Setmana del 16 al 22 de gener del 2023

La institució ha revisat el creixement del PIB a l’alça per al 2022, del 4,3% al 5,2%, però ha modificat lleugerament a la baixa les previsions de creixement per al 2023 i el 2024, en –0,1 p. p. fins a l’1,1% i en –0,2 p. p. fins al 2,4%, respectivament. En contraposició, l’FMI ha ajustat a la baixa les seves projeccions d’inflació els dos propers anys. Així, per al 2023 preveu una inflació mitjana del 3,7% (abans 4,9%) i per al 2024 del 2,7% (abans 3,5%).

Xifres positives a Espanya de facturació al novembre i d’ocupació a l’avanç del gener. Al novembre, l’índex de xifres de negoci a la indústria i als serveis va avançar un 4,0% i un 2,7% intermensual (desestacionalitzat), respectivament. En termes interanuals, l’avanç al sector industrial es va moderar fins al 13,7% (17,2% a l’octubre) i al de serveis fins al 13,4% (16,2% a l’octubre), alentiment que, tot i això, reflecteix efectes de bases negatius davant les fortes taxes intermensuals de creixement que es van registrar durant l’etapa de recuperació econòmica de finals del 2021. Així mateix, la lectura de l’indicador de xifres de negoci s’ha de prendre amb cautela, atès que es tracta d’un indicador nominal que no corregeix per l’efecte preu i, per tant, es pot veure afectat pel context d’elevada inflació de la conjuntura actual. Per la seva banda, la creació de llocs de treball comença l’any amb bon peu. Segons la dada d’avanç del Ministeri, des de mitjan desembre fins a mitjan gener s’ha registrat un augment dels afiliats, en termes desestacionalitzats, de 25.294 persones, l’avanç més elevat des del juny passat.

Forta millora a la balança comercial no energètica espanyola. Al novembre, el dèficit comercial exterior es va situar en 3.313 milions d’euros, xifra inferior a la del mateix mes de l’any anterior (4.207 milions) i que irromp, així, la tendència d’empitjorament que va registrar els darrers mesos. Aquesta millora va procedir del saldo de béns no energètics, que va registrar un superàvit de 990 milions d’euros davant un dèficit de 1.199 milions al novembre del 2021, que correspon a un avanç de les exportacions (4,5% interanual en volum) i una caiguda de les importacions (–3,5% en volum). Per la seva banda, el dèficit energètic va continuar creixent i va augmentar a 4.303 milions, 1,4 vegades més que fa un any, a causa del fort avanç de les importacions (+38,7%), impulsades pel creixement dels preus (+31,7%). En conjunt, també cal destacar el dinamisme de les exportacions de béns espanyols al novembre, amb un creixement interanual del 23%, superior a la mitjana de la UE (17%), Alemanya (13%) i França (16%).

El PIB de la Xina es va estancar en el 4T 2022 respecte al 3T (0,0% intertrimestral) i va evitar, així, una recaiguda en l’últim tram de l’any i va registrar un creixement del 3,0% per al conjunt del 2022, superior a les expectatives del consens d’analistes (–1,0% en el 4T i 2,7% el 2022). En termes interanuals, el gegant asiàtic va reduir el seu creixement fins al 2,9% en el 4T (vs. 3,9% en el 3T). La dada de producció industrial també va ser millor del que s’esperava (1,3% interanual al desembre des del 2,2% el mes anterior), mentre que les vendes al detall van frenar el ritme de caiguda, amb una contracció d’un 1,8% interanual al desembre (vs. –5,9% al novembre), en un context d’aixecament de restriccions associades a la pandèmia. En balanç, tot i que l’evolució de la reobertura s’enfronti a un context força incert i a un entorn mundial més advers (vegeu la Nota Breve), la Xina enguany podria tornar a assolir taxes de creixement per sobre del 5,0%.

Els temors sobre una recessió econòmica global van reprendre el focus dels inversors la tercera setmana de l’any, després de la publicació de dades d’activitat que van decebre al consens d’analistes als EUA (vegeu la secció d’Economia internacional) i el to feble en les previsions de beneficis en l’arrencada de la temporada de resultats empresarials del 4T 2022. El menor optimisme va detonar una caiguda al llarg de la corba de rendibilitat del deute sobirà, tant a Europa com als EUA, malgrat una nova ronda de missatges en to hawkish per part dels bancs centrals, especialment a la zona de l’euro (vegeu la notícia següent). Mentrestant, a la seva primera reunió de l’any, el Banc del Japó va mantenir sense canvis tant els tipus oficials de referència com els paràmetres de la seva política de control de la corba de tipus sobirans (yield curve control), anuncis que van incidir en una depreciació del ien davant de les principals monedes i un avanç a la borsa del país nipó. En contrast, els índexs borsaris van retrocedir als EUA i van tancar amb resultats mixtos a Europa, mentre que l’euro es va mantenir cotitzant al voltant dels nivells recents (1,08 en l’encreuament amb el dòlar). Pel que fa a les matèries primeres, el preu del petroli va fluctuar al llarg de la setmana per tancar amb un lleuger avanç (fins als 88 dòlars per barril per al Brent), en un context de, d’una banda, revisió a l’alça en les previsions de demanda per part de l’Agència Internacional d’Energia (IEA, per les sigles en anglès) a l’avantsala de les celebracions de l’any lunar xinès i, de l’altra, d’una acumulació de reserves més gran als EUA. El preu del gas natural a Europa (el TTF holandès) es va mantenir estable al voltant dels 67 €/MWh, gràcies a l’elevat nivell de reserves actual i malgrat les temperatures més baixes al llarg de l’hemisferi nord.

El BCE justifica més pujades de tipus davant del temor que la inflació s’enquisti. A la reunió del desembre, el BCE va sorprendre inversors i analistes en assenyalar la seva intenció de pujar agressivament els tipus oficials el 2023. Les actes d’aquesta reunió, publicades la setmana passada, reflecteixen un BCE que veu certa complaença als mercats, amb una relaxació de les condicions financeres alhora que, segons les actes, augmentaven els senyals de persistència a les pressions inflacionistes. En concret, el BCE apunta a la transmissió entre majors preus intermedis i finals, el tensionament del mercat laboral (amb la consegüent pressió sobre els salaris) i la retirada d’ajudes fiscals (el 2024) com a tres grans forces que mantindran per un temps la inflació per damunt de l’objectiu del 2%. Per això, al desembre, es va donar un ampli suport per endurir amb decisió la política monetària. No obstant això, hi va haver discrepàncies en com vehicular aquest enduriment: es va acordar pujar tipus en 50 p. b. i assenyalar més augments de la mateixa magnitud, però les actes mostren que alguns membres veien insuficient el moviment i haguessin preferit un increment de 75 p. b. En aquest sentit, la setmana passada hi va haver un nou episodi de desacord relatiu: mentre que, segons la premsa, algunes veus del BCE es plantegen reduir el ritme de pujades a 25 p. b. a partir del març, la presidenta Lagarde va rebutjar baixar el ritme d’enduriment monetari i els governadors dels bancs centrals de França i els Països Baixos van reiterar la intenció de mantenir els augments de tipus en 50 p. b.