El comerç al detall resisteix i s’adapta

A causa de la pandèmia, la situació actual de l’economia espanyola és molt complexa. El cas del comerç al detall no és una cap excepció, tot i que, tenint en compte totes les restriccions en els horaris d’obertura i en els aforaments que s’han adoptat per frenar la pandèmia, mostra una resiliència notable. Segons ho revelen els indicadors de demanda i d’ús del sector, l’activitat del comerç al detall s’apropa, tot i que ho fa per sota, al nivell pre-COVID. Malgrat això, l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank revela una gran heterogeneïtat entre les empreses grans i petites i entre les diferents branques d’activitat, la qual cosa confirma que encara no s’ha assolit la plena recuperació.

Contingut disponible en
p 9
Demanda i ocupació

Els indicadors tradicionals de conjuntura ens indiquen que el comerç al detall està encara lluny dels nivells de negoci previs a la COVID. Després d’una etapa difícil durant els mesos més durs de la pandèmia, durant els quals es va aplicar un confinament estricte de la població i la facturació del comerç al detall va caure vigorosament, l’activitat del sector es va recuperar amb força. Segons el registre més recent de l’indicador de xifra de negocis de l’INE, al febrer del 2021, la facturació de les empreses de comerç al detall es va situar el 6% per sota dels nivells previs a la crisi.2 És una caiguda apreciable, tot i que és considerablement inferior a la de l’índex general de xifra de negocis (conjunt d’empreses industrials i de serveis no financers), que, al febrer del 2021, va caure el 18% en relació amb el nivell pre-COVID.

  • 2. Definim el nivell de referència (precrisi, pre-COVID) com el nivell de xifra de negocis mitjans del 2019 de l’indicador corregit d’efectes estacionals i de calendari.

Xifra de negocis del comerç al detall i del conjunt de l’economia

Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:11

Malgrat aquestes xifres per a la mitjana del sector, hi ha diferències entre la facturació en grans retailers i en el petit comerç. Tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, segons les dades de l’índex de comerç al detall, les grans cadenes i les grans superfícies (comerços de grans dimensions en els dos casos) van recuperar el nivell de vendes previ a la COVID-19. En canvi, la situació de les petites cadenes és més delicada, amb un nivell d’activitat que se situa encara el 13% per sota de la mitjana del 2019. Aquesta diferència no és fútil, ja que, com hem vist més amunt, malgrat que el gros de la facturació que genera el comerç al detall es concentra a les grans empreses del sector, la presència de petits comerços és molt elevada en tot el territori nacional (el 98% de les empreses i el 48% de l’ocupació). Així, les mesures de liquiditat i de flexibilització dels costos laborals (ERTO) i les ajudes directes a les empreses han estat i són claus perquè una part important del sector del comerç al detall pugui superar la crisi actual.

Segons les dades de l’índex de comerç al detall,

les grans cadenes i les grans superfícies van recuperar el nivell de vendes previ a la COVID-19. La situació de les petites cadenes és més delicada, amb un nivell d’activitat que se situa encara el 13% per sota de la mitjana del 2019

Índex de vendes del comerç al detall en funció de la dimensió empresarial

Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:15

Pel que fa al mercat laboral, el sector encara pateix l’impacte de la pandèmia. A l’abril del 2021, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social es va situar el 3% per sota del nivell del mes d’abril del 2019. Una altra perspectiva que ens ajuda a prendre-li el pols al mercat laboral del sector és el nombre d’afiliats afectats per ERTO. Així, a l’abril, el 2,8% dels afiliats del sector estaven afectats (51.941 afiliats), una xifra que s’ha mantingut continguda des del mes d’agost del 2020. Malgrat que, en l’actualitat, l’execució d’ERTO és relativament moderada al sector, la seva utilitat està fora de qualsevol dubte. Paga la pena destacar que, des de l’inici de la crisi sanitària, la caiguda d’afiliats totals s’ha mantingut sempre al voltant del 4%, mentre que, tal com es pot observar al gràfic que es reprodueix a la pàgina següent, si descomptem els afectats per ERTO, les caigudes interanuals d’afiliats van assolir el 21% en el 2T 2020 (confinament estricte) i el 9% al febrer (tercera onada de la COVID-19).

A l’abril, el 2,8% dels afiliats del sector estaven afectats per ERTO (51.941),

una xifra que s’ha mantingut continguda des de l’agost del 2020. Malgrat que, en l’actualitat, l’execució d’ERTO és relativament moderada al sector, la seva utilitat està fora de qualsevol dubte

Afiliats a la Seguretat Social al comerç al detall

Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:16
Indicadors big data per facilitar el seguiment del sector

Un cop analitzades les dades de l’estadística oficial, passem a centrar-nos en els indicadors interns de CaixaBank per poder disposar d’una visió més actualitzada i més granular de la situació que travessa el comerç al detall. En concret, utilitzem les dades de pagaments efectuats per targetes de CaixaBank i de pagaments registrats als TPV de CaixaBank per elaborar un indicador de consum amb freqüència setmanal.3,4

Segons el nostre indicador de consum, el primer que salta a la vista és l’enorme diferència entre els comerços d’alimentació i la resta de comerç al detall. Els primers s’han vist beneficiats d’un augment de la demanda durant la pandèmia, gràcies a la substitució del consum en hoteleria pel consum a la llar, la qual cosa ha potenciat de forma significativa les vendes als supermercats. Tal com es pot veure al gràfic de la pàgina següent, el consum d’alimentació encara manté un fort creixement del 24% en relació amb el nivell de referència.5 En canvi, la resta del comerç al detall ha patit més les conseqüències de la crisi sanitària (el consum va arribar a caure el 80% interanual durant la primera onada de la COVID-19). Un cop superada la primera onada, però, s’observa que el consum de productes no essencials s’ha recuperat amb força, situació que no s’ha repetit durant la segona i la tercera onades de COVID-19, quan les restriccions als comerços es van reprendre durant diverses setmanes. En l’actualitat, el consum en retail sense alimentació se situa l’1% per sota del nivell de referència.

