Perspectives d'inflació per al 2016: a l'alça

Contingut disponible en
9 de desembre de 2015

Després de dos anys de taxes de variació de preus negatives, que van originar un debat enèrgic sobre els riscos de deflació, som a punt d'iniciar un període d'inflació ascendent. Aquest canvi de rumb, que ja es va començar a ma­­te­­rialitzar a l'octubre, guanyarà intensitat en els pròxims mesos. Així, l'any tancarà amb una inflació clarament positiva, que s'enfilarà fins a l'1,3% el 2016. La recuperació de la inflació és deguda, principalment, a tres factors, que es desenvolupen a continuació.

En primer lloc, entre el novembre i el gener, es desfarà l'e­­fecte graó de la intensa baixada del preu del petroli durant aquests mesos d'un any abans, de manera que la inflació general avançarà amb un cert vigor (creiem que se situarà en el 0,6% al desembre del 2015). Cal destacar que la pujada es produirà, fins i tot, si els preus del petroli es mantenen en els nivells actuals o si baixen lleugerament (vegeu el primer gràfic). De fet, preveiem que augmentaran al llarg del 2016, la qual cosa contribuirà a incrementar la inflació.

Un segon element que impulsarà l'augment dels preus el 2016 serà l'afebliment de l'euro en relació amb el dòlar a conseqüència de la divergència de les polítiques monetàries a les dues bandes de l'Atlàntic: mentre que s'espera que el BCE aprofundeixi en les polítiques expansives, la Fed començarà la normalització monetària. La depreciació de la moneda comportarà que Espanya importi inflació dels països de fora de la zona de l'euro. Així, un euro depreciat es trasllada a l'evolució de l'índex general de preus del consum (IPC) per la via d'un encariment del preu de les importacions, la qual cosa reverteix en un augment dels costos de tots aquells béns intermedis comprats a l'exterior, com, per exemple, el petroli i altres primeres matèries. Així mateix, la relació entre el tipus de canvi i alguns productes industrials importats, sobretot els destinats a béns de consum durador, i que tenen un significatiu pes, de l'11% sobre el total de l'IPC, és forta i negativa. És a dir, quan l'euro es deprecia, el preu d'importació d'aquests béns augmenta (vegeu el segon gràfic). En funció de la capacitat que tinguin les empreses per variar el marge amb què operen, l'impacte es traslladarà més o menys al preu dels consumidors. A partir d'un estudi del BCE,1 es pot in­­ferir que la depreciació de l'euro en relació amb la resta de divises dels principals socis comercials d'Espanya, al voltant del 3% el 2015, tindrà un impacte a curt i a mitjà termini. En concret, aquesta depreciació del tipus de canvi efectiu nominal, motivada, principalment, per la forta revaloració del dòlar, podria pressionar a l'alça la inflació gairebé 0,2 p. p. en els dos pròxims anys. A més a més, atès que la depreciació esperada de l'euro en relació amb el dòlar durant el 2016 serà encara considerable, aquest canal continuarà impulsant la inflació.

Finalment, la millora del mercat laboral, amb un increment previst del nombre d'ocupats proper als 400.000 el 2016 (després dels 900.000 entre el 2014 i el 2015), actuarà de forma favorable sobre la renda i la confiança de les llars, la qual cosa animarà el consum i, per tant, els preus. D'aquesta manera, preveiem que la inflació subjacent es continuarà recuperant i se situarà en l'1,3% el 2016, en relació amb el 0,6% del 2015.

En definitiva, s'espera que la inflació torni a casa el 2016 i que s'apropi de forma gradual a l'objectiu del BCE. La següent fase serà, per tant, la de la inflació a l'alça.

1. Vegeu Di Mauro, F., Rüffer, R. i Bonda, I. (2008), «The changing role of exchange rate in a globalised economy», BCE Occasional paper series.

Etiquetes:
    documents-10180-2293862-c1512IM_F7_01_CAT_Illus_fmt.png
    documents-10180-2293862-c1512IM_F7_02_CAT_NOU_O_fmt.png