La riquesa de les famílies portugueses ha augmentat en els últims anys i no mostra diferències significatives en la seva distribució per nivell de riquesa o per situació laboral respecte de la zona de l’euro. Tanmateix, la proporció de passius assumits per la meitat de la població amb menys riquesa és relativament major.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
280 resultats per a portugal
L’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE ha provocat una acceleració dels preus de l’habitatge, en especial als mercats amb un fort desajustament entre una oferta insuficient i una demanda dinàmica. Entre les economies on els preus reals han augmentat amb més força en l’últim any i mig, i on els mercats residencials presenten indicadors d’una sobrevaloració més significativa, destaquen Portugal, Bulgària, Hongria, els Països Baixos i Estònia. En canvi, els mercats de grans economies com Alemanya, Suècia, França i Luxemburg continuen sobrevalorats, però han corregit el fort creixement de preus que van experimentar en les dècades prèvies a la pandèmia i han reduït els senyals de sobreescalfament.
La situació sanitària i els confinaments van fer del 2020 un annus horribilis per al sector turístic portuguès: els beneficis totals generats als establiments d'allotjament turístic van registrar una caiguda de gairebé 3.000 milions d'euros i el nombre total d’hostes es va reduir el 61%.
El sector turístic portugués copa titulars, a causa de l’exuberància de les seves xifres i de l’optimisme sobre les seves perspectives. En aquest article, exposem les principals xifres del sector turístic i el seu impacte sobre els comptes macroeconòmics.
Analitzem com l’economia portuguesa ha sabut mantenir l’impuls exportador en l’última dècada i quines són les principals característiques de les seves exportacions.
Amb la publicació de les dades de gairebé totes les principals variables macroeconòmiques per al 2023, hem revisat
el nostre escenari macroeconòmic per a l’economia portuguesa per al 2024-2026, tot i que els canvis no són gaire
significatius, llevat de les previsions sobre el mercat immobiliari.
Els indicadors del 1T suggereixen que l’activitat s’està comportant amb un dinamisme més intens del que s’esperava, i que el creixement del PIB en el primer trimestre podria superar la nostra previsió del 0,4% intertrimestral.
El PIB sorprèn a l’alça en el 1T, amb un creixement intertrimestral del 0,7%, segons la primera estimació provisional realitzada per l’INE, i supera, així, la nostra previsió del 0,4%, la qual cosa introdueix riscos a l’alça en la nostra previsió per al conjunt de l’any, que se situava en l’1,6%.
En aquest article, repassem breument els principals factors que ens empenyen a revisar lleugerament l’escenari macroeconòmic previst per al 2024 i el 2025.
Analitzem l'enfortiment de l'estat financer de les empreses portugueses arran de la reducció del seu endeutament.
Tot i que la caiguda de l’activitat ha estat forta, l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat laboral portuguès és, ara com ara, més contingut. gràcies a l’ajust temporal de l’ocupació i al teletreball.