  • 3. El major ús de la targeta com a mitjà de pagament durant la pandèmia implica que el nostre indicador de consum, generat a partir dels pagaments amb targeta, està esbiaixat a l’alça.
  • 4. Vegeu el monitor de consum a: https://www.caixabankresearch.com/ca/publicacions/monitor-consumo.
  • 5. El nivell de referència per al període gener 2020-febrer 2021 és el que retorna una variació interanual (gener 2019-febrer 2020). A partir del març del 2021, el nivell de referència és el mateix període del 2019 incrementat pel creixement interanual observat al febrer del 2020.

Indicador CaixaBank de consum

Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:17

Si anem una mica més enllà i desagreguem el consum en les diferents branques d’activitat, veiem que hi ha una gran dispersió. Tal com es pot observar tot seguit al gràfic, el consum en algunes categories comercials, com el tèxtil, les sabateries, la joieria i els articles d’esport, va patir caigudes severes a l’abril, d’acord amb l’observat en el conjunt de l’any 2020. A l’altre extrem, destaca el consum de productes d’electrònica i de mobiliari, que va registrar creixements fins i tot superiors als de l’alimentació.

Indicador CaixaBank de consum per branca d’activitat1

Variació anual 2020 i variació en relació amb el nivell de referència a l’abril 20212

Indicador CaixaBank de consum per branca d’activitat

Aquestes dades confirmen, de nou, que és important no analitzar el sector des d’una perspectiva global, ja que presenta una gran heterogeneïtat. En aquest sentit, les dades internes de CaixaBank atorguen una gran capacitat per analitzar aquesta dispersió i corroboren les dinàmiques dispars entre diferents tipus de consum.

Situació financera del comerç al detall

Un cop exposada detalladament la situació de la demanda del comerç al detall, cal tractar d’avaluar les dificultats financeres que poden estar travessant les empreses del sector arran de la pèrdua d’activitat viscuda el 2020 i durant la primera meitat del 2021.

Segons les dades del Banc d’Espanya,6 l’endeutament de les empreses del sector del retail va créixer l’11% el 2020. Es tracta d’un increment molt destacable, però alineat amb el patró que ha seguit l’endeutament del total de les societats no financeres (va créixer el 7% anual). Més detalladament, destaca el fet que gairebé tot l’increment de deute del sector es registrés en el 2T 2020 (el deute va créixer l’11,4% intertrimestral), coincidint amb el període de major caiguda dels ingressos (la xifra de negocis va caure el 20% interanual), que va provocar una important necessitat de liquiditat, pal·liada amb endeutament. Molt probablement, el paper dels crèdits ICO va ser fonamental durant aquest període per facilitar l’accés a la liquiditat necessària per a les empreses que estaven patint dificultats.

Tal com es pot observar al següent gràfic, un cop superat el període de confinament estricte, la xifra de negocis del comerç al detall va caure el 5% interanual. Malgrat aquesta caiguda, l’endeutament del sector es va mantenir pràcticament pla, la qual cosa apunta al fet que, de mitjana, no es van donar grans necessitats addicionals de liquiditat a les empreses del sector.7

  • 6. Vegeu Blanco, R., Mayordomo, S., Menéndez, Á. i Mulino, M. (2020), «El impacto de la crisis del Covid-19 sobre la situación financiera de las empresas no financeras en 2020: evidencia basada en la central de balances», Boletín Económico, (4/2020), 1-23.
  • 7. Com hem vist, hi ha grans divergències dins el sector, de manera que és possible que també hi hagi diferències en l’estrès financer entre diferents tipus d’empreses del sector retail.

Xifra de negocis i endeutament de les empreses detallistes

% variació interanual (xifra de negocis) i variació intertrimestral (endeutament)

Xifra de negocis i endeutament de les empreses detallistes
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
15

En aquest sentit, les dades de préstecs dubtosos també són relativament positives per al sector. Al final del 2020, el volum de crèdit morós de les empreses de comerç al detall va caure el 8%. Tal com es pot veure a la taula següent, la situació financera del sector és coherent amb la del conjunt de les empreses no financeres de l’economia espanyola. Aquesta situació financera relativament estable no ha estat la norma el 2020. Si ens aturem a observar els indicadors financers d’un sector més afectat per la crisi sanitària, com és el de l’hoteleria, s’observa un gran contrast amb la situació del comerç al detall.

Indicadors financers sectorials per al 2020

Indicadors financers sectorials per al 2020

En conclusió, les dades apunten al fet que, pel que sembla, el nivell d’ingressos que genera en l’actualitat el sector, malgrat ser inferior al d’abans de l’aparició de la COVID-19, és suficient per afrontar l’estructura de costos i per mantenir l’activitat.

Etiquetas