Setmana del 2 al 9 de febrer del 2024

Així, el PMI del sector manufacturer va repuntar al gener des dels 46,2 punts fins als 49,2 punts, xifra encara inferior al llindar que marca creixement (50 punts), però que suggereix que el ritme de contracció ha disminuït considerablement. Així mateix, l’homòleg per al sector serveis va augmentar en 0,6 punts, fins a 52,1 punts, endinsant-se així a la zona expansiva. Per la seva banda, al desembre, la producció industrial va baixar el 0,3% intermensual (–0,2% interanual), amb caigudes tant en béns de consum (–1,7% intermensual) com en béns d’equipament (–1,5%), que no es van veure compensades per l’avanç en la producció d’energia (+3,1%). Finalment, també al desembre, les vendes interiors de les grans empreses van créixer el 0,4% intermensual i el 2,2% interanual. Per sectors, les vendes de béns de consum i de capital van recular el 0,5% i el 0,1% intermensual, respectivament, mentre que les vendes de béns intermedis van augmentar el 0,7%.

Al gener, el PMI compost d’activitat global va pujar fins als 51,8 punts (0,8 punts més que al desembre), tercer mes consecutiu de pujada. La millora va ser generalitzada, tant al sector serveis, que viu el seu millor moment des del juliol, com al sector manufacturer, l’indicador del qual va superar per primera vegada des de l’agost del 2022 el llindar de 50, que indica creixement positiu. Es van imposar els avanços en la producció i en les noves comandes, tot i que les exportacions van mantenir el to feble dels mesos anteriors. Per àrees geogràfiques, les principals millores es van observar al bloc emergent, mentre que economies avançades com Alemanya, França i Canadà van continuar mostrant una fragilitat evident.

Les dades de mercat laboral als EUA van confirmar la fortalesa que continua mostrant en aquesta arrencada del 2024: al gener, es van crear 335.000 nous llocs de treball, davant dels 185.000 esperats pels analistes, i la taxa d’atur es va mantenir en el 3,7%. Aquesta dada, juntament amb la de l’ISM de serveis (vegeu la notícia d’Economia internacional), va ser més que suficient perquè els inversors internalitzessin que la primera baixada de tipus d’interès no serà al març, com ja afirmava Powell després de la reunió de la Fed del gener. De fet, els mercats van reajustar bruscament les seves expectatives i ara amb prou feines assignen una probabilitat del 20% a una retallada al març i, fins i tot, per a la reunió del maig, no les tenen totes, ja que la probabilitat que li assignen és d’una mica més del 70%. Aquest ajustament notable d’expectatives va comportar moviments a la corba de treasuries amb repunts de més de 10 p. b. a les rendibilitats en tots els trams a partir del 2 anys. A la zona de l’euro, els discursos de membres del BCE, que constantment van reafirmar la importància de la cautela i prudència per prendre la decisió de retallar tipus, van provocar que les apostes d’una primera baixada de tipus a l’abril es trobin només al 50% i també van provocar pujades de més 10 p. b. a les rendibilitats de tots els trams de la corba. Per la seva banda, les borses van respondre més a les dades positives a l’economia dels EUA i a una campanya de resultats que, per ara, està sent millor del que s’esperava de manera generalitzada. Així, la majoria dels índexs globals estenen els guanys, destacant el Nikkei 225, que es continua beneficiant d’un context de tipus d’interès negatius. L’excepció ha estat a Espanya, l’índex de la qual es va veure afectat per resultats mixtos de la banca. Als mercats de matèries primeres, el soroll pels conflictes a l’Orient Mitjà va afectar els preus del cru i l’augment de tensions va portar el barril de Brent a cotitzar per sobre dels 81 dòlars/barril.