El mercat residencial espanyol es troba en plena fase expansiva, impulsat per la baixada dels tipus d’interès, per la millora del poder adquisitiu i pel creixement demogràfic. La demanda continua creixent amb força, amb un notable protagonisme del comprador estranger, i l’oferta, a poc a poc, també va guanyant tracció, tot i que continua sense compensar el dèficit d’habitatge acumulat des del 2021. El preu de l’habitatge es continua accelerant i, en termes nominals, supera ja el màxim assolit el 2007, i es comencen a detectar senyals de sobrevaloració. No obstant això, el context actual difereix de l’anterior a l’esclat de la bombolla immobiliària: no hi ha un excés d’oferta, sinó un greu dèficit d’habitatge (i això és el que explica, principalment, la pressió sobre els preus), i la situació financera de les famílies, dels sectors constructor i promotor i del sistema financer és sòlida. Preveiem que els preus i les compravendes continuaran sent dinàmics en els propers trimestres, la qual cosa accentua la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge assequible.
Resultats de la cerca
Després d’un 2025 marcat per la incertesa sobre la política comercial, el conflicte amb l’Iran es perfila, el 2026, com la principal font de risc per a l’economia global. Analitzem els canals d’exposició dels diferents sectors d’activitat de l’economia espanyola a aquest xoc. Ens centrem en quatre canals de transmissió: l’encariment de les energies fòssils, les tensions sobre el comerç global, els riscos directes d’aprovisionament derivats del bloqueig de l’estret d’Ormuz i el possible enduriment de les condicions financeres.
És inevitable que el sector promotor i el sector constructor, molt sensibles a les condicions econòmiques i al clima de confiança, experimentin una contracció notable enguany. Preveiem un descens notable dels visats d’obra nova i un fort impacte sobre l’ocupació al sector de la construcció. Així i tot, la naturalesa del xoc i la situació en què es trobava el sector abans de l’arribada de la COVID-19, molt més favorable que una dècada enrere, ofereixen una certa confiança sobre la seva capacitat de recuperar-se.
La COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica d’Espanya i, en particular, sobre el sector turístic. A CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins a l’any 2023. Pel que fa al sector turístic, les perspectives són, fins i tot, més adverses per a l’any 2020, ja que és un dels sectors més afectats per la pandèmia.
El sector agroalimentari espanyol continua mostrant una fortalesa notable i s’ha consolidat com el principal motor exportador del país, gràcies a una conjuntura afavorida per un augment de preus contingut i per la recuperació de la demanda. Espanya es posiciona com la quarta potència exportadora de la UE i l’octava a nivell mundial, amb una quota del 3,4%. A més a més, acumula gairebé tres dècades de superàvits comercials, equivalents a l’1,2% del PIB el 2024. Malgrat el complex entorn internacional, marcat per les tensions geopolítiques i pel proteccionisme, el creixement registrat per les exportacions agroalimentàries en el primer semestre del 2025, tant en volum com en valor, augura un bon any per al sector.
El vot del Regne Unit al juny del 2016 a favor de la sortida de la Unió Europea (UE) va obrir un nou escenari per a l’economia britànica que pot tenir conseqüències importants per a l’economia espanyola. En especial per al sector turístic, que rep gairebé 16 milions de turistes britànics a l’any1. En aquest article, analitzem l’impacte que ha tingut el brexit en els fluxos de turistes britànics que visiten Espanya i el seu impacte potencial de cara al futur sota diferents escenaris de sortida de la Unió.
- 1Aquesta xifra representa gairebé el 22% del total de turistes estrangers a Espanya (dades del 2018).
L’acord provisional entre els EUA i l’Iran assolit cap a la meitat del mes, que va prolongar la treva militar i va permetre la reobertura progressiva de l’estret d'Ormuz, va desencadenar una de les caigudes més intenses del preu del petroli dels últims anys. Això va comportar un descens significatiu de les expectatives d’inflació a curt termini a nivell global. No obstant això, la Fed i el BCE van endurir el seu missatge en les respectives reunions i van emfatitzar el posicionament antiinflacionista, la qual cosa va generar forces contraposades als mercats.
Els mercats van continuar marcats pel xoc d’oferta al maig, en especial a la zona de l’euro. En un entorn geopolític incert i amb senyals contradictoris, els mercats es van acollir als indicis favorables a l’acostament de posicions entre els EUA i l’Iran, de manera que el maig va viure una reducció del preu del petroli i, de retruc, una certa moderació en les expectatives cotitzades d’inflació a curt termini.
Els esdeveniments geopolítics han tornat a prendre el protagonisme i han deixat gairebé en un segon pla la valoració dels indicadors econòmics coneguts al llarg de l’últim mes. L’atac dels EUA a l’Iran ha augmentat de manera significativa la inestabilitat geopolítica i la incertesa econòmica i ha obert un nou focus de risc en un entorn caracteritzat pel posicionament transaccional de l’Administració Trump i per l’erosió de les institucions multilaterals.
La BRI s’ha convertit en una peça clau per al posicionament global de la Xina. Enfrontant-se a una demanda interna afeblida i a un excés crònic de capacitat, la iniciativa ha facilitat l’obertura de nous mercats, la diversificació de les destinacions d’exportació, el domini de les cadenes de valor de primeres matèries crítiques essencials per al desenvolupament de la seva indústria, i la disminució de la dependència de rivals geoeconòmics, una dimensió que ha adquirit una rellevància especial en els últims anys.
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.
El sector oleícola, amb una arrelada tradició al nostre país, és un dels més rellevants del sector agrari espanyol i juga un paper fonamental des del punt de vista econòmic, mediambiental, cultural i gastronòmic. A més de ser font de rendes i d’ocupació a moltes zones rurals, contribueix a la cohesió territorial i social i a la lluita contra la despoblació, l’erosió del sòl i el canvi climàtic.
El sector espanyol de l’automoció intenta trobar el seu lloc en el nou ecosistema mundial, un cop superat l’entorn advers dels últims anys, marcat pels problemes d’aprovisionament als mercats internacionals d’inputs essencials, com els microxips i els semiconductors, i pels augments dels preus i dels tipus d’interès.
En el episodio de este mes entrevistamos a Luís Pinheiro de Matos y Judit Montoriol para conocer los entresijos de la desaceleración de la economía china y de su papel actual en las cadenas globales de valor, y para radiografiar la salud del sector agroalimentario español tras dos años de fuerte sequía y de elevados costes de producción. Además, Ricard Murillo desgranará el nuevo escenario económico de CaixaBank Research, que sigue pivotando alrededor de tres ejes: la desaceleración de la actividad económica, la desinflación (gradual) y el final del ciclo de subidas de tipos por parte de los bancos centrales.
También disponible en: Google Podcasts | Apple Podcasts
El problema de l’accés a l’habitatge, tant en lloguer com en propietat, s’ha agreujat en els últims anys i afecta amb especial intensitat alguns col·lectius, com els joves. La solució no és senzilla i requereix d’actuacions en múltiples fronts i que contemplin un horitzó temporal ampli. La col·laboració público-privada és fonamental per incrementar de manera significativa l’oferta d’habitatge assequible, i la construcció industrialitzada es postula com una nova forma de construcció que permet superar els principals reptes del sector, com atreure mà d’obra qualificada i femenina i fomentar sistemes constructius més digitals i més sostenibles.