Setmana del 12 al 18 d'abril de 2021

L’indicador CaixaBank de consum va créixer un 6% interanual en la mitjana de les dues primeres setmanes d’abril (del 29 de març a l’11 d’abril), molt per sobre del creixement mitjà del mes anterior (–5%). No obstant això, gran part d’aquest rebot es deu a un efecte calendari respecte al cobrament de nòmines. S’estima que sense aquest biaix a l’alça les dades de consum serien similars a les registrades en setmanes precedents (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, al febrer, tant les exportacions com les importacions de béns van moderar els seus retrocessos: les exportacions van caure un 1,9% interanual enfront del –11,4% al gener, i les importacions un 5,7% enfront del –16,4%. D’aquesta manera, el saldo comercial va registrar al febrer un dèficit d’uns 1.100 milions d’euros, fet que representa una millora del 48,9% respecte al mateix mes del 2020.

Es desperta la inflació espanyola de la mà de l’energia, mentre que la subjacent continua en mode hibernació. La inflació va tenir un fort repunt el mes de març i es va situar en l’1,3%, +1,3 p. p. per sobre del registre del febrer i el nivell més alt des de l’abril del 2019. Aquest augment s’explica, en gran mesura, pels components no subjacents de la inflació. En particular, el preu de l’electricitat va augmentar un 11,6% respecte al mes anterior, mentre que el component de carburants va avançar un 6,0% intermensual. En contraposició, la inflació subjacent (general sense energia i aliments frescos) es va mantenir en el 0,3%, amb un lleuger augment en els preus de béns industrials compensat per un descens moderat del preu dels serveis (vegeu la Nota Breve).

Així, el ritme de contracció de la facturació en els serveis va empitjorar al febrer, amb una caiguda interanual del 20,0% (–16,5% al gener). En la mateixa línia, la producció de la construcció també es va deteriorar en el mes, amb una caiguda del 4,7% interanual (–2,4% al gener). Sens dubte, les fortes mesures de confinament durant els primers compassos del 2021 expliquen la debilitat en les dades. No obstant això, amb l’aixecament de les estrictes restriccions de mobilitat, l’economia s’ha mostrat més dinàmica, tal com suggereix l’indicador d’activitat diària elaborat pel Banc de Portugal, que ha anat guanyant tracció des de mitjan març.

Es tracta d’una taxa elevada, en bona part, per efectes de base: en comparar amb el 1T 2020, corresponent al pic de la pandèmia a la Xina. En termes intertrimestrals, l’avanç va ser del 0,6%. La dada queda una mica per sota del que esperava el consens d’analistes, però mostra una composició més equilibrada, amb més pes del consum privat (vegeu la Nota Breve). Així, per exemple, mentre que la producció industrial va créixer al març un 14,1% interanual, menys del que s’esperava (18,0%), les vendes al detall van créixer un 34,2%, superant l’esperat (28,0%) i amb un to més robust que els últims mesos. Les exportacions es van desaccelerar al març (30,6% interanual enfront del 60,6% al gener-febrer), mentre que les importacions es van accelerar (38,1% enfront del 22,2%). D’altra banda, i amb la seva obstinació d’aconseguir una major solidesa financera (amb una neteja dels deutes de baixa qualitat), la Xina combina un major creixement i unes condicions financeres més restrictives respecte a les altres grans economies.

La millora de les dades econòmiques als EUA i la Xina (vegeu la secció d’Economia internacional) unida al missatge de continuïtat dels estímuls monetaris de la Fed i el BCE van servir de suport a la millora del sentiment dels inversors, tot i els obstacles al calendari de vacunacions. En aquest context, l’apetència pel risc es va accelerar i la volatilitat implícita es va mantenir baixa. Així, els mercats de renda variable van viure una setmana de menys a més, motivada pel bon començament de la campanya de resultats empresarials del 1T 2021 als EUA, que va concloure amb guanys generalitzats als principals índexs borsaris (S&P 500 +1,4%, EuroStoxx 50 +1,4%, Ibex 35 +0,6% i PSI-20 +0,0%). Per la seva banda, el tipus del treasury a 10 anys va baixar 8 p. b. fins a l’1,58%, després que J. Powell, governador de la Fed, confirmés que el pla de compra de bons s’alentirà abans de la primera pujada dels tipus de referència. A la zona de l’euro, tot i la reiteració de Christine Lagarde (presidenta del BCE) sobre la continuïtat dels estímuls monetaris, l’augment de noves emissions de deute públic a la regió va afavorir l’ascens del tipus sobirà del bund alemany (fins al –0,26%) i l’estabilitat de les primes de risc de la perifèria (a Portugal es va produir un rebot tècnic pel canvi del bo de referència a 10 anys). Així mateix, el preu del barril de Brent va escalar fins als 67 dòlars gràcies a l’augment de les expectatives de la demanda previstes per l’OPEP i per l’Agència Internacional de l’Energia. Al mercat de divises, l’euro es va mantenir estable respecte al dòlar i el conjunt de divises emergents es va apreciar tot i la inestabilitat del ruble soferta després de les sancions dels EUA a Rússia.

Els fluxos de capitals cap als països emergents es van moderar al març. Segons l’Institut Internacional de Finances, al març, el flux net de capital estranger cap a aquestes economies va ser de 10.100 milions de dòlars, la xifra més baixa en un any. La moderació d’aquesta tendència es va deure als temors dels inversors a l’enduriment de la política monetària als EUA i als riscos idiosincràtics d’alguns d’aquests països (com Turquia). Per regions, Àsia va continuar sent la principal destinació dels fluxos, seguida a més distància d’Amèrica Llatina i Europa de l’Est.

El BCE continuarà centrat en les condicions financeres. Després d’haver fet els deures en la reunió del mes de març, creiem que aquesta setmana el BCE no modificarà els tipus d’interès ni ajustarà els seus diferents programes de compres d’actius (vegeu la Nota Breve). I és que les condicions financeres a la zona de l’euro s’han mantingut relaxades després de l’última reunió, en què el BCE va decidir accelerar «significativament» el ritme de compres dins del programa PEPP, tot i que aquest augment ha estat fins ara una mica més moderat del que s’esperava, en part per les festivitats de Setmana Santa. D’altra banda, és probable que Christine Lagarde hagi de tornar a fer equilibris comunicatius per satisfer les diferents visions dins el Consell de Govern, algunes de les quals suggereixen que ja en el 3T 2021 el BCE hauria de reduir el ritme de compres del PEPP.