Setmana del 20 al 23 de desembre del 2021*

El Fons Monetari Internacional (FMI) va actualitzar les previsions per a l’economia espanyola. Segons les noves previsions, el PIB creixerà un 4,6% el 2021 i un 5,8% el 2022. En termes de creixement acumulat entre el 2019 i el 2022, aquestes previsions suposen una caiguda del PIB de l’1,3%, una xifra similar a la contemplada al nostre escenari de previsions actual, tot i que és probable que la revisió alcista de la dada del PIB del 3T publicada ens porti a millorar lleugerament les nostres previsions. Així mateix, davant l’augment recent de les pressions sobre els preus, l’FMI avisa de la necessitat que les negociacions salarials no internalitzin com a permanents unes dinàmiques que es preveuen transitòries per evitar un cercle viciós entre salaris i inflació. Pel que fa als comptes públics, la institució veu amb bons ulls no retirar els estímuls de manera abrupta durant el 2022, però insisteix en la necessitat de plantejar una estratègia per reduir la ràtio de deute públic sobre el PIB a mitjà termini. Així mateix, l’FMI es mostra preocupat per la sostenibilitat del camí de creixement de la despesa en pensions en absència de mesures addicionals.

S’arriba a un acord entre el Govern, els sindicats i la patronal per a la reforma del mercat laboral espanyol. Una reforma profunda, però que no deroga la del 2012. Així mateix, és una de les fites necessàries per accedir als fons europeus. L’acord pretén, en primer lloc, reduir la contractació temporal, limitant-ne les modalitats a dues (per circumstàncies de la producció o per substitució d'un treballador) i augmentant-ne les sancions per ús fraudulent. En segon lloc, es modifica la negociació col·lectiva, per restaurar un cert equilibri entre empresa i representants dels treballadors: entre altres mesures, es reprèn la ultraactivitat (el conveni seguirà vigent mentre duri la negociació per a la seva renovació), prevaldrà el conveni sectorial  (i no el d’empresa) en matèria salarial i desapareix la prioritat del conveni autonòmic sobre el nacional. Finalment, es potencien els ERTO per preservar l’ocupació en situacions de crisi: el nou Mecanisme Xarxa de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació, que permetrà a les empreses sol·licitar reduccions de jornada o suspensions temporals d’ocupació, comportarà la formació del treballador i les exempcions de cotitzacions entre el 20% i el 90%.

La morositat a Espanya va continuar continguda i estable a l’octubre. La taxa de morositat es va situar en el 4,36%, molt semblant al registre del setembre (4,35%). Aquesta taxa s’explica per un repunt lleu del volum de crèdits dubtosos respecte al mes anterior (+135 milions d’euros), contrarestat per un augment de l’estoc de crèdit (+733 milions d’euros). Pel que fa al nivell prepandèmia (febrer del 2020), la taxa de morositat es va situar 46 p. b. per sota. Les moratòries i les carències de les línies ICO han tingut un paper fonamental en el manteniment de la taxa de morositat en nivells reduïts.

El dèficit públic espanyol se situava en el 3,9% del PIB en l’acumulat de l’any fins a l’octubre (dèficit consolidat de les Administracions públiques, excloses les corporacions locals). Això suposa una millora substancial respecte al nivell del 2020 (dèficit del 7,2%), però encara se situa lluny del registre del 2019 (−1,3%). Les despeses consolidades van créixer un 2,5% interanual (i un 13,9% respecte al gener-octubre del 2019), mentre que els ingressos van rebotar de manera molt notable (12,6% interanual i 6,2% respecte al mateix període del 2019) gràcies al dinamisme de la recaptació. Sens dubte, la pandèmia continua exercint un impacte elevat sobre els comptes públics, però menor que el 2020 (vegeu la Nota Breve).

Los dades als EUA continuen mostrant un final d’any sòlid, però la variant òmicron podria entelar l’inici del 2022. Així, per exemple, l’índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board va augmentar notablement fins als 115,8 punts, en línia amb la mitjana dels cinc anys previs a l’inici de la pandèmia. Així mateix, segons el model de previsió de la Fed d’Atlanta, el PIB creixerà una mica més de l’1,5% intertrimestral (7,2% en termes anualitzats) en el 4T 2021, clarament per sobre del 0,6% del 3T (xifra lleugerament revisada a l’alça, des del 0,5% inicial). En aquest context, el pla fiscal Build Back Better de Joe Biden, centrat en una despesa social més gran i de mesures climàtiques, es va estancar al Senat davant la falta de suport del senador demòcrata Joe Manchin. Durant la setmana, Biden va parlar amb el senador, però no està clar que les mesures econòmiques del pla, tal com es plantegen actualment, puguin ser aprovades. Sens dubte, això és un factor de risc sobre les previsions macroeconòmiques. Com també ho és la nova onada que s’estén pel país, en especial a la regió del nord-oest i mig oest, amb la variant òmicron com a soca majoritària.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.

*El proper Pols Econòmic es publicarà dilluns 10 de gener del 2022. Fins aleshores, us desitgem unes Bones Festes.