El sector immobiliari agafa impuls

El 2021, es va assolir una fita difícil d’imaginar un any enrere: la vacunació massiva d’una gran part de la població als països avançats. Malgrat que s’estan produint noves onades de contagis, als països on els nivells de vacunació de la població són més elevats, és d’esperar que no s’hagin de tornar a restriccions a l’activitat i a la mobilitat tan severes com les que van marcar el compàs de l’evolució econòmica des de l’esclat de la pandèmia. 

Contingut disponible en
p0

 

  • En aquest context de recuperació, a Espanya, el sector immobiliari ha destacat pel seu bon funcionament, en especial pel que fa a la demanda. Així, estimem que les compravendes d’habitatges podrien tancar l’any al voltant de les 545.000, una xifra no registrada des de l’any 2008. De cara al 2022, alguns dels factors que recentment han estimulat la demanda perdran un cert impuls, de manera que preveiem que les compravendes tornaran a nivells similars als anteriors a la pandèmia, al voltant de les 500.000.
  • L’oferta, per la seva banda, es troba més endarrerida en relació amb l’enèrgic creixement de la demanda, però també es va afegint a la recuperació. Aquest desajustament entre una demanda puixant i una oferta més lànguida s’ha traduït en un repunt dels preus de l’habitatge, en especial de l’obra nova. Un repunt que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres, a conseqüència de l’encariment dels costos de construcció i de l’escassetat de certs materials, derivada dels colls d’ampolla en les cadenes globals de subministrament. A més a més, les condicions de finançament favorables continuaran donant suport a la inversió immobiliària. Així, per a l’any 2022, preveiem que l’avanç mitjà del preu de l’habitatge se situarà al voltant del 4% (valor de taxació). No obstant això, amb la vista posada a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i que s’esvaeixin aquestes tensions sobre el proveïment de determinades primeres matèries, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.
  • En aquest sentit, diverses veus alerten dels riscos que s’estigui gestant una bombolla immobiliària en alguns mercats europeus. En aquest informe, presentem una anàlisi dels riscos a l’alça i a la baixa en el preu de l’habitatge, utilitzant una metodologia anomenada House Price at Risk (HaR), i concloem que les condicions actuals no apunten en aquesta direcció per al cas espanyol. Una conclusió deguda, en gran part, a una accessibilitat a l’habitatge que se situa en cotes raonables a nivell agregat.
  • Pel que fa a l’impacte de la crisi sobre la situació financera de les famílies, aquesta vegada sí que és diferent si el comparem amb recessions anteriors, gràcies a les polítiques econòmiques implementades: la política fiscal ha donat suport a la renda de les llars i la política monetària ha propiciat una reducció dels tipus d’interès, que ha alleujat la càrrega financera de les famílies. En aquest informe, a partir de les dades internes de CaixaBank, fem una anàlisi detallada de l’esforç que realitzen les llars per pagar la hipoteca i mostrem que, en general, les llars han experimentat un descens de l’esforç hipotecari durant la pandèmia, tot i que encara hi ha bosses de vulnerabilitat entre les llars amb una renda més baixa.
  • També posem el focus en el mercat de lloguer, un tema de màxima actualitat. Malgrat que, a Espanya, la tendència a la moderació del preu del lloguer es va iniciar abans de l’aparició de la COVID-19, la pandèmia no va fer més que accelerar-la. Així ho constaten els resultats de l’anàlisi que hem dut a terme amb dades internes de CaixaBank sobre els rebuts pagats en concepte de lloguer. Així mateix, la nostra anàlisi mostra que els descensos van ser especialment intensos en els lloguers amb un import més baix i als municipis més turístics.

 

Etiquetas