Setmana del 17 al 23 de gener del 2022

  • El consum espanyol es manté per sobre dels nivells precrisi la primera meitat del mes de gener
  • Els indicadors portuguesos van tancar l’any a cotes notables en un context de preus a l’alça
  • La Xina, en mode aterratge
  • Els mercats financers assimilen l’anticipació de les mesures restrictives de la Fed
Contingut disponible en
Pulso
  • Economia espanyola
    El consum espanyol es manté per sobre dels nivells precrisi la primera meitat del mes de gener

    Així, malgrat l’impacte de la nova onada de contagis, l’indicador CaixaBank de consum es va mantenir un 5% per damunt del nivell de referència pre-COVID. A tall d’exemple, el gener del 2021 l’indicador es va situar un 6% per sota respecte al mateix nivell de referència pre-COVID. Per la seva banda, les xifres de negocis del sector de la indústria i dels serveis van fer un salt endavant el mes de novembre passat, amb avanços del 7,6% i 5,7% intermensual, respectivament. En l’àmbit industrial, van destacar els sectors relacionats amb la indústria del cuir i del calçat (17,4% intermensual) i de la fabricació de vehicles de motor (13,3%). Pel costat dels serveis, els principals avanços es van registrar al sector de transport i emmagatzematge (9,3%) i del comerç a l’engròs i intermediaris del comerç (6,1%). Només el sector de l’hostaleria va presentar un descens, tot i que molt moderat (−0,3%). Es tracta, però, de xifres referents a un mes en què la sisena onada era encara molt incipient.

    Fort deteriorament de la balança comercial espanyola. Al novembre, el dèficit de la balança comercial va intensificar el seu deteriorament, en créixer a l’acumulat de l’any un 68,7% interanual fins als 20.836 milions d’euros, tot i que encara es manté per sota dels nivells del 2019 (−30,3%). La balança de béns no energètics ha anat reduint el seu superàvit (1.376 milions) els últims mesos a causa de l’embranzida de les importacions, malgrat que les exportacions també mostren un dinamisme notable. Tot i això, el dèficit energètic creix amb més intensitat (22.212 milions vs. 13.528 el 2020): a la recuperació de les importacions en volum (26%), s’hi afegeix el fort repunt dels preus (33%).

    Espanya: comerç exterior de béns*

    Última actualització: 23 maig 2022 - 10:03

    L’activitat immobiliària espanyola creix amb força. Al novembre, es van realitzar 49.895 compravendes d’habitatge, un registre elevat, ja que representen un 28,2% més que les registrades el mateix mes del 2019. D’aquesta manera, en termes acumulats del gener al novembre, les compravendes es van situar un 9,9% per sobre del mateix període del 2019 (8,3% el mes anterior). Tant les compravendes d’habitatge nou com les de segona mà van contribuir a l’avanç, tot i que les taxes de creixement van ser molt més elevades en habitatge nou que en segona mà (22,1% i 7,2%, respectivament).

    La morositat a Espanya va continuar continguda i va caure lleugerament al novembre. La taxa de morositat es va situar en el 4,29%, una mica per sota del registre d’octubre (4,36%). L’evolució d’aquesta taxa s’explica per un descens del volum de crèdits dubtosos respecte del mes anterior (−388 milions d’euros) i un augment de l’estoc de crèdit (+12.522 milions d’euros). Pel que fa al nivell prepandèmia (febrer del 2020), la taxa de morositat es va situar 53 p. b. per sota. Les moratòries i les mancances de les línies ICO han tingut un paper important en el manteniment de la taxa de morositat en nivells reduïts.

  • Economia portuguesa
    Els indicadors portuguesos van tancar l’any a cotes notables en un context de preus a l’alça

    Així, l’indicador de clima econòmic es va estabilitzar al mes de desembre. Respecte al novembre, hi va haver una millora en el sentiment a la indústria manufacturera i de la construcció i un lleuger empitjorament en els serveis, molt possiblement relacionat amb la reducció de la mobilitat per l’augment de contagis. Per la seva banda, l’índex de preus industrials va tancar el 2021 amb un avanç del 19,9% interanual, el més elevat de l’any. Quant a la mitjana de l’any, la inflació de l’índex esmentat va ser d’un sòlid 8,8%, augmentada, en gran part, per l’evolució dels preus energètics i de les primeres matèries.

  • Economia internacional
    La Xina, en mode aterratge

    L’economia del país va créixer el 4,0% interanual en el 4T 2021, el mínim avanç en el període 2000-2019. En el conjunt de l’any, el PIB de la Xina va créixer un 8,1%, encara que la dada està inflada pel fort rebot de creixement registrat en el 1T (18,3%), explicada per efectes de base de la pandèmia. De fet, les dades d’activitat mensual (per exemple, vendes al detall o inversió en actius fixos) confirmen l’alentiment de l’economia (vegeu la Nota Breve). Així mateix, els nous brots relacionats amb la variant òmicron i les conseqüents mesures restrictives adoptades a diverses ciutats del país, juntament amb el fre al sector immobiliari, continuaran exercint un impacte negatiu en l’evolució de l’activitat econòmica. En aquest context, les autoritats xineses ja han començat amb polítiques econòmiques de suport. Així, la setmana passada, el Banc Popular de la Xina va anunciar nous descensos en alguns tipus d’interès. Del costat fiscal, l’Executiu xinès ha anunciat mesures dirigides a augmentar la despesa en infraestructura i a facilitar l’accés de compradors al mercat d’habitatge i minimitzar així els efectes més adversos d’una aturada immobiliària.

    Xina: PIB

    Última actualització: 19 abril 2022 - 08:31

    Milloren alguns indicadors de sentiment alemanys a principis del 2022. Així, l’índex de sentiment econòmic ZEW va augmentar el primer mes de l’any davant una millora de les expectatives, ja que el component de condicions actuals va tornar a caure. En concret, més del 60% dels participants a l’enquesta aposta per una millora en la situació, davant del 50% de fa un mes. En l’àmbit dels preus, gairebé el 60% anticipa caigudes en la inflació alemanya, tot i que cal esperar que aquesta correcció sigui lenta, atès el notable avanç registrat al desembre pels preus de producció (5,0% mensual i 24,2% interanual, màxim en 70 anys). Tot i aquest bon registre en el sentiment, un nou risc està prenent cos, i no només per a Alemanya, sinó per al conjunt de la zona de l’euro: una possible intervenció de Rússia a Ucraïna. Si es produís, no només es generaria un important focus d’incertesa, sinó que els preus del gas intensificarien la pujada, ja que més del 30% del gas que consumeix Europa procedeix de Rússia. Finalment, cal recordar que el dilluns 24 de gener el Parlament italià triarà un nou president per succeir Matarella, i Draghi (actual primer ministre) n’és un dels possibles candidats.

    Els indicadors nord-americans de principis del 2022 mostren un panorama més mixt. Mentre que l’índex manufacturer elaborat per la Fed de Filadèlfia per a la seva regió va millorar al gener, el de la Fed de Nova York va empitjorar al mes. També va retrocedir lleument l’índex de sentiment del mercat immobiliari (NAHB), després d’unes dades positives al desembre (per exemple, en habitatges iniciats i permisos). Així, després d’un avanç del PIB l’últim trimestre del 2021 que s’intueix sòlid (al voltant de l’1,5% intertrimestral, publicació de la dada el 27 de gener), la variant òmicron podria estar generant ja alguns problemes sobre l’activitat econòmica a l’inici del 2022.

  • Mercats financers
    Els mercats financers assimilen l’anticipació de les mesures restrictives de la Fed

    La publicació de les actes de l’última reunió de la Fed va posar de manifest la determinació de l’autoritat monetària nord-americana per fer front a la inflació i que en el seu afrontament podria accelerar el ritme de les pujades dels tipus d’interès el 2022. Aquest sentiment és el que ha continuat guiant les actuacions dels inversors, en una setmana en què les dades de creixement de la Xina i les noves mesures del banc central (en clau expansiva) van posar de manifest la moderació del ritme de la seva economia, i van despertar certs temors sobre el seu possible impacte mundial (vegeu la secció d’Economia internacional). Així, en aquest context, l’expectativa d’anticipació de les pujades dels tipus de la Fed va alimentar la volatilitat en els treasuries, amb l’aplanament de la corba de tipus i la rendibilitat del bo a 10 anys, revisitant les cotes de l’1,80%. A la zona de l’euro, el tipus d’interès del bund a 10 anys també va protagonitzar una alça important durant la setmana, entrant momentàniament a la zona positiva per primera vegada en tres anys, tot i que després de les actes en clau dovish del BCE va tornar a baixar als nivells del –0,07%. La volatilitat també es va traslladar a les borses nord-americanes, on l’S&P 500 i el Nasdaq van corregir un –5,7% i –7,0%, davant la preocupació dels inversors sobre l’impacte que pugui tenir la resposta de la Fed en els marges empresarials, i amb el rerefons d’un començament de la campanya de beneficis del 4T 2021 menys brillant del previst. Al mercat de commodities, el preu del barril de Brent va continuar encarint-se i es va situar al voltant dels 88 dòlars, el preu més elevat en set anys, impulsat per l’augment de la demanda prevista per a aquest any per l’OPEP i per les tensions en diverses zones productives de l’Orient Mitjà. Els inversors també van estar atents a les tensions relacionades amb la crisi de Rússia i Ucraïna, on un enduriment de la situació podria tenir repercussions a l’alça sobre els preus de les primeres matèries energètiques.

    La Fed reforçarà el missatge hawkish. En un context on la inflació es troba en màxims dels últims 40 anys, i s’espera que es mantingui elevada durant bona part del 2022, i el mercat laboral és a prop de la plena ocupació, la Fed podria assenyalar la primera pujada de tipus tan aviat com la propera reunió al març. De fet, les cotitzacions dels mercats financers anticipen que la primera pujada de tipus es produirà aleshores, quan el tapering de les compres d’actius ja haurà finalitzat. A la zona de l’euro, d’altra banda, les actes de la darrera reunió del BCE van mostrar un intens debat sobre les perspectives de la inflació; alguns membres del Consell van subratllar els riscos alcistes a les projeccions oficials i es van mostrar en contra d’algunes de les mesures aprovades al desembre (com l’extensió del període de reinversions dels actius del PEPP fins al desembre del 2024). Tot i això, hi va haver consens en la necessitat de monitorar l’evolució dels preus i els salaris i estar preparats per recalibrar la direcció de la política monetària si calgués. En una entrevista aquesta setmana, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va rebutjar categòricament pujades anticipades en els tipus oficials.

    Principales indicadores financieros

        21-1-22 14-1-22 Var. setmanal Acumulat 2022 Var. interanual
    Tipus       (punts bàsics)    
    Tipus 3 mesos Zona euro (Euribor) -0,55 -0,57 2 2 -1
      EUA (Libor) 0,26 0,24 +2 5 4
    Tipus 12 mesos Zona euro (Euribor) -0,46 -0,48 +2 4 4
      EUA (Libor) 0,80 0,73 +7 22 49
    Tipus 10 anys Alemanya -0,07 -0,05 -2 11 45
      EUA 1,76 1,78 -2 25 67
      Espanya 0,64 0,64 0 7 52
      Portugal 0,56 0,55 1 10 49
    Prima de risc (10 anys) Espanya 70 68 2 -4 7
      Portugal 63 60 3 -1 5
    Renda variable       (percentatge)    
    S&P 500   4.398 4.663 -5,7% -7,7% 14,5%
    Euro Stoxx 50   4.230 4.272 -1,0% -1,6% 17,4%
    IBEX 35   8.695 8.807 -1,3% -0,2% 8,2%
    PSI 20   5.583 5.637 -1,0% 0,2% 10,8%
    MSCI emergents   1.244 1.257 -1,0% 1,0% -10,7%
    Divises       (percentatge)    
    EUR/USD dòlars per euro 1,134 1,141 -0,6% -0,2% -6,8%
    EUR/GBP lliures per euro 0,837 0,835 0,3% -0,5% -5,9%
    USD/CNY yuans per dòlar 6,339 6,353 -0,2% -0,3% -2,2%
    USD/MXN peso per dòlar 20,473 20,308 0,8% -0,3% 2,5%
    Matèries Primeres       (percentatge)    
    Índex global   105,4 103,5 1,8% 6,2% 33,2%
    Brent a un mes $/barril 87,9 86,1 2,1% 13,0% 58,6%

    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

    POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.