les rendibilitats del deute a escala global ha tornat a posar la situació fiscal sota el focus. El cas d’Europa té un interès especial, ja que, el 2024, les regles fiscals es tornaran a activar, després d’haver estat sospeses des del 2019 per la pandèmia i per l’inici de la guerra a Ucraïna. Què planteja el nou marc fiscal? El pla proposat és més o menys estricte que el vigent?
Després de funcionar millor del que s’esperava en el 1S 2023, l’activitat mundial ha patit un refredament al llarg del 3T, fruit de dinàmiques dispars entre les grans economies. Tot seguit, repassem les perspectives de l’entorn econòmic internacional.