Setmana del 13 al 19 de desembre del 2021

La institució preveu un creixement del 4,5% el 2021, del 5,4% el 2022 i del 3,9% el 2023. El nou escenari planteja una retallada en les previsions de creixement del 2021 i del 2022 d’1,9 p. p. i 0,4 p. p., respectivament. Això es deu, en gran mesura, a la sorpresa a la baixa de les dades d’avanç del PIB del 2T i 3T, i, en menor mesura, al major impacte previst dels problemes en les cadenes de subministraments globals i del repunt dels preus de l’energia. D’altra banda, la institució ha revisat a l’alça les previsions d’inflació, fins al 3,0% (+0,8 p. p.) i el 3,7% (+1,9 p. p.) el 2021 i el 2022, respectivament. Aquest fort increment en les previsions està motivat per un encariment de l’energia i dels costos de producció (derivats dels problemes en les cadenes de subministraments) superiors als previstos. Amb tot, la institució estima que aquestes fonts de pressió sobre els preus s’aniran dissipant al llarg del 2022 i que, el 2023, la inflació s’emplaçarà en l’1,2%.

La inflació general espanyola va pujar al novembre fins al 5,5%. Es tracta d’un alentiment en el ritme alcista, tot i tractar-se del nivell més alt des del setembre del 1992. Per la seva banda, la inflació subjacent va avançar fins a l’1,7%. Per components, observem com les taxes d’inflació més elevades es concentren en unes poques rúbriques, com les relacionades amb l’energia. Així mateix, fins ara, no s’adverteix un contagi més generalitzat a la resta de components de la cistella de preus de consum (el 50% de la cistella registra taxes d’inflació igual o menors al 2%, el 27% de la cistella entre el 2% i el 5%, mentre que el 23% de la cistella està per sobre del 5%). De cara al desembre, és probable que l’electricitat torni a ser la protagonista: aquesta setmana va registrar màxims històrics de 291,73 €/MWh (vegeu la Nota Breve).

Amb tot, l’índex de sentiment empresarial roman en valors expansius (53,4 vs. 55,4) i apunta que en el 4T el creixement serà positiu, tot i que menor al del 3T. Tot i això, s’accentua la divergència entre països: França continua creixent a bon ritme (55,6 vs. 56,1), mentre que Alemanya s’estanca (50,0 vs. 52,2), hipòtesi que es reforça després del nou retrocés de l’Ifo (94,7 vs. 96,6). D’altra banda, el PMI mostra una certa relaxació en les restriccions d’oferta, fet que explicaria la moderada contenció de les expectatives de preus que, tot i això, es mantenen a prop de màxims. En aquest sentit, la ràpida expansió de la variant òmicron representa un risc important per al creixement i la inflació a curt termini. No sorprèn doncs que el BCE hagi retallat 0,4 p. p. el creixement previst per al 2022 a la zona de l’euro, fins al 4,2%, després d’un 5,1% el 2021. Pel que fa als preus, el BCE revisa a l’alça la inflació prevista el 2022 en 1,5 p. p., fins al 3,2%, si bé assenyala que la inflació baixarà des del sostre de novembre-desembre, fins a situar-se per sota del 2,0% a finals del 2022.

Els indicadors dels EUA continuen apuntant a un final d’any dinàmic. Així, per exemple, l’índex de sentiment empresarial compost (el PMI flash) per al mes de desembre es va mantenir en una còmoda zona expansiva (56,9 punts). L’índex va continuar mostrant augments notables en els preus dels inputs, així com problemes en les cadenes de subministraments, encara que aquest últim factor es va moderar lleument respecte a mesos anteriors. En aquest context, les noves previsions macroeconòmiques de la Fed mostren una economia que continua creixent de forma sòlida, amb un mercat laboral també recuperant-se ràpidament (tot i que alguns indicadors pot ser que no tornin a nivells prepandèmia en molt de temps, com la taxa d’activitat) i amb una inflació molt per sobre de l’objectiu de la institució monetària. Per tot això, la Fed ha decidit accelerar el tapering (vegeu la notícia a la secció de Mercats financers). Finalment, pel que fa a la inflació, el president de la Fed (Jerome Powell) va abordar nombroses preguntes sobre això, i va mostrar la seva preocupació sobre les pujades salarials, entre altres elements, que poden enquistar la tendència alcista dels preus.

La Xina continua mostrant senyals d’alentiment, malgrat la millora transitòria de l’activitat industrial. Així, la producció industrial va repuntar fins al 3,8% interanual al novembre (3,5% el mes anterior), davant d’una millora en les cadenes de subministraments i la crisi energètica. Tot i això, la resta dels indicadors són compatibles amb una desacceleració de l’economia xinesa. Concretament, les vendes al detall van avançar el 3,9% interanual, clarament per sota del 4,9% del mes d’octubre. Mentre que el sector immobiliari va continuar donant mostres de debilitat: els preus de l’habitatge van tornar a caure i la nova construcció va mantenir la tendència a la baixa. En aquest context, l’aparició dels primers casos d’òmicron i un nou brot de contagis a la província de Zhejiang preocupen de cara als propers mesos, especialment davant la política de COVID Zero que manté el país. En aquest sentit, cal destacar que Ningbo-Zhoushan, un dels ports de càrrega més important del món, està ubicat en aquesta província de Zhejiang